Montse Pont (Sincrotró ALBA): 'Volem arribar a ser un 'pool' tecnològic de referència en el nostre país'

La responsable de l'Oficina de Coordinació del Sincrotró valora la importància de la recent creació del Centre Conjunt de Microscòpia Electrònica

Montse Pont, membre de direcció i responsable de l'Oficina de Coordinació del Sincrotró ALBA / Foto: Cedida

Entrevista

Publicat el 10/mar/23 per Albert Solé

El Sincrotró ALBA, ubicat a Cerdanyola del Vallès, va estrenar fa unes setmanes el Centre Conjunt de Microscòpia Electrònica. La instal·lació compta amb dos microscopis d'alta gamma pioners a l'estat espanyol. L'objectiu és estudiar la biologia estructural i els materials a escala atòmica per complementar les línies de llum del sincrotró. En parlem amb Montse Pont, membre de direcció i responsable de l'Oficina de Coordinació del Sincrotró ALBA.

Escolta-ho

Aquests dos microscopis tenen nom propi. Un és el METCAM i l'altre Cryo-TEM. Tots dos tenen funcions diferents. Pots explicar què fa cada un breument?
El Cryo-TEM és el microscopi que estarà dedicat a fer els estudis de biologia estructural, és a dir, a determinar les estructures atòmiques de les proteïnes. En diem Cryo-TEM perquè 'cryo' ve de l'anglès criogènia perquè treballa a la temperatura del nitrogen líquid, a 77 graus kelvin, que són -180 graus centígrads. I el METCAM és un microscopi que treballa a temperatura ambient i estarà dedicat a fer estudis en ciència de materials.

Ja sé que estem parlant de ciència molt avançada, però quina aplicació pràctica tindran aquestes investigacions?
En el CryoTEM, que té usuaris que l'estan fent servir, de moment s'ha treballat, per exemple, en estudiar una proteïna que té a veure amb la metàstasi del càncer pulmó. Això ho està investigant gent de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona en col·laboració de l'IRB. Pel que fa al METCAM, que encara estem en fase de posada a punt, aquí esperem poder abordar diferents reptes de la nostra societat com és la producció d'hidrogen, la reducció de CO2 o el desenvolupament de materials quàntics.

Aquests dos microscopis tindran en futur un germà petit, ja que està previst construir-ne un tercer.
Sí, aquest microscopi ja té un finançament adjudicat. Aquest també es dedicarà a la ciència de materials, i esperem que estigui amb nosaltres 'any 2025.

Els microscopis formen part d'aquest Centre Conjunt de Microscòpia Electrònica. Per què és tan important aquest centre per al Sincrotró?
És un tema de complementarietat. En el sincrotró nosaltres analitzem els materials amb la llum de sincrotró, que són fotons, i en els microscopis farem servir electrons. Aquests microscopis el que fan és enviar un feix d'electrons contra les mostres i analitzen la seva dispersió. Això ens permet complementar els estudis que es fan al sincrotró en els mateixos microscopis. Agafen la mateixa mostra i mesurar-la en els dos instruments, cos que et dona informació molt valuosa, sobretot quan són mostres que tenen un temps de vida curt i no les podríem transportar.

Qui tindrà accés a aquestes eines tan punteres científicament? Entenc que no cal ser treballador del sincrotró, oi?
I tant. Aquests dos microscopis s'han pogut adquirir gràcies a la col·laboració entre diferents entitats de recerca de Catalunya -l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)-. Aquests vuit socis tindran un percentatge d'ús propi, però la resta de temps, un 25%, el podran fer servir investigadors d'altres institucions, igual que poden venir a fer servir el sincrotró a través d'un procés de concurrència competitiva.

Amb la suma del Sincrotró més el Centre de Microscòpia, on se situa la instal·lació en el rànquing espanyol o europeu?
Els sincrotrons europeus han anat evolucionant els últims anys. No som els primers, però sí dels primers que hem decidit apostar per tenir microscopis al costat de les línies de llum. Això ens ha permès entrar a formar part, gràcies a un dels socis (ICN2), d'una xarxa de recerca europea per a la microscòpia electrònica avançada.

Què significa per a Catalunya i el Vallès en particular comptar amb un centre com aquest?
La nostra ubicació a Cerdanyola és molt important, estem al costat de Sant Cugat, molt ben comunicats, i a més tenim la UAB al costat, però també tenim la meitat dels altres socis molt a prop. Volem arribar a ser un 'pool' tecnològic de referència en el nostre país.

La relació del Sincrotró amb Sant Cugat també és estreta, oi? Per un costat per les empreses que hi ha, però també perquè molts científics deuen triar Sant Cugat per venir-hi a viure.
Jo crec que sí. Els treballadors que venen a treballar a sincrotró molt trien viure entre Cerdanyola i Sant Cugat. I els que venen de Barcelona, agafen el tren fins a Sant Cugat i després venen fins aquí amb patinet o bicicleta. La comunicació és molt fluida.

Hi ha un projecte de la Generalitat (Incasòl) d'urbanitzar tota la zona del Parc de l'Alba i posar-hi parades de tren que ara no hi ha. Imagino que ho veieu amb molt bons ulls, no?
Serà un benefici molt important. Tot el que sigui urbanitzar aquesta zona i millorar-ne les comunicacions és fonamental, ens aportarà vida i tenir veïns més a prop.