Marcel Cuesta (EcoAteneu): 'Un aliment lleig continua sent igual de bo'

L'Ateneu de Sant Cugat treballa des de fa anys amb el focus posat en l'emergència climàtica. Tant és així que des del 2009 l'entitat vertebra sota el segell EcoAteneu tots els projectes que aborden la sostenibilitat, el consum ecològic, l'estalvi energètic i la reducció de residus. D'aquesta branca en formen part els Mercats de Pagès, el Mercat de Segona mà i els horts urbans, entre d'altres. A totes aquestes iniciatives ara s'hi ha sumat la campanya contra el malbaratament alimentari 'No ho llencis!' amb la qual l'entitat vol aportar el seu granet de sorra en la sensibilització de la població. La proposta inclou tallers i cuinades de temporada i aprofitament que s'allargaran fins al 10 de desembre. 'Un aliment lleig continua sent igual de bo', explica en una entrevista a Cugat Mèdia el coordinador de l'EcoAteneu, Marcel Cuesta. Amb ell parlem d'aquesta campanya i de totes les iniciatives que s'impulsen des d'aquesta branca de l'entitat.

Escolta-ho

L'EcoAteneu és el segell que recull els projectes de l'Ateneu de sostenibilitat, consum ecològic, estalvi energètic i reducció de residus. Explica'ns quan i per què es gesta aquesta branca de l'entitat?
L'EcoAteneu va néixer el 2009. En formen part els Mercats de Pagès, que van néixer fruit de la unió de cooperatives de consumidors i han acabat sent un espai de venda directa per a productors i artesans que volen vendre el seu producte sense intermediaris. Més endavant hi va haver la demanda de fer altres accions ambientals, com el Mercat de Segona mà i en últim lloc els horts urbans, que van aparèixer el 2016 a través del programa Cultiva't de l'Ajuntament. L'objectiu de la iniciativa és apropar l'horticultura ecològica i l'autoconsum a través dels horts urbans.

Has resumit les tres grans branques de l'EcoAteneu. Anem pas per pas i comencem parlant dels Mercats de Pagès. En quin moment veieu que cal aquesta proposta a la ciutat?
El Mercat de Pagès va començar a Pep Ventura, on hi havia l'antiga seu de l'Ateneu i després es va traslladar a la plaça Sant Pere. L'any passat, la ciutadania va demanar als pressupostos participatius que el Mercat de Pagès arribés a més barris. N'hi va haver a les Planes, a l'avinguda Cerdanyola, a Volpelleres i a Mira-sol, que és el que ha funcionat més bé i el que s'ha acabat consolidant, a part del de Sant Pere.

Des del principi el mercat s'ha mantingut estable amb una mitjana d'entre nou i 12 parades. La població demanava un mercat setmanal, però els productors no podien oferir aquesta periodicitat, tot i que es va intentar en diverses ocasions.

Quina és la filosofia del mercat?
Que siguin productes de temporada i la venda de proximitat. Quan vas al mercat i preguntes als paradistes et saben resoldre els dubtes que tens. A més, hi ha molta varietat de productes.

Quin és el perfil de la clientela?
És un client molt format i que fa compra conscient. Molta gent compra per la qualitat del producte, fins i tot restauradors de la zona que aposten pels productes del mercat, però d'altres ho fan per consciència. Si no vols que desaparegui la pagesia, que fa moltes més funcions a part de proporcionar aliments, com de tallafocs i de conservació del medi, compres en llocs com el Mercat de Pagès. Tens una doble funció com a comprador, no només penses en la teva butxaca sinó també en la necessitat que existeixi una pagesia rica i diversa.

Continuem parlant de mercats, en aquest cas del Mercat de Segona mà, una iniciativa que té molt d'èxit.
Sí, efectivament. És un espai que obrim a les entitats i a la ciutadania. És un mercat no professional enfocat a què la gent de Sant Cugat i rodalia puguin vendre allò que no fan servir per donar-li una segona vida. En fem quatre l'any, un cada trimestre, per donar opció a tothom a participar-hi.

Potser la iniciativa més recent, tot i que ja té uns cinc anys, és la coordinació dels horts urbans. L'Ajuntament va obrir un concurs per gestionar uns horts urbans en terrenys municipals i des de l'Ateneu les vau guanyar i, per tant, teniu dues parcel·les al carrer Amposta. Com funciona aquesta proposta i com ha evolucionat en els últims anys?
Primer ens van atorgar Amposta sud i l'any següent la part nord. L'hort comunitari s'entén com un espai amb parcel·les individuals que comparteixen el mateix terreny. És un espai de convivència entre els hortolans. Si tenim una mitja de 2-3 hortolans per parcel·la, estem parlant que hi ha entre 90 i 120 persones compartint coneixements.

Els cultius han de ser obligatòriament ecològics. A més, molts usuaris fan una gran tasca de conservació de llavors autòctones. Es paga un lloguer per l'ús de la parcel·la que va destinat a les inversions i despeses del terreny. Això, inclou la compra de material i també formació en horticultura ecològica amb dos professionals que resolen els dubtes dels hortolans. A banda, fem accions de conservació com plantacions d'aromàtiques o instal·lació de caixes niu per a ocells per al tractament de plagues, etc.

És una manera de fomentar la sobirania alimentària a la ciutat.
Tot el que fem des de l'EcoAteneu té en compte l'emergència climàtica. Seguim la filosofia de residu zero, és a dir, ho aprofitem tot i en fem compostatge, no hi ha malbaratament d'aliments... Intentem fer una despesa energètica mínima. En el cas de l'aigua, com que no busquem la màxima producció possible, no utilitzem el sistema d'inundació dels horts, sinó que fem servir el rec gota a gota.

Podríem dir que és un projecte d'èxit?
A Sant Cugat hi ha molta gent interessada a tenir un hort urbà, ens ho diuen des de l'Ajuntament. Per tant, esperem que es continuïn cedint terrenys per fomentar aquest tipus d'iniciatives.

Més enllà dels projectes estructurals des de l'EcoAteneu també organitzeu iniciatives per fomentar i fer divulgació en matèria de sostenibilitat, consum ecològic, estalvi energètic i reducció de residus, entre d'altres. Ara teniu en marxa una campanya contra el malbaratament alimentari, una iniciativa molt necessària, ja que es calcula que un terç dels aliments acaben a les escombraries.
No deixarem de fer-ho, crec que indirectament ho hem fet sempre i ara hi hem posat més èmfasi amb aquesta campanya de sensibilització. Hem fet tres tallers amb la Rural per abordar-ho, on ens han explicat com aprofitar aliments que a primer cop d'ull ens sembla que són massa madurs pel consum, però que són perfectes per fer conserves, per exemple. També ens han donat diverses eines per evitar el malbaratament i hem après a fer planter. Tot això forma part de la campanya 'No ho llencis' contra el malbaratament alimentari.

Hem intentat explicar que un aliment lleig continua sent igual de bo. Ho hem fet amb les cuinades d'aprofitament que fem al mateix Mercat de Pagès. Són uns tallers que tenen l'objectiu de donar eines per fer cuina d'aprofitament. Aquests tallers s'allargaran fins al desembre i posarem en pràctica tot allò que hem explicat de manera teòrica amb la campanya.