Joan Vilamú: 'S'ha de fer una gestió que alleugeri i espongi els boscos'

Els efectes adversos del canvi climàtic són cada vegada més intensos i freqüents: l'augment de temperatures mitjanes, els fenòmens climàtics extrems, la falta de precipitacions i la sequera prolongada són només alguns dels problemes més greus. De fet, enguany la sequera ha obligat a avançar 15 dies la campanya de prevenció d'incendis forestals a Sant Cugat. En una entrevista a Cugat Mèdia, el cap del servei de Medi Natural i Territori del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, Joan Vilamú, ha explicat que tot i les pluges de les últimes setmanes la situació del parc no és bona: 'La vegetació està patint, hi ha arbres que encara no han brotat i seguim en alerta'. Segons Vilamú, 'la pluja ha esquivat el territori del Parc de Collserola'. Des del consorci aposten per fer més gestio forestal per prevenir incendis, tal com es va acordar amb la Generalitat. 'S'ha de fer una gestió que alleugeri i espongi aquests boscos perquè els bombers, en cas d'incendi, puguin actuar amb seguretat i rapidesa', diu Vilamú.

Escolta-ho

Ens trobem en un context de sequera generalitzada al país. En quina situació ens trobem després de les darreres pluges?
A l'àrea metropolitana han afectat relativament poc, han sigut força escasses i repartides. Al Pirineu han sigut més abundants i han canviat el color del paisatge, però aquí encara estem per sota de la mitjana.

Els últims dos anys, ha plogut la meitat del que és habitual i aquest any seguim en aquesta línia. A Collserola la vegetació està patint, hi ha arbres que encara no han brotat i seguim en alerta. Tot i que en alguns punts del país la situació ha canviat una mica i que a l'àrea metropolitana hem tingut unes temperatures més baixes, estem en alerta perquè en qualsevol moment pot passar alguna cosa.

Les previsions meteorològiques per a l'estiu ens alerten d'altes temperatures i d'algun ruixat, sobretot al juny. Vosaltres amb quin escenari treballeu?
Esperem que realment acabi plovent, perquè ens fa falta. La pluja ha esquivat el territori del Parc de Collserola.

En què consisteix la vigilància activa?
Són 13 punts de guaita repartits per l'àrea metropolitana. Es tracta d'un dispositiu que es va crear el 1983, per tant, ja fa 40 anys que aquest mecanisme de prevenció d'incendis està en marxa a l'àrea de Barcelona.

En aquell moment es van distribuir els punts de guaita en indrets elevats de tots els municipis de l'àrea amb l'objectiu de vigilar possibles incendis forestals. A partir del 1989, el dispositiu va passar a mans del Consorci del Parc Natural de Collserola. A partir del 2000 la Diputació de Barcelona va assumir el manteniment i la gestió de les torres que hi ha a Serra Marina i la del Parc del Garraf, perquè formen part de la Xarxa de Parcs Naturals de la diputació.

A banda d'aquestes torres de guaita, quins altres elements formen part del dispositiu?
A part de les torres de guaita des del parc mantenim un seguit d'infraestructures per facilitar la tasca dels bombers en cas que haguessin de venir a extingir algun incendi.

Tenim més de 220 quilòmetres de camins que són aptes per a la circulació dels camions dels bombers durant tot l'any. També hi ha una desena de basses amb aigua permanent perquè els helicòpters puguin carregar de manera ràpida i continuada a part de tota la vigilància amb vehicles.

A l'estiu, els guardes del parc es dediquen bàsicament a la vigilància d'incendis. A més, durant tota la campanya de prevenció tenim un equip extra de suport que reforça els guardes del parc. Aquest personal de camp, a banda de fer la vigilància, també mesura els perímetres dels incendis un cop s'han extingit i controlat.

Quantes persones formen part d'aquesta campanya?
Una quarantena de persones. A cada torre de guaita hi ha dues persones que fan torns alternats, un dia sí i un dia no. Els vigilants van en parelles de dos i també fan aquest torn altern. A més, tenim la central de coordinació a la seu del consorci on hi ha una persona cada torn i un coordinador cada dia.

