Andreu Van den Eynde: 'El meu objectiu és saber qui m'ha espiat i on estan les meves dades'

L'advocat penalista Andreu Van den Eynde és una de les persones espiades amb el programa Pegasus. El 'Catalangate' el toca directament i el seu objectiu és saber qui l'ha espiat i on estan les seves dades. El santcugatenc des de fa un any apunta directament al CNI i a la seva vinculació com a defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva en el judici pel Procés. Sobre aquest judici i el nou capítol que s'obre amb la reforma del Codi Penal en parla en aquesta entrevista a Cugat Mèdia, a la qual desgrana la seva feina com a penalista, analitza el poder judicial espanyol i explica la seva vinculació amb Sant Cugat.

MIRA-HO A CUGAT TV

Vostè va néixer a París. De França fins a Sant Cugat, com resumiria el seu camí?
Vaig néixer a París d'una forma casual perquè el meu pare va haver de marxar al final del Franquisme per qüestions polítiques. En realitat, he estat tota la vida veí de Barcelona i des de fa un any visc a Valldoreix.

Fa vida a Sant Cugat?
La veritat és que faig molta vida a Valldoreix. A Sant Cugat hi venim a fer coses puntuals. Soc més d'estar a casa i caminar pel bosc, vaig a Can Monmany. 

Li va recomanar el també santcugatenc Raül Romeva, a qui ha defensat al judici pel procés?
M'ho va recomanar, però no va ser qui va influir en la decisió. Havia anat a casa seva i coneixia aquesta cosa que expliquen que la gent quan ve aquí ja no vol marxar mai més. 

També va defensar al líder d'ERC Oriol Junqueras. És vostè l'advocat de capçalera d'ERC?
En dret penal, sí que ho soc. Vaig començar amb ERC per construir l'esquema de compliance o de prevenció de delictes. Per construir un sistema perquè ERC continués sent, com és, un espai lliure de corrupció. A partir d'aquí van venir els esdeveniments del 2017 i com era el penalista que coneixien vaig passar a ser el penalista de capçalera. 

Amb més de 20 anys d'experiència en dret penal, com qualificaria aquest judici?
Aquest judici va ser excepcional segurament en molts sentits, tant per l'exposició mediàtica com pel dret d'excepció. Va ser una construcció feta a mida per parar un procés polític. Per tant, des d'un punt de vista tècnic, va ser una qüestió molt complexa. Havíem de construir una estratègia en clau internacional per treure rendiment i aconseguir un bon pronunciament, sabent com sabíem que el judici estava massa condicionat per qüestions polítiques. 

Quan la política i l'àmbit judicial conflueixen vol dir que anem per mal camí?
Sí, anem pel mal camí. Malauradament, és el que passa i fa molts anys que passa. No només amb aquest judici, passa en el dia a dia, en la interpretació de la llei, en com es construeix el Codi Penal, com s'exacerben a vegades les penes, com es discuteix sobre l'orientació feminista del Codi Penal per temes polítics en el Parlament... Ens hem allunyat ja fa molt de temps d'una perspectiva tècnica i acurada del tractament del dret penal. Estem en una mala situació.

A què atribueix això?
Hi ha molts condicionants. Jo crec que un és que als poders de l'Estat els hi costa molt fer la seva funció amb interès general. Tenim un poder legislatiu que quan es gira la truita i els colors polítics canvien intenten desfer el que han fet altres, intenten vendre noves lleis per interessos electoralistes o populistes. Després tenim un poder judicial que està ancorat en el més conservador de tota la societat. I després tenim un executiu també que, a vegades, ha de fer concessions populistes. 

Tenim tres poders de l'Estat que estan barallant-te o coordinant-se per interessos molt diferents dels que serien el bé comú. Això és perquè les persones que encapçalen aquests poders tenen agendes diferents de les que hauria de tenir una democràcia normal. 

Un exemple d'això seria aquesta reforma exprés del Codi Penal? 
Aquesta reforma es critica perquè té una impressió en la política, però aquesta reforma en part ve a revertir la política que ja s'havia insuflat en el Codi Penal anteriorment. 

Primer ve a trencar amb una política històrica que és l'existència en el Codi Penal del delicte de sedició, que és un reducte franquista. Trenca amb una orientació ideològica molt perversa que és el delicte de sedició. 

