Núria Mora: 'L'Institut-Escola és una molt bona opció pedagògica i organitzativa'
La directora del Catalunya explica els detalls del primer centre d'aquest tipus a Sant Cugat, que arrencarà el curs vinent
Núria Mora és la directora de l'Escola Catalunya / Foto: Inez del Prado
EntrevistaPublicat el 28/feb/20 per Albert Prat
L'Escola Catalunya s'enfronta el curs que ve a un gran repte, la seva transició a Institut-Escola. La seva directora, Núria Mora, ha explicat a la secció d'EdBuilding al 'Sant Cugat a fons' que l'equip directiu i el claustre està plenament engrescat amb el repte i que ho afronten com una oportunitat de mantenir l'esperit de l'Escola Catalunya al llarg de tota l'educació obligatòria. A l'entrevista també explica l'origen del projecte i com l'entomen des del centre, a més de com funcionarà aquesta transició.
Escolta-ho
El format d'Institut-Escola és un sistema poc estès, en general.
Ho és a l'escola pública perquè la concertada i la privada fa molts anys que la té. Hi havia una reivindicació política, però també de professorat, al voltant de per què estàvem generant aquestes diferències entre una via i l'altra i perquè les famílies de la pública no tenen la possibilitat de continuïtat a la secundària.
Es va començar a suplir una mica amb les adscripcions, que permetien els alumnes d'una escola passar directament a un altre centre, garantien la comunicació i la coordinació i com es feia la transició. Pensem que els alumnes de 1r i 2n fins fa no gaire encara eren a les escoles. Passen a un entorn diferent, molt més gran, amb una altra organització. S'ha de vetllar per ells i això es fa a les coordinacions primària-secundària.
Aquest Institut-Escola incorpora secundària i prou o també batxillerats?
Farem fins a 4t d'ESO. Tots els Instituts-escola cobreixen només l'etapa obligatòria. Després, l'alumnat decideix com vol seguir els seus estudis.
L'AFA hi està a favor, però també hi ha hagut cert rebombori de persones que rebutjaven aquest projecte. Per què?
Les adscripcions eren una manera d'assegurar una plaça educativa a secundària però també una coordinació. Això és planificació municipal i del departament. A Sant Cugat, tots els centres tenim dues adscripcions. Una, el que tenim més proper i l'altre el Leonardo, que té sis grups i podia assumir tenir més d'una adscripció. Abans era a la carretera de Rubí i ara mateix és a Volpelleres i això ha estat un canvi d'ubicació que ha afavorit aquest canvi, ja que ara ens hem quedat sense institut proper. Estàvem adscrits a l'Angeleta Ferrer i al Leonardo i el fet de ser Institut-Escola fa que es perdi l'adscripció.
El motiu no és que no vulguin que siguis a un altre lloc, sinó que com que ja es garanteix la plaça a un Institut de Secundària, no fan ni preinscripció. Hi ha una part de famílies que volen altres opcions educatives per diverses raons. O perquè volen una opció educativa que contempli des d'ESO fins a Batxillerat, perquè tenen germans en altres centres... Aquestes són les que han perdut el dret d'adscripció.
S'ha fet per una necessitat de places?
Sant Cugat és anòmal respecte al Vallès Occidental, on hi ha grups que es van tancant. Aquí, però, rebem població escolar constantment i la Comissió d'Escolarització