Gloria Carrión: 'Ser un referent del veganisme és una gran responsabilitat'

Fa sis anys la Gloria Carrión va obrir un compte d'Instagram, @lagloriavegana, i des d'aleshores hi comparteix, dia rere dia, receptes 100% vegetals. Santcugatenca d'adopció, el seu avi li va transmetre la passió per la cuina i, més endavant, la necessitat de millorar la seva salut i de cuidar el planeta; tot plegat la va portar al veganisme. Ara inspira milers de persones amb les seves receptes, i els ajuda a organitzar els àpats setmanals a través del 'batch cooking'.

Juntament amb l'actor Dani Rovira, Carrión encapçala la llista de referents del veganisme a l'Estat espanyol, segons publicava la revista 'Cuerpo y Mente' el novembre passat. Coneguda com @lagloriavegana, amb 362.000 seguidors a Instagram i més de 29.000 a Facebook, és la primera 'influencer' del món del veganisme a Espanya.

Com has arribat a ser un referent en veganisme d'aquest nivell?
Sóc la primera sorpresa en veure aquestes dades. Fins fa un pèl més de dos anys, jo no em dedicava professionalment a aquesta tasca. És increïble veure el posicionament del meu compte d'Instagram. No estic segura de ser el referent, el que sí és cert és que molta gent es deixa influir pel contingut que comparteixo, el que també representa una gran responsabilitat d'altra banda.

Quina ha estat la teva trajectòria?
Vaig obrir-me el compte d'Instagram fa sis anys. Sóc llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses i vaig venir a Barcelona des de Córdoba per amor. Vaig començar a treballar en el departament de comptabilitat d'una gran empresa. Vaig arribar a ser responsable de departament i tenia molt bona posició. Però va haver-hi un moment en què vaig decidir canviar la meva alimentació i vaig començar a compartir els plats que cuinava al meu compte d'Instagram. Cada cop em seguia més gent i vaig veure que el meu contingut agradava. Va arribar un moment en què tenia un bon nombre de seguidors i una editorial em va oferir publicar un llibre amb receptes veganes. Aquest projecte va ser un punt d'inflexió. Vaig preguntar-me què feia a una oficina si realment el que m'agradava era el món de la cuina 100% vegetal. M'ho passava molt bé amb la cuina i compartint les meves receptes. Va ser aleshores quan vaig demanar una excedència i m'hi vaig llançar. Des d'aleshores no he parat de treballar, tampoc m'ha faltat feina cap més, però no he deixat de compartir, innovar, crear i crear i crear. Lluitant. Així és com s'arriba a fer alguna cosa aquí, en un món on és molt difícil fer-s'hi un forat.

Perseverança i constància. Has comentat que vas fer un canvi d'alimentació. Per tant, prèviament no eres vegana, no ho has estat tota la teva vida. Explica'ns quan vas fer el canvi i per què, així com per què vas optar per ser vegana i no vegetariana, amb el benentès que són dos conceptes diferents.
En efecte, és diferent ser vegana que vegetariana. Quan vaig fer el canvi d'alimentació vaig pensar que deixar de banda tot el producte d'origen animal volia dir ser vegana, però no era així realment. Jo vaig fer el canvi per un tema de salut i per cercar una dieta amb què trobar-me millor. Vaig començar amb la lectura de blogs d'alimentació saludable i la curiositat em va portar a provar l'alimentació 100% vegetal. Em va sentar tan bé que m'hi vaig tirar de cap. Jo era així, o blanc o negre, ara aprenc a viure també amb escala de grisos.

Vaig començar a investigar per entendre què significava el 100% vegetal, no només a nivell de salut, sinó també amb la resta d'implicacions, pel que fa al planeta terra i als animals. El primer documental que vaig veure va ser el de 'Earth Links', realment brutal, i vaig acabar de fer el 'click'. Vaig començar a aplicar la filosofia vegana, no només en l'alimentació, sinó també en la cosmètica, la vestimenta, en l'estil de vida. Avui en dia ningú arribar a ser 100% vegans, és impossible arribar a tot, la mateixa vacuna contra la Covid-19 no compleix amb el veganisme. Tot i això, com diu una amiga meva, la Marta, que també té un blog vegà, @midietavegana: "Prefereixo ser una vegana viva que morta, faig més estant viva que morta". La diferència doncs amb les persones vegetarianes és que només tenen en compte la dieta, no l'estil de vida.

