Alícia Arcalís: 'Tenim molt en compte la inclusió a l'escola'

El Joan Maragall és l'escola pública més antiga de Sant Cugat. Va ser inaugurada pel President Francesc Macià, el 26 de Juny de 1932, ara farà 90 anys. Al principi era coneguda amb el nom de Col·legis Nous. Durant aquests anys ha anat evolucionant i canviant la seva fisonomia adaptant-se a les noves necessitats educatives. És una escola de doble línia, des de P3 fins a 6è de primària, i acull una població molt heterogènia on es barregen antigues famílies del poble amb les nouvingudes a les zones d'expansió demogràfica de Sant Cugat. Avui parlem amb la seva directora, Alícia Arcalís. És pedagoga i mestra des de 1991, ha treballat a escoles de primària de diferent complexitat i també dins del Departament d'Educació organitzant les beques del professorat de llengües estrangeres a Irlanda. Viu a Sant Cugat des del 2006 i es considera 'santcugatenca d'adopció'. Durant la seva vida ha dut a terme diferents projectes d'innovació educativa en llengües estrangeres i també en mitjans digitals. Ha estat cap d'estudis de l'escola Montbaig de Sant Boi de Llobregat i enguany està en nomenament extraordinari com a directora del Joan Maragall, l'escola on porta exercint els últims 16 anys, a causa de la jubilació de l'anterior directora, Rosa Roig. Amb Arcalís parlem de l'escola Joan Maragall, del món educatiu actual i de diferents metodologies d'aprenentatge.

Escolta-ho

Com és l'escola Joan Maragall i quin tipus de metodologia impartiu?
Les famílies que ens venen a visitar, evidentment, els interessa molt més educació infantil perquè han de portar per primera vegada les seves criatures i tenen l'angoixa de veure si serà molt diferent de l'escola bressol. A infantil fan dansa i psicomotricitat, dinen i dormen a les classes, fan ambients...ara amb la Covid els ambients van canviant cada setmana perquè no es poden barrejar grups, però quan no hi havia Covid i es podien barrejar grups els ambients els fèim barrejant P3, P4 i P5. És una escola on a partir de P4 es fa anglès. A Primària m'agrada explicar que al Maragall pivotem en tres potes. Una que és el treball per projectes, que destinem franges horàries de Medi, Àmbit Lingüístic i Àmbit Matemàtic. De fet, els coneixements de Medi els fem evolucionar mitjançant la metodologies de treball per projectes. La segona pota és el treball sistemàtic, que entenem que és anar treballant com una goteta que va caient cada setmana temes com la comprensió lectora, l'expressió escrita, la resolució de problemes, el càlcul mental...I després, la tercera pota és el treball cooperatiu. És una de les metodologies en les que hi creiem molt, estem molt formats i realment el claustre està molt conscienciat. No simplement es treballa en grups sinó que tothom té una funció, tothom aporta una part de feina al projecte o producte final, que sempre s'exposa de manera oral, tenint en compte molt la inclusió perquè estem molt acostumats a tractar la diversitat.

Per què és important per a vosaltres dividir-ho en aquestes tres potes i no centrar-vos en una?
Per a nosaltres és molt important perquè durant una època semblava que tot havia de ser treball per projectes, tot molt globalitzat...i aquí al Maragall sempre hem considetat que necessitem el treball sistemàtic. La persona ha d'evolucionar de diferents maneres i hi ha un treball, que és el propi de la comprensió lectora, d'evolucionar en el càlcul mental, de la resolució de problemes...que no es fa de manera individual sempre com tenim pensat...no, no. Hi ha diferents estratègies de treball cooperatiu que també ens ajuden a fer una resolució de problemes o tractar una comprensió lectora o l'expressió escrita. Considerem que hi ha bases de l'aprenentatge que s'han de donar sí o sí. Aquestes parts de l'aprenentatge són les que després ens ajuden a fer evolucionar molt ràpidament el treball per projectes. Com a metodologia ens centrem amb el treball cooperatiu perquè el món en el que vivim avui en dia és de cooperació i que els uns i els altres ens hem de donar un cop de mà i hem de saber treballar en equip.

Quins neguits us trobeu entre les famílies?
Tinc 32 anys d'experiència i entenc perfectament que quan una família ha de portar el seu fill, que té dos anyets o que tot just n'ha fet tres, a una escola de primària surtin determinades angoixes. Ho entenem perfectament perquè no té res a veure haver estat a una escola bressol, que arribar a uns edificis tan grans, a uns espais tan grans...i el que intentem d'entrada és sempre donar tranquil·litat. Ara, sí que veiem que les angoixes han anat canviant i que els pares d'avui en dia mostren determinades angoixes que potser nosaltres a la nostra època doncs no ho mostràvem. Tenim tots molta consciència del què és educar i com a famílies tothom coneix molt més el món educatiu i les preguntes són com molt més ja concretes...potser nosaltres no ens angoixàvem tant. Hem de tenir en compte també que sortim d'una pandèmia i vulguis o no hi ha angoixes que han anat a més. Ara es preocupen molt també si realment es treballarà digitalment...Tot plegat, però, va variant. Nosaltres intentem utilitzar tot allò que sigui bo per aprendre i ho anem dosificant com considerem que ho hem de fer, i intentem sempre seguir una línia i que tampoc ens moguin molt les angoixes externes. Intentem fer-ho de la manera que nosaltres creiem que ho hem de fer.

Una de les coses que em trobo és que les famílies consideren si cal o no fer exàmens...vosaltres com ho gestioneu?
Nosaltres el que fem és tenir diferents tipus d'avaluació: autoavaluació, avaluació conjunta, avaluació per rúbriques...Avaluen els companys, avaluem els mestres...i això ho considerem molt important. També, però, hi ha una altra part que no li diem exàmens ni controls, però sí que és el fet de dir "a veure, nosaltres hem treballat una sèrie de continguts i ara veurem de manera individual com ens afrontem a determinades situacions". Si nosaltres hem estat treballant la comprensió lectora, doncs necessitem tenir un moment de fer aquella comprensió invidualment per mirar com evoluciona. Pensem que és un aprenentatge que també s'ha de fer perquè quan surten de primària continuen havent exàmens a secundària i és absurd dir que no n'han de fer cap. Una altra cosa és la mirada que tu li donis a allò o com acompanyis l'alumnat, però sí que des de 3r fem petites proves de llengua, matemàtiques i d'idioma. Per exemple, el fet de fer una obra de teatre en un altre idioma doncs ja es consideraria un exàmen oral. Fem exàmens igual que donem deures. És el que et comentava abans que hi ha una sèrie de coses que considerem que ajuden a l'autonomia persona de l'alumne per anar creixent i veient com és el seu aprenentatge que no deixem de fer. Agafem noves metodologies que ens ajudin a ajudar-los a ells però hi ha coses que no deixem de fer.

ESPECIAL PREINSCRIPCIONS 2022-2023 A CUGAT MÈDIA