Martina Vilarasau: 'El repte de dirigir 'Pedra i Sang' em produeix orgull, emoció i nervis'

Martina Vilarasau és dramaturga, actriu i pedagoga. També és graduada en interpretació per l'Institut del Teatre i està formada en dansa i estudis musicals. Ha actuat en totes les funcions de les vint edicions de 'Pedra i Sang' i, enguany, ha combinat la interpretació amb la codirecció de l'espectacle, juntament amb la seva mare, Dolors Vilarasau. Cugat Mèdia l'ha entrevistada per saber com ha anat aquest any de traspàs en la direcció d'un espectacle que ja ha esdevingut una veritable tradició nadalenca a Sant Cugat.

Escolta-ho

Quina valoració en fas d'aquest any de traspàs en la direcció de 'Pedra i Sang'?
'Pedra i sang' el vam estrenar l'any 2000 i, de mica en mica, ha anat agafant volum i ha anat rebent el reconeixement de la ciutat com a espectacle genuí i únic, dirigit, durant 22 anys, per la Dolors Vilarasau. Com ella va dir, 'Pedra i Sang' ja forma part del patrimoni de Sant Cugat i, per tant, ha de transcendir les persones. Aquest any de traspàs és important per poder assolir aquest objectiu. Creiem que és important garantir aquesta continuïtat d'un espectacle que ja és una tradició santcugatenca.

En aquest any de traspàs, jo m'he estrenat com a codirectora de l'espectacle i això m'ha permès, primer de tot, fer una observació de com la Dolors l'ha dirigit durant tants anys i, després, poder introduir, des del món de la direcció d'actors, indicacions meves. Per poder garantir un traspàs de l'essència de l'espectacle, jo primer de tot volia estar com a observadora, com a absorbent de tot aquest procés.

De cara als pròxims anys, volem garantir que 'Pedra i sang' pugui tenir continuïtat a la ciutat, i jo seré l'encarregada que això sigui així.

Quins aprenentatges t'emportes de la teva mare d'aquesta experiència en concret?
La Dolors és una persona molt compromesa amb la seva feina i, per tant, el nivell d'exigència que té amb l'espectacle és molt fort. Fa un treball de text molt bonic amb tots els intèrprets de 'Pedra i Sang'. 'Pedra i Sang' és una obra escrita en vers i, per tant, no és fàcil entregar-lo fàcilment al públic. Aquí hi ha una feina de direcció, i també actoral, de treball amb profunditat d'aquest text escrit per Josep Maria Jaumà.

D'altra banda, hi ha un treball de lideratge d'equip que la Dolors aconsegueix fer molt bé. Aconsegueix transmetre la il·lusió per explicar la història i això genera motivació i entrega per part de tots els participants. Això s'aconsegueix fent cohesió d'equip i treballant amb molta delicadesa amb les persones. Ella té una capacitat empàtica que permet arribar a nivells humans i fer que la gent s'engresqui amb els projectes.

I, per acabar, 'Pedra i Sang' és un espectacle que involucra molts elements, tots tractats amb molta cura: l'escenografia, el vestuari, el cor, els protagonistes, la il·luminació, la música... Tots aquests elements s'han de posar d'acord en molt pocs dies per fer arribar la màgia al públic.

I tot això és una mica el que m'enduc del treball de la Dolors com a professional i directora de teatre que és.

Ha estat molt diferent viure 'Pedra i Sang' només com a actriu, com fins ara, a viure-ho des d'aquesta nova perspectiva?
Jo vaig començar fent de nena de 'Pedra i Sang', quan tenia nou anys. Aquesta va ser la meva primera aproximació amb el teatre i va ser la flama que em va encendre la curiositat cap al món teatral. Jo agraeixo haver passat per aquí perquè, després, quan tenia 20 anys, em vaig presentar a les proves de l'Institut del Teatre, de manera molt intuïtiva, perquè se m'havia obert aquest cuquet de l'actuació. Per tant, 'Pedra i Sang', per mi, té una vinculació molt emocional amb el que jo soc ara. Soc actriu, també he dirigit i escrit alguns espectacles i, per mi, el teatre és la meva vida.

Quan ets intèrpret estàs totalment involucrada i present a dins de l'espectacle i, poder veure aquest procés des de fora, ha estat molt interessant, per veure tot el que comporta 'Pedra i Sang', que són moltíssimes coses. També valoro haver tocat aquesta part de direcció, que a mi m'agrada molt. Durant tres anys vaig dirigir una companyia i és un espai que m'agrada molt, perquè m'agrada treballar amb actors i fer direcció d'actors. Participar de la direcció de 'Pedra i Sang' ha estat molt enriquidor professionalment.

Personalment, què creus que fa tan especial 'Pedra i Sang'?
'Pedra i Sang' té alguna cosa que enganxa. És molt diferent de tot el que es veu. Més enllà de l'espectacle, crec que és una experiència. Situa els espectadors a la Sala Capitular del Claustre, un espai poc convencional. Aquest espai ens permet estar espectadors i intèrprets molt a prop i això crea una adrenalina molt bèstia. Hi ha un nivell de proximitat molt especial. A més, les dates en què ho fem, coincideixen amb el fet que expliquem. A tot això s'hi sumen una trentena de persones damunt de l'escenari, cosa que impressiona. Impressiona, també, la música en directe i a cappella, a quatre veus, de Joan Alavedra. També destacaria el personatge del cor, que per mi és la veu universal de la humanitat. És un personatge a través del qual podem viure les pors, les inquietuds i les reivindicacions de les persones.

Tots aquests elements fan de 'Pedra i Sang' un espectacle antic i modern a la vegada, que connecta amb unes arrels i, a la vegada, fa volar cap a unes reivindicacions futures.

L'any que ve ja estaràs al timó tu sola, com encares aquest repte?
És un repte que em produeix molt orgull i molta emoció i, a la vegada, també em genera nervis. A hores d'ara encara no tinc clar si l'espectacle serà exactament igual o s'incorporaran variacions. Sí que tenim clar que hi haurà una renovació generacional i jo confio que em sabré envoltar d'un equip que em permetrà fer això amb tranquil·litat i gaudint. La meva intenció és condicionar 'Pedra i Sang' amb un equip que estigui compromès amb el projecte i que el tiri endavant.

Per tant, amb moltes ganes, amb molt d'orgull per poder agafar aquest timó, i també amb nervis, perquè evidentment vull que 'Pedra i Sang' continuï tenint la qualitat que ha tingut fins ara.

M'agradaria afegir també que aquest any 'Pedra i Sang' ha exhaurit les entrades deu dies abans d'estrenar. Per nosaltres ha estat molt bonic tornar a la Sala Capitular després de dos anys i crec que els espectadors també en tenien ganes. Ha estat un èxit, així que des d'aquí vull agrair als espectadors que continuïn confiant i mantenint la il·lusió amb l'espectacle. Al final, fem teatre per la gent que ens ve a veure i sense ells no seríem res.