Has escrit dos llibres de receptes, 'Recetas Veganas Fáciles' i 'Cocina saludable en familia'. També has publicat llibres electrònics i tens cursos en línia. Una cosa és ser vegana i l'altra a més saber cuinar bé. D'on ha sorgit aquest amor per la cuina?
Doncs l'amor per la cuina em ve de família. El meu avi era cuiner i la meva mare sempre ha estat entre fogons. Sempre m'ha interessat el món de la cuina, de fet, no fa molt vaig mostrar a Instagram el meu blog físic de cuina, on sempre emmagatzemava les receptes que escrivia o els retalls de revistes, sempre m'ha agradat. Va arribar un moment en què, quan t'independitzes, vas de bòlit i vaig acabar avorrida de menjar sempre el mateix. El canvi d'alimentació em va fer ressorgir l'amor per la cuina. Nous ingredients, nous reptes i nous sabors. Això va fer que el cuquet de la cuina es despertés de nou. Em va animar a compartir els plats, a motivar-me cada dia. M'agrada molt menjar i això també és important. Per ser bona cuinera també t'ha d'agradar menjar.

Parlant de bon menjar, quina recepta, per exemple a Instagram, ha estat la més comentada, amb més comentaris i preguntes?
Fa temps es va 'viralitzar' el meu tofu marinat. El tofu ja saps que no té sabor. Això és un avantatge perquè li afegeixes el sabor que tu vols. El tofu marinat es fa molt ràpid, li afegeixes el guarniment que tu vulguis i queda molt bo. Es va 'viralitzar' i és una de les meves receptes més famoses perquè la gent que ho tasta comença a incorporar el tofu a les seves dietes setmanals. També els dolços, fa un any que m'hi he posat molt. La rebosteria vegana costa de cuinar perquè s'han de substituir el fonament de la rebosteria tradicional, que són els ous i els lactis. Estic en un moment en el qual he trobat receptes molt bones. L'altre dia vaig fer un pastís de llimona vegana que tenia el mateix gust que el pastís de llimona de tota la vida.

I què utilitzes per substituir aquests ingredients de cuina més tradicionals?
Per a substituir la llet de vaca, que és el que normalment s'utilitza, acostumo a usar llet de soja, és la llet més neutra, tant en densitat com en sabor, i és la que em funciona millor. Per a substituir els ous, intento agafar el pes d'un ou, uns 50 grams, i substituir-lo per un líquid i més greix, per exemple, un iogurt, que tingui aquest cos, o bé llet de coco cremosa. Intento fer aquestes substitucions. I provar sense parar, fins a arribar a la solució perfecta.

L'any 2019 vas guanyar el premi 'Best Foodie 2019'. Amb un jutjat d'alt nivell, estem parlant de Carlos Latre, Oriol Castro, Miquel López... Què t'ha aportat guanyar aquest premi?
Aquest jurat em va nominar a mi, juntament amb 9 persones més, i el vaig guanyar pel suport del públic. Els seguidors van votar al seu cuiner favorit. Estava al costat de grans companys lluitant pel guardó. El públic em va escollir i això és per a mi el millor. Jo estava embarassada de la meva petita quan va passar això. Guanyar un premi d'aquest tipus t'aporta catxé. Et dóna alegria, catxé i et permet aparèixer a mitjans de comunicació.

Nosaltres et seguim, veiem les publicacions, i tinc una curiositat. Ets pionera del 'batch cooking', planificació dels àpats setmanals. Explica'ns què és exactament, el 'batch cooking'?
Vaig començar a practicar el 'batch cooking' ara farà 4 anys quan vaig finalitzar la baixa de maternitat del meu gran, que ara té quatre anys, i vaig tornar a la feina. Em vaig trobar amb la situació de tenir un fill, treballar, el meu marit també, no passar temps a casa i pensar com fer-nos-ho per continuar amb la nostra alimentació sana. Què es pot fer amb una situació com aquesta? Una opció és fer-ho com feien les nostres àvies o mares, cuinar en 'lots', per després anar menjant durant la setmana, però fer-ho d'una forma més moderna.

