Aixelà-Cabré (antropòloga CSIC): 'Amb el colonialisme es va fer mal, es va explotar, es va expropiar i encara no s'ha demanat perdó'

La memòria històrica té una assignatura pendent amb el colonialisme que va exercir l'Estat espanyol en països com el Marroc i Guinea Equatorial. Ho reclama l'antropòloga i investigadora santcugatenca de la Institució Milà i Fontanals del CSIC Yolanda Aixelà-Cabré, que lamenta que encara no s'hagi demanat perdó per tot plegat: 'Es va fer mal, es va explotar i es va expropiar', recorda. Cugat Mèdia ha parlat amb la valldoreixenca amb motiu de la celebració del cicle 'Guinea Equatorial i el passat colonial català', que té lloc fins al 14 de desembre a diferents espais de Sant Cugat.

Escolta-ho

Quina relació ha tingut Catalunya amb el colonialisme?
Darrere del colonialisme espanyol, queda una mica desconeguda la implicació de diverses àrees de la península Ibèrica i, també, Canàries. En la primera arribada colonial, el 1890-1900, hi havia molts catalans i molts canaris. Això va durar fins als anys 40 del segle passat, quan l'Estat veu que veritablement és rendible i hi desembarquen empresaris de Madrid i d'altres regions. Llavors, la preponderància de Catalunya en la colonització de Guinea Equatorial va queda esmorteïda. A Barcelona, als meus escrits, li dic 'la metròpolis als marges', perquè estava connectada amb Santa Isabel.

Aquesta situació és realment recent en el temps. La gent n'és prou conscient?
Crec que no. Que consti que, en realitat, catalans va haver-hi fins al 1968, quan va arribar la independència. Hi havia plantacions de cacau catalanes, també de cafè i de fusta. La connexió amb la importació d'aquests productes es tradueix en famílies que han heretat aquests diners. L'empremta està clara: hi ha famílies catalanes que van poder aprofitar aquest benefici. En tot cas, els catalans no van colonitzar Guinea Equatorial.

I hi ha lligams entre la colonització i Sant Cugat del Vallès?
L'alcalde Barnils va tenir-hi relació i el líder de Vox a Catalunya també té un lligam directe amb Guinea Equatorial. Vivim en lloc potent, petit, però molt interconnectat a nivell global. Tenim aquests lligams: en Juan Tomás Ávila Laurel, que també participa en el cicle, és un escriptor d'Annobón que viu a Valldoreix des de fa 10 anys. Tenim personalitats i tenim algun lligam colonial.

Una de les feines que has fet és confrontar els relats dels territoris colonitzats amb els dels espanyols. Ho fas al llibre 'Ciudades, glocalización y patrimonio contestador: una historia de Bata y de Al-Hoceima, 1900-2019)'. Quin resultat s'extreu quan es posen cara a cara aquestes veus?
Per a mi va ser brutal, la contrastació de veus. A Espanya porto anys escrivint molt i espero que algú es doni per entès. El relat de l'Espanya imperial, colonial, i del bé que va fer a l'Àfrica segueix funcionant. És una manera d'explicar un passat que s'hauria de revisar, ja que deixa fora les veus de les persones de les poblacions ocupades. Quan contrastes el que deien els espanyols, el que deia la retòrica espanyola, el que deien els civils que vivien en aquests llocs, i tot això ho contrastes amb els guineans o els marroquins és brutal.

Recordo una de les entrevistes: un senyor em deia que tenia el costum (per la legislació) que cada família que s'afincava a la Guinea Equatorial tenia de 'regal' un 'boy', un noi guineà que li feia les feines de casa i la servia.

Un informant de Guinea Equatorial que viu ara a Catalunya em deia: "Nosaltres no vam poder triar com homes lliures, érem persones lluitadores, grans guerrers; qui hagués pogut imaginar que si haguéssim pogut triar lliurement haguéssim triat servir als blancs?".

Ja està bé del discurs que s'està fent sobre el colonialisme espanyol, necessitem sentir moltes veus guineanes. Confio que l'Estat espanyol s'adoni que en la història, a banda del que tu poses en circulació, hi ha les veritats objectives: es va fer mal, es va explotar, es va expropiar i es van fer coses per les quals no s'ha demanat perdó. S'ho haurien de replantejar.

Queden moltes cicatrius, vaja.
Sí. Fa uns dies vaig estar a una taula a Madrid on vaig dir que "ja està bé el memorial democràtic, que només parla de la Guerra Civil". Que és molt important i s'ha de fer net, però sobre el passat colonial no s'està fent absolutament res. Amb la memòria democràtica s'hauria d'aprofitar per fer net amb el que va passar a les colònies.

Jo sóc investigadora del CSIC i tinc la possibilitat de dir aquestes coses. Fins que aquelles persones de Guinea Equatorial no tinguin el micròfon per dir la seva, uns quants ajudarem a explicar tot això. Estem al 2021! La independència va ser el 1968 i aquí seguin, sense parlar de Guinea Equatorial! En qualsevol altre estat això és impensable. A França i a Gran Bretanya, i altres països que van tenir colònies, als escriptors d'aquests espais se'ls hi té un gran respecte públic i se'ls tracta amb cortesia i equitat. A l'Estat espanyol, no: els immigrants són immigrants. Hem de fer un canvi de xip, una repassada sobre el mal que s'ha fet.

Per tant, la feina quant a memòria històrica queda curta?
Sí. El que no pot ser és que encara s'hagi de reclamar tot això i no se li atorgui prou veu a la societat civil. Al final quedem, els científics socials, com mig tarats. Internacionalment, el que diem es reconeix: si s'entén a l'estranger, no entenc per què aquí no.

Encara que la participació de Catalunya a la colonització va ser limitada, està bé que es faci net, també, que se sàpiga. Tot passa per un reconeixement del fet i del mal, sense això no es pot continuar.

DECLARACIONS

Yolanda Aixelá-Cabré

Espero que l'Estat espanyol s'adoni que a la història hi ha les veritats objectives: es va fer mal, es va explorar, es va expropiar, i no s'ha demanat perdó.

Your browser doesn’t support HTML5 audio