Esteve Polls: 'El Llanero Solitario ja està mort i enterrat en un turó de Califòrnia'

Esteve Polls (Sant Cugat, 1950) troba a faltar el Llanero Solitario, a qui va dibuixar durant anys per a l'editorial Dynamite. Ara bé, dona aquesta etapa per acabada: 'Ja està mort i enterrat, en un turó de Califòrnia', deixa clar. En una entrevista a Cugat Mèdia, el santcugatenc explica la seva visió d'un sector que s'ha vist especialment afectat per la crisi de la Covid-19 i parla dels projectes en què està treballant.

Escolta-ho

Com estàs vivint la situació sanitària?
No ho he notat massa perquè sempre estic enclaustrat a casa. Ara, sí que s'ha notat al món del còmic: moltes editorials han deixat de publicar i n'hi ha que han tancat, com ara una molt bona que hi havia als EUA i que ha tancat portes per culpa d'això, dibuixants que han hagut de deixar la feina...

Precisament la pandèmia ha obligat als salons del Còmic i del Manga a no obrir portes enguany...
Això ha sigut molt fotut, sobretot el Saló del Còmic. El Saló del Manga ha fet conferències a través de l'ordinador, virtual completament. Esperem que l'any vinent no passi això, però totes les traces diuen que potser tampoc es farà. Això pot ser un daltabaix impressionant, per a tots els que comencen a dibuixar i volen mostrar les seves obres, per relacionar-se amb tot el món del còmic.

Sempre diem que a l'Estat espanyol no s'aposta de la mateixa manera pel món del còmic com s'aposta a l'estranger. En quina situació està el món del còmic més enllà dels Pirineus i a l'altra banda de l'Atlàntic?
Estan fotuts. Precisament jo estava treballant per a aquesta editorial americana que ha tancat i he estat l'últim dibuixant que ha publicat amb ells.

Que no es pugui anar a fullejar els còmics afecta?
Si les botigues estan tancades ja em diràs on ho compraràs. On-line? No ho sé...

I no et fa el pes llegir els còmics en format digital?
Ja es va fer, però a mi no m'encaixa perquè el que agrada és tenir el paper a mà. El còmic és això. Es va començar a fer el còmic en digital, però la cosa no va quallar gens. A la gent li agrada més tenir el paper a la mà i guardar-se'l a l'estanteria, poder dir: "doncs mira, tinc la col·lecció de tal". La gent a qui li agrada el còmic és això.

En què està treballant ara, Esteve?
He fet últimament un còmic amb una editorial de Barcelona que sortirà aviat. Toco fusta! Tracta la conquesta de Sardenya. Ara també estic fent una altra cosa, també ambientada en l'Edat Mitjana, però és per una altra editorial i ja veurem com surt.

Sempre has treballat per a editorials estrangeres, com Dynamite, amb qui has publicat 'El llanero solitario', 'El Zorro', 'El bo, el lleig i el dolent'...
Sí! Quan era més jove treballava força per a l'editorial Thompson, d'Escòcia. Després he treballat a França, Alemanya i Itàlia. Llavors vaig orientar-me cap al mercat dels EUA, on he dibuixat per aquestes publicacions que deies. També he dibuixat el còmic de 'Django': el guió el feia en Quentin Tarantino i jo em cuidava dels dibuixos.

Com és que a l'Estat espanyol i, en particular a Catalunya, no ha arrelat la cultura de còmic? Hi teníem el TBO, el Cavall Fort...
A Espanya el còmic agrada molt, però editar-ho és molt car. I, és clar, els editors prefereixen que els hi cedeixin drets de publicació o comprar coses de l'estranger, com passa amb els superherois. L'editor no es vol gastar tants diners com per pagar a un guionista, un dibuixant, la impressió i tota la punyeta. Prefereixen que els arribin les coses de fora i es gasten menys calés i saben que es pot vendre. Aquesta és la qüestió.

Però aquí hi ha talent, oi?
Sí, ja ho crec! És una desgràcia perquè aquí hi ha molt bons dibuixants, però molt bons, eh! Tots cap a fora, tu! Això ho comentava l'altre dia amb els del Museu del Còmic d'aquí, de Sant Cugat.

Tenen un bon fons, allà.
I tant! I antic! I que val molt la pena! Llàstima que la gent no hi vagi. Saps què hi falta, aquí? Una mica de publicitat i màrqueting!

Trobes a faltar al Llanero Solitario? I també al seu amic, l'indi Tonto.
SI vols que et digui la veritat, sí. L'altre dia me'ls estava mirant i pensava que ja m'agradaria tornar a fer-ho una altra vegada. Però això ja està fet: el Llanero Solitario ja està mort i enterrat, en un turó de Califòrnia. I punt.

Trobo que la manera que tens de plasmar el western en paper és especialment adequada. En què t'inspires?
No m'agraden els westerns de John Wayne i pel·lícules d'aquest estil on el bo és molt bo i va ben vestit i on tothom està molt ben arreglat. No: el western és una cosa bruta i fastigosa, tothom va ple de fang i porqueria. Això ho he vist en molta documentació i llibres arribats dels EUA, on es veu el veritable western. Això de les pel·lícules on tothom és guapo, no fotem: no ha existit mai!