Irene Riart: 'Em vaig prometre a mi mateixa que no tornaria a comprar en una botiga 'fast fashion''

L'ecologia, la sostenibilitat i el consum responsable són algunes de les qüestions que Irene Riart tracta al seu canal de YouTube. Fa poc menys d'un any la jove periodista es va comprometre a deixar de consumir moda 'fast fashion' per deixar de formar part del que considera 'un sistema que perpetua la contaminació i l'explotació laboral'. A través dels seus vídeos a 'Irene's Studio', Riart s'ha proposat apropar als joves consells pràctics que facilitin una transició cap a un model de vida més sostenible. Tot i això, creu en un ecologisme dins 'les possibilitats de cadascú' i defuig dels discursos 'alliçonadors'. Per a la santcugatenca, el debat sobre l'ecologisme va de la mà d'altres qüestions com el feminisme, el dret a l'habitatge o el salari mínim. Riart col·labora al diari 'Ara' i a Report.cat. Ha passat pel Diari de Barcelona i Cugat Mèdia presentant el programa radiofònic 'El Núvol'.

Escolta-ho

Recentment has obert el teu canal de YouTube, 'Irene's Studio', on t'interesses per l'ecologia i la sostenibilitat. Sempre t'han atret aquestes qüestions?
Crec que un cúmul de coses m'han portat fins aquí. Independentment de l'ecologia, sempre havia volgut tenir un canal, però em feia vergonya i tampoc tenia el temps ni els mitjans. Ha sigut un treball de mesos. Paral·lelament m'interessa l'ecologia, la sostenibilitat, els drets laborals, el feminisme... Vaig començar a veure que quan compartia algun producte sostenible a les meves xarxes socials la gent reaccionava, a partir d'aquí vaig decidir conduir el canal cap aquí.

És un tema que ha despertat més interès entre els joves arran de l'aparició de Greta Thunberg i el moviment Fridays For Future? Tenen més consciència sobre el consum responsable?
M'escriu gent donant-me les gràcies per les coses que descobreixen als meus vídeos. La meva feina, al final, és recopilar informacions que trobo sobre explotació laboral, 'fast fashion'... I explicar-la en un format perquè la gent li resulti atractiva i la consumeixi. És evident que molts joves estan prenent consciència i es pregunten com ser més ecològics i sostenibles en el seu dia a dia. Els meus vídeos són precisament això, consells pràctics.

Et vas prometre a tu mateixa que mai més tornaries a trepitjar una botiga de 'fast fashion'. Per què?
Ara fa un any, quan van arribar les rebaixes, em vaig adonar que la societat, les notícies i les xarxes socials no deixaven de parlar del mateix. Al llarg del dia rebia un munt d'impactes que m'impulsaven a consumir. Em sentia atrapada en un sistema o cercle de consum que no m'agradava i que perpetuava l'explotació laboral, la contaminació... Va ser en aquell moment que vaig decidir no consumir-hi per no participar-hi.

Arran d'això has anat investigant altres temes com els microplàstics que trobem als productes o, fins i tot, hi ha un vídeo on et preguntes si el Nadal contamina.
A la gent no li agrada sentir que Nadal contamina. Soc la primera a qui li encanta Nadal, però en aquest vídeo explico que es tracta d'una època on s'ha demostrat que un 40% dels aliments que es compren acaben a la brossa i les devolucions de productes es dispara fins al 40%-50%. També vaig dedicar un vídeo al 'Black Friday' parlant del seu impacte. Amb això vull que la gent sigui conscient de la petjada de les seves accions. No vull, ni de bon tros, que ningú es martiritzi per haver comprat en una plataforma com Amazon, simplement cal ser conscients sobre que hi ha al darrere.

Què et sembla doncs que algunes alcaldesses demanessin que aquest Nadal no es comprés a Amazon?
Són persones de rellevància pública i, d'una banda, puc entendre que llencin aquest missatge de suport al comerç local. Però per l'altra, la realitat és que hi ha moltes persones que es veuen abocades a consumir en aquestes plataformes perquè, al final, si ho veus per un millor preu i ets una persona amb pocs ingressos és obvi que optaràs per l'opció més econòmica.

Es tracta d'un peix que es mossega la cua, no?
Totalment, es tracta d'un cercle viciós. Aquí, per a mi, ja entren altres qüestions com la lluita per l'habitatge, els sous dignes, el salari mínim... No diré a una persona que no arriba a final de mes que no compri samarretes per dos euros, perquè vestir-se és una necessitat. Per això crec que en l'àmbit de l'ecologia falta una perspectiva que entengui els problemes socioeconòmics reals. A les xarxes hi ha gent que fa discursos ecologistes alliçonadors sobre què i on consumir, i hi ha moltes famílies que no s'ho poden permetre. Crec que no hem de donar cabuda a aquests discursos que no són inclusius?

L'ecologisme també és una lluita feminista perquè el 80% de les plantilles de les marques de moda 'fast fashion' són dones que no cobren més de 25 dòlars al mes. Fins a quin punt el fet que nosaltres consumim aquestes marques a elles no les condemna a una pobresa endèmica? I, a sobre, són racialitzades.

Et resulta difícil ser coherent amb el teu discurs?
Molt. Soc la primera que demano que no es consumeixi en una plataforma com Amazon, però després pago Amazon Prime per veure una sèrie. És difícil ser coherent amb el discurs que exposes i la realitat? Totalment. També em passa amb la carn. No sóc vegana, però sé que la carn és una de les indústries més contaminants, el que faig és una transició cap a un consum cada vegada més menor. Crec que dintre de les possibilitats de cadascú, és clar, hem d'intentar triar l'opció més sostenible.