A la serra de Collserola hi ha algunes zones urbanitzades que viuen molt de prop aquest dispositiu. Quina relació manteniu amb aquests veïns i veïnes?
Hi tenim contacte amb diverses taules on ens trobem amb les entitats del parc. N'hi ha algunes que són específiques per a entitats de voluntariat. Aquest any hem creat una taula de treball per la sequera i la prevenció d'incendis en la qual hi ha representades totes les entitats veïnals que ho han volgut.

Ara bé, no hem d'oblidar que les urbanitzacions són zones urbanes i que, per tant, depenen directament del municipi corresponent. El nostre àmbit d'acció és el parc natural.

L'any passat es van produir 114 incendis en tota l'àrea metropolitana on es van cremar poc més de 30 hectàrees. De quin tipus de focs parlem?
Els orígens són molt diversos i d'alguns ni tan sols acabem esbrinant per què s'han produït. Sabem que alguns van ser provocats, perquè en alguns llocs concrets hi va haver diversos intents de calar foc en un seguit de dies, però les causes poden ser molt diverses.

De quina tipologia d'incendis parlem?
En general són petits incendis perquè el sistema de vigilància està connectat amb la central d'incendis, els bombers, les ADF i les policies locals. Quan s'informa de l'origen d'un incendi, les ADF i les policies locals, que són els que estan més a prop del territori, arriben ràpidament i els bombers acostumen a tenir un temps de resposta d'entre vuit i nou minuts. Tenir l'aeroport de Sabadell també ens permet la ràpida intervenció de mitjans aeris en cas que sigui necessari. Estem parlant de petits conats amb una superfície total molt petita. En general, s'apaguen molt de pressa i cremen poca superfície.

En general, com diríeu que s'està treballant des de l'àmbit públic i del privat per gestionar el territori i prevenir incendis?
En aquests darrers anys s'està millorant en molts aspectes. Les associacions veïnals són molt més conscients del perill que representa un incendi forestal. En aquests últims anys, des que s'està parlant dels grans incendis forestals, són molt conscient del risc que té viure entorn de zones forestals i s'han implicat molt més. S'han organitzat i estan pressionant més l'administració perquè hi hagi una millora en la prevenció d'incendis.

La veritat és que encara ens falta poder actuar en la gestió forestal. Fa dos anys es va acabar de redactar el projecte de punts estratègics de gestió del Parc de Collserola per part del departament d'Acció Climàtica de la Generalitat i ara esperem que el pròxim hivern es puguin començar a fer les primeres actuacions de gestió forestal que consisteixen, sobretot, en una reducció de la biomassa per tal de tenir uns boscos més resilients. Ara tenim uns boscos que fa entre 30 i 50 anys que es van abandonar i tenim una feina important per gestionar totes aquestes masses forestals. Com que es van deixar de gestionar, van començar a créixer molts arbres per hectàrea que generen molta continuïtat tant en horitzontal com vertical de biomassa. En aquests punts estratègics que es van estudiar i consensuar des del departament d'Acció Climàtica, els bombers i el Parc Natural de Collserola, s'ha de fer una gestió que alleugeri i espongi aquests boscos perquè els bombers, en cas d'incendi, puguin actuar amb seguretat i rapidesa.

Què és el projecte Life Climark?
És un projecte europeu que gestionem des del Centre de la Propietat Forestal i altres entitats i administracions de Catalunya que té per objectiu tenir boscos més resilients i adaptats al canvi climàtic. Ens estem trobant que molts dels boscos que tenim estan acostumats a unes pluviometries i unes temperatures que amb el canvi climàtic estan patint molt. Ja estan apareixent arbres i rodals d'arbres que s'estan assecant perquè no tenen prou aigua al terreny i, a més, hi ha una competència ferotge entre els mateixos arbres per accedir a l'aigua que cada vegada és un recurs més limitat.

La campanya de prevenció d'incendis forestals acaba al setembre, però sembla que continuarem patint més enllà d'aquests mesos. No és així?
Aquest any hem avançat la campanya una setmana i la previsió és acabar-la a principis de setembre, com cada any. Ara per ara no podem concretar el dia, perquè en funció de les condicions meteorològiques l'haurem d'avançar o allargar.