A l'estranger ja es feia, això. Se sentia parlar de preparar tàpers i combinacions amb verdures. El 'batch cooking' és cuinar el diumenge un parell d'hores, dues hores i mitja aproximadament, els bàsics que ens serviran per cuinar durant la setmana. Podem fer arròs integral, macarrons, quinoa, després un guisat, unes verdures al forn, deixar tallades les verdures... Tot això, sí, seguint certs trucs perquè es conservin bé els aliments durant la setmana i que, quan ho mengem durant la setmana, tingui bon gust. 'Batch cooking' és això mateix i utilitzar l'energia dels fogons, el forn, la nostra, tota alhora. Durant la setmana va molt bé trobar-t'ho tot fet, ho recomano. Tot i que s'ha de renunciar a menjar àpats acabats de cuinar, val la pena.

Com recomanaries a algú que mai ha fet 'batch cooking' començar i aplicar-ho?
El 'batch cooking' és molt genèric. Cadascú pot adaptar-lo a les necessitats que tingui. Jo ara mateix pels sopars necessito menys quantitat que abans. Es pot començar preparant quatre coses per a la setmana i, a poc a poc, incorporar nous aliments. Els canvis setmanals es veuen molt ràpidament. Crec que s'ha de començar així, a poc a poc i planificant-se, per preveure el que cuinarem i adaptar-ho a les nostres necessitats. Jo tinc un llibre electrònic de 'batch cooking' a la web i un curs en línia i la veritat és que val molt la pena. A la gent que comença a fer 'batch cooking' els costa molt desenganxar-se després perquè els dona una tranquil·litat molt gran entre setmana per a gaudir en família.

Acabes de llançar un club, 'El club de Gloria'. Què ofereix aquest club?
El club neix de la necessitat de sortir d'Instagram. Aquesta xarxa social ens absorbeix a tots i els generadors de contingut acabem regalant moltíssim de contingut i deixant-lo allà i no sabem si mai aquesta xarxa 'petarà'. Hem d'intentar portar la feina a casa, que per a mi és la web, i ara el meu club. Els membres del club tenen accés a contingut exclusiu. Fa només una setmana que ha sortit i està en promoció de llançament. Per començar, els membres tenen accés a una recepta exclusiva tots els dimarts. Així mateix, cada mes ofereixo un 'batch cooking’ organitzat amb el pas a pas del diumenge que inclou el menú i les receptes, tot revisat per nutricionistes.

També els ofereixo un llibre electrònic cada mes, on recopilo totes les receptes que he penjat a Instagram. Els membres tenen accés a tot des de qualsevol dispositiu. A més, cada mes organitzo una trobada amb contingut que pot ser de valor per als membres. Per exemple, aquest mes de gener hem tingut una trobada amb nutricionistes, obertes a respondre a totes les preguntes que calgui. El club és un espai exclusiu per a persones sòcies.

Per acabar, què et motiva per a continuar seguint involucrada amb tot el teu projecte?
És cert que treballo més hores aquí que a l'oficina. Sempre portes el treball a sobre teu, al mòbil, a l'ordinador. Treballo des de casa i són moltes hores. És dur, la veritat. Sembla fàcil, estar darrere la pantalla, i fa la impressió que només és gravar i cuinar. Però darrere una recepta publicada hi ha molta feina. Els generadors de contingut acabem essent experts en multitasca. S'ha de cuinar, parlar per Instagram, fer fotos, editar, entre d'altres.

El que em motiva és que és la meva feina, la que em dona de menjar, però sobretot veure com evolucionen les persones. Em motiva veure com la gent m'escriu i em diu que gràcies al 'batch cooking' els he solucionat la vida o que, gràcies a mi, tot i no ser vegans, cada dia mengen més carn i peix, i més productes d'origen vegetal. També quan em diuen que gràcies a mi s'han fet vegans o vegetarians.

És ben cert que, com tu has dit a l'inici, em segueixen 362.000 seguidors i no faré que tothom es faci vegà. Això és impossible, però si deixo empremta en cada una d'aquestes persones, si faig que es consumeixi menys carn i peix, estem ajudant als animals i al medi ambient i això em reconforta, i és el que més em motiva a la feina.