Arés Perceval (directora Unipau): 'És important sentir la veu del jovent, ja que són la generació futura'

La Universitat Internacional de la Pau (Unipau), que aquest dijous ha inaugurat una nova edició de l'Escola d'Estiu a Sant Cugat, està treballant per portar el seu projecte a altres municipis, així com incorporar 'jovent al grup de treball local i persones no blanques i racialitzades'. Ho ha explicat en una entrevista a Cugat Mèdia la nova directora de l'entitat, Arés Perceval, que apunta que 'cal anar cap a una banda més encarada a l'educació per la pau i gestió dels conflictes'. Amb la feina amb el jovent, aconsegueixen que aquests se sentin 'interpel·lats' i còmodes per fer preguntes. En aquesta conversa, Perceval ha explicat les línies mestres de la seva direcció, durant la qual es manté la defensa de la la no-violència i de les cures.

Escolta-ho

En quin moment es troba ara mateix la Unipau?
Actualment estem fent una obertura amb el projecte educatiu a altres municipis, a la vegada que intentant fer una mica de relleu perquè més jovent pugui entrar al grup de treball, més enllà dels sabers que ja hi són.

Com a directora quins objectius t'has marcat?
La idea és seguir amb l'històric de la Unipau, arribar a més gent conservant el fet de ser un projecte molt local. Així, volem implicar a més joves i entitats com el Teixint Xarxes i la Biblioteca Humana, que són els nostres projectes educatius. Al mateix temps, volem intentar implicar noves mirades dins del grup de treball, tant pel que fa al jovent com a escala de persones no blanques i racialitzades. Volem que aquestes també puguin aportar una mirada diferent del moviment pacifista i de la cultura de pau.

És ara amb la guerra d'Ucraïna més necessària aquesta tasca d'educació o de la Unipau?
Evidentment, sí, sí. Sempre ha sigut molt necessària, però aquests últims mesos l'augment del discurs bel·licista ha quedat molt evidenciat i això fa que s'expliquin realitats molt complexes amb idees molt simples. De manera que hem de tornar a complexar les narratives, analitzar tots els conflictes dins de la cultura de pau i denunciar aquesta escala d'armamentística, com són els pressupostos de defensa. Cal anar cap a una banda més encarada a l'educació per la pau i explicar els conflictes, per tal de no anar l'un contra l'altre, sinó des de les seves arrels.

A més, busquem denunciar que no som ingenus, sinó que l'única manera de garantir els drets humans i la vida en aquest planeta és des de la cultura de pau. Com diu Vicent Martínez Guzmán, "els pacifistes som els realistes", i no els que intenten solucionar els conflictes des de la violència. Per altra banda, s'ha vist que els conflictes militaritzats no se solucionen, sinó que encara es compliquen més i hi ha més víctimes.

De cara al futur, entenc que mantindreu totes les activitats, com el curs d'estiu o la diada per la no-violència, perquè són ja una tradició a la casa, però esteu pensant en altres tipus d'accions i activitats?
Pel que fa a la formació o el discurs genèric, seguirem amb els actes que ja hem fet, com el seminari d'hivern al febrer i el curs d'estiu al juliol, on sempre escollim un tema que estigui d'actualitat per veure totes les arestes, complexar el discurs i no anar a respostes fàcils. El que sí que estem augmentant més és el projecte educatiu amb joves, el qual ja té tres anys, la Biblioteca Humana, on persones expliquen la seva experiència en primera vivència. Aquesta està tenint molt èxit en el jovent dels instituts com a formació de professorat i, després, intentant augmentar els instituts que participin en el Teixint Xarxes.

La Unipau té dos vessants: una amb informació més de públic en general i la part del jovent, la qual creiem que és molt important perquè el formen les futures generacions. Creiem que és molt necessari que creïn un discurs crític i fomentar la resolució de conflictes des de la cultura de pau per transformar la realitat de les relacions humanes.

Quin tipus de generacions us trobeu als instituts al parlar amb els joves i fer aquestes activitats educatives?
Jo crec que hi ha de tot, són joves que se senten molt interpel·lats i que, de sobte, els sorgeixen preguntes que potser no havien pogut fer. Sobretot pel que fa a la Biblioteca Humana, ens trobem amb persones que han fet un procés migratori o transsexuals, i mitjançant l'explicació d'aquestes principals opressions en primera persona ens hem trobat que s'han sentit interpel·lats i, d'aquesta manera, han pogut preguntar o resoldre dubtes que potser en altres espais mai s'havien plantejat perquè no havien arribat. Jo crec que quan parlem de temes concrets, el jovent se sent interpel·lat i respon de forma molt positiva, també és important sentir la seva veu i veure com veuen el món, ja que són les generacions del futur. Hi ha temes, com les qüestions de gènere o d'identitat sexual, que ells ja tenen assumits, la qual cosa dona molta esperança.

En quin estat de salut es troba la relació entre la ciutat de Sant Cugat i la Universitat Internacional de La Pau?
Fantàstic, tenim unes grans relacions amb l'Ajuntament, que està molt implicat en aquesta via de la cultura de pau, de la cooperació i de l'educació. Sentim que la Unipau és història de Sant Cugat i el seu ajuntament també ho viu d'aquesta manera.

Com a directora, què et quedes de la direcció o presidència de Frederic Roca, Arcadi Oliveres, Neus Sotomayor i Mònica Pérez?
Jo com fa molts anys que estic a la Unipau, segueixo el discurs d'Arcadi o de Neus, que és anar fent camí, a poc a poc. El discurs de fer des de la no-violència i des de les cures.

Des d'aquest discurs, cap a on ha d'anar la Unipau?
Jo crec que seguint aquest camí, tal com tu comentaves, que és molt local, ha de continuar mantenint-se i treballant des d'aquest àmbit, començant per canviar la societat des de sota. És un camí que serà llarg i ens hem adonat, des de la guerra d'Ucraïna, que hem fet un retrocés molt gran i la narrativa bel·licista ha guanyat molt terreny. Ja que quan intentem fer coses molt grans crea frustracions, cal fer-ho a poc a poc, des de les cures, des de l'acompanyament entre tots i sense cremar-nos. Cal seguir, és un camí de formigueta, però jo crec que ho aconseguirem.

DECLARACIONS

Arés Perceval

La Unipau té dues vessants, una amb informació més de públic en general, però la part del jovent creiem que és molt important perquè són les següents generacions. D'aquesta manera poden crear un discrus crític i nosaltres seguim fomentant la resolució de conflictes des de la cultura de pau per transformar la realitat de les relacions humanes.

Your browser doesn’t support HTML5 audio