Guim Costa: 'El futur és viure en nuclis densos molt ben comunicats per un sistema de mobilitat eficient i de baix consum energètic'

El vicedegà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el santcugatenc Guim Costa, parla amb Cugat Mèdia del paper de l'arquitectura en la lluita contra el canvi climàtic. Costa aposta per viure en nuclis densos molt ben comunicats entre ells per un sistema de mobilitat eficient i de baix consum energètic. En aquest sentit assegura que el model de ciutat (més vertical) de l'Hospitalet és més eficient energèticament, que el de Sant Cugat (més horitzontal). L'arquitecte explica en aquesta entrevista que s'ha de pensar en fer una arquitectura bioclimàtica basada en la bioconstrucció, dos conceptes que han d'anar de la mà per crear espais i edificis més eficients energèticament.

Escolta-ho

Què és l'arquitectura bioclimàtica?
És aquella arquitectura que té en compte l'entorn per fer-se més eficient energèticament.

I la bioconstrucció va de la mà de l'arquitectura bioclimàtica?
La bioconstrucció entenc que és la construcció necessària per fer arquitectura bioclimàtica. L'arquitectura bioclimàtica és aquesta arquitectura que necessita aprendre de l'entorn i de les condicions de cada un dels llocs per ser eficient des d'un de vista energètic i, al mateix temps, fer servir materials de proximitat i naturals que són propis de l'entorn.

Això diríem, hauria de ser tota la construcció del present? Ho és?
Amb el repte climàtic que ens ve a sobre, i ja tenim davant, hi ha, des d'un punt de vista general, dos grans eixos d'actuació. Per una banda, en certa manera arribem tard i, per tant, el que hem de fer és adaptar-nos. I d'altra banda, l'altre eix important, és com el mitiguem. Des d'un punt de vista de l'arquitectura, per una banda, hi ha el com ens adaptem a l'existent, i per altra banda, és com fem que els nostres edificis siguin cada vegada més eficients energèticament i menys contaminants.

La regulació actual per construir ja és l'ideal dins el concepte d'eficiència energètica perfecte?
Ideal no és. Hi ha el 'cógido técnico de la construcción' on es regulen molts dels apartats que afecten a l'energia i a l'eficiència energètica, però tenen molt recorregut a fer. De fet, ara s'està plantejant modificar-lo i adapatar-lo a les necessitats de cada lloc. El 'código técnico' necessita una revisió per poder-se adaptar als requeriments actuals per fer arquitectura sostenible i eficient energèticament.

És un codi tècnic que afecta a tot l'Estat per igual, però no és el mateix construir a Andalusia que al País Basc, no?
Sí exacte, això per una banda i, per altra banda, els edificis eficients també tenen dos vectors molt importants. Un és el geodisseny, on des d'un punt de vista del projecte es dissenyen els edificis per ser eficients, i l'altre és la implementació de sistemes, o sigui, d'instal·lacions. Per exemple, el sol de tarda, que és un sol molt incisiu, modifica substancialment les temperatures interiors, per tant, les obertures a oest fan que l'edifici que tens aclimatat tant per fred com per calor sigui afectat per aquest sol de tarda, per tant, millor no fer grans obertures a oest. Per altra banda, el que comentava dels sistemes de les instal·lacions, els aires acondicionats i les calefaccions tendeixen a contaminar molt i a gastar molta energia, per tant, hem de buscar edificis que des d'un punt de vista del disseny siguin molt eficients per evitar haver de posar sistemes d'instal·lacions que acaben fent que aquell edifici sigui contaminant i de gran despesa energètica.

Hi ha molt edificis construïts que encara tenen molts anys de vida útil, però que no estan construïts amb aquests criteris i s'han d'adaptar per ser més eficients energèticament...Això és una tasca ingent i calen moltes ajudes. Hi ha moltes? o n'hi haurà d'haver moltes més?
Sí, de fet, els fons 'Next Generation' estan pensats, per una banda, per invertir en aquesta millora dels edificis i al mateix temps per aplicar sistemes com plaques solars i eòlics per millorar l'eficiència energètica dels edificis. És veritat que tenim un parc construït molt gran i amb molts casos és molt difícil implementar sistemes de millora d'eficiència energètica. És una qüestió molt delicada i molt complexa que els arquitectes ja estem començant a pensar en el com es poden implementar aquestes millores de materials en els edificis perquè puguem aconseguir una mitigació de cara al repte climàtic. És molt complexe i s'haurà de treballar, també depèn molt dels edificis, de l'època en què van estar construïts, perquè no és el mateix un edifici de l'Eixample del segle XIX que un edifici de l'època del creixement més gran dels anys 70. Els materials són molt diferents i els sistemes constructius també, per tant, per a cada un dels casos s'haurà d'estudiar bé i això serà tasca dels arquitectes per poder implementar-ho amb bon criteri. També hi ha un factor molt important que és el patrimonial. Moltes vegades, les aplicacions d'eficiència energètica afecten directament al patrimoni així que això serà un punt molt delicat d'equilibri entre si es prioritza l'eficiència energètica o el manteniment del patrimoni, i buscar solucions que siguin respectuoses amb ambdues causes.

A nivell de model de ciutat, què és més eficient o ideal, una ciutat més horitzontal com pot ser Sant Cugat, o una més vertical com pot ser l'Hospitalet?
Sense cap mena de dubtes una ciutat vertical com l'Hospitalet. Per simplificar, el que jo crec és que hem d'anar poc a poc cap a ciutats denses on tinguem els serveis de proximitat (com CAP, escola, conservatori, mercats) a prop d'on viu la gent i amb això també hi hem de pensar perquè la manera de viure sostenible és aquesta: treballar, viure, portar els nens a l'escola i tenir els serveis sanitaris i de compra diària a prop, que és el que fa que siguem eficients des d'un punt de vista energètic. El futur seria que visquéssim a nuclis densos molt ben comunicats entre ells per un sistema de mobilitat eficient i de baix consum energètic. Aquest seria una mica el paradigma més apropiat on, entre aquests nuclis densos tinguéssim natura, que ens permetés gaudir-la sigui anant en bici, corrent i fins i tot anant-hi amb aquest transport públic eficient que et deixi en mig de la natura i puguis caminar. Aquest seria el futur o un dels futurs possibles per a les nostres ciutats i per a la nostra vida en comunitat. Pel que fa a la mobilitat, poden ser també cotxes elèctrics compartits d'empresa privada, però sí col·lectiu. Ja no hauria de prevaldre la llibertat personal aquella dels anys 70 que et feia sentir lliure un cotxe perquè podies anar amb la família on vulguessis. Ara cada cop més, el cotxe és un element i una eina necessària però l'hem de considerar com una eina a compartir, perquè és una eina cara, contaminant i que s'ha d'amortitzar amb el seu ús constant. S'hauria de pensar més en aquesta flota compartida de la mateixa manera que hi ha 'Bicing' o motos elèctriques que compartim.