Després ve a desfer algunes reformes que s'havien fet políticament ad hoc per afectar unes determinades persones.

Sí que és una certa batalla entre orientacions politicocriminals que no hauríem d'estar tenint, però potser no s'haurien d'haver reformat els delictes el 2015 per parar l'independentisme. 

Fa de mal dir, no és la millor tècnica del món, però, a vegades, aquesta batalla política en les lleis s'ha de produir. Hem d'intentar democratitzar el dret.

Entén que un ciutadà pugui no entendre rebaixes, per exemple, en la malversació quan venim d'un històric de casos de corrupció?
Segurament pot no entendre-ho, però el problema està en el fet que tenim un poder judicial que interpreta la llei com vol. Alguna cosa s'ha de fer. 

La gran anomalia és pensar que ara hi hagi una reforma de la llei, que el legislador redacti una llei, i tothom estigui dient que no saben com l'aplicaran els jutges. Això no té cap sentit.  L'imperi de la llei és tenir la capacitat que els ciutadans sàpiguen les seves conductes com s'interpretaran per la llei. Si els jutges desfan la interpretació legal del legislador, la retorcen, tenim un problema molt seriós.

Empatitzo que la gent ho pugui no entendre, però mentre el poder judicial faci el que fa seguirem tenint aquests problemes. La llei l'has de canviar perquè t'estan aplicant el Codi Penal a coses que no te les haurien d'aplicar. Has de contrarestar-ho d'alguna manera. 

Ara la reforma del Codi Penal obre un nou capítol per aquesta sentència?
Segurament aprofitarem aquesta reforma per demanar una revisió de la condemna del procés i això serà l'inici d'un futur que no sabem on anirà. No sabem com influirà en els recursos que tenim al Tribunal Europeu de Drets Humans. És un nou capítol, novament incert, però sembla que com a mínim provocarà una revisió de les condemnes. 

Què n'espera que passi?
S'ha d'acabar com més aviat millor amb les conseqüències jurídiques de la sentència, que són les penes. Va haver-hi l'indult, però hi ha uns actors polítics de primer ordre que estan inhabilitats per 13 anys, no es poden presentar i estan exclosos de la vida política quan eren els representants més carismàtics. Aquesta gent ha de poder tornar a la vida política.

Creu que pot influir que la renovació del Consell General de Poder Judicial o d'alguns vocals del Tribunal Constitucional estiguin pendents?
Segurament sí, però més en l'àmbit del Tribunal Constitucional que és una instància que pot intervenir en la revisió de les condemnes. Pot ser un tribunal més ponderat si no hi ha aquesta majoria conservadora que ho tira tot enrere. 

En el Tribunal Suprem no crec que hi hagi gaire canvi.

Llavors, el problema són aquestes majories conservadoress en les institucions judicials?
Jo crec que sí. Nosaltres que no tenim una experiència que els jutges progressistes retorcin la llei, simplement protegeixen els drets fonamentals que és el seu deure. El que sí que sabem és que els jutges conservadors, a vegades, sí que retorcen la llei per desprotegir els drets.

Ens hem d'alegrar bastant que es tombi aquest control conservador.

Això passa només a l'Estat espanyol o passa arreu?
Passa arreu. L'estament més conservador de qualsevol societat és el poder judicial. Són molt refractaris al canvi i al progrés. El que passa és que hi ha democràcies que tenen contrapoders que tenen sistemes de rendiment de comptes, de transparència, que fan que aquests jutges no puguin fer el que vulguin. A Espanya, el problema està en el fet que no hem trobat la forma de controlar el poder judicial. El que pot passar és que aquesta llibertat els doni ales per aquestes interpretacions tant esbiaixades de la llei. 

Com porta que l'advocat prengui el protagonisme en alguns moments als encausats?
Això és complicat. Potser és el més difícil de tot el que hem fet. La meva premissa és: nosaltres com a tècnics hem de fer la nostra feina i no ens podem veure influïts per la pressió mediàtica, o com a mínim l'hem de suportar. A més, t'has de protegir perquè aquesta pressió i aquesta exposició no et posi tan nerviós que no puguis fer la feina. 

Els advocats hem de fer una feina d'explicar que nosaltres no hem de ser els protagonistes. Encara que a vegades ho som, hem de deixar molt clar quina és la feina de cadascú. Nosaltres no hem de fer política, no hem de convertir-nos en els nous influencers. Nosaltres som tècnics. 

Parla de protecció, però el seu nom és un dels vinculats al Catalangate. Suposadament, va ser ciberespiat a través del seu telèfon i el programa Pegasus. Què va pensar quan ho va saber?
En dret penal treballem amb la paranoia sana d'unes certes regles d'autoprotecció i de pensar que el món no és tan maco com a les pel·lícules. Per tant, molta gent intuíem que podíem ser objectius de l'espionatge de l'Estat.  Però quan t'ho certifiquen, en aquell moment sents el pes de convertir-te oficialment en víctima. 

No fa cap il·lusió, però és un peatge d'aquest protagonisme o d'aquest paper que hem tingut a la història i que ens ha tocat. Ho visc malament com a víctima, ho entenc en el context de com funciona a vegades el 'deep state'.

Hem vist el posicionament de les institucions europees que han assenyalat l'Estat Espanyol. Hi coincideix?
Crec que ha estat el CNI, segur, hi ha molts indicadors. El problema és que ningú ens ajuda en la investigació. Hi posaria la mà al foc. És la línia d'investigació que està tenint tothom que és una mica imparcial com el Parlament Europeu i les organitzacions internacionals. A l'Estat espanyol, ni Fiscalia ni jutges col·laboren en voler descobrir qui ha sigut. 

Per què creu que és així?
L'Estat té molts agents i moltes autoritats que comparteixen una mateixa orientació d'autoprotecció dels recursos. No fa falta que es coordinin efectivament, simplement, tot ells saben que són peons d'un Estat que no pot simplement qüestionar tot el que es fa. 

Està descrivint un Estat espanyol amb un dèficit democràtic considerable.
Ara hi ha una onada que recorre Europa de populisme. El sistema al qual estem amb el problema del populisme i un capitalisme molt poc controlat fa que tots els estats pequin d'una forma o una altra de dèficits democràtics. Uns més que altres. 

Espanya és una democràcia de 5,5. 

Quin tipus de responsabilitats demanarà per aquest espionatge?
El meu objectiu és saber qui m'ha espiat i on estan les meves dades. Després ja veuré el tipus de responsabilitat concreta. Jo necessito protegir els dos vessants dels drets fonamentals implicats. Tots els drets fonamentals tenen una doble dimensió, una negativa i una positiva. Negativa vol dir que no es pot violar el dret fonamental i jo vull saber qui ha violat el dret. Però també vull que em protegeixin en el vessant positiu, és a dir, a part de responsabilitzar algú vull saber què ha passat, on són les meves dades, per què se les han endut, què en faran d'elles i contribuir que això no passi en el futur. 

La defensa de casos polítics l'ha posat en el focus, però quin és per vostè el cas del qual se sent especialment orgullós de la seva feina?
Em sento orgullós d'ajudar persones concretes, a vegades en temes que són irrisoris. Els penalistes defensem la gent de problemes que per a ells és el més important de la seva vida. A vegades és una baralla de veïns i a vegades un assassinat. 

Recordo molta gent a la qual li has donat una oportunitat a la vida i la justícia de veure com han condemnat a l'autor. Són milions de casos i jo gaudeixo molt contribuint al fet que una persona vegi el seu problema resolt. 

Estic molt feliç de gent concreta a la qual he ajudat. 

Aquesta feina que fa el fa veure un món més negre?
Sí, veiem les coses més estrambòtiques. Les pel·lícules no són res comparat amb la realitat. Nosaltres veiem coses horripilants. Si un dia escric les meves memòries, ja hi posaré unes quantes que quan la gent les llegeixi fliparà bastant. 

S'ha plantejat en algun moment fer el salt a la política?
No. No m'interessa per res. 

A mi m'interessa molt la política, però no m'interessa presentar-me a res ni estar a cap partit. El meu pare era polític i jo ja sé el que és la política. És de les coses més xules del món, però jo la faig d'una altra forma. La faig amb el dia a dia i amb la meva feina. Crec que cadascú ha de fer el que li toca. No sé que passarà al futur, però no m'atrau ara per res.

DECLARACIONS

Andreu Van den Eynde

Jo vull saber qui ha violat el dret i que em protegeixin. Vull saber què ha passat, on són les meves dades, que en faran d'elles i contribuir a que això no passi en el futur.

Your browser doesn’t support HTML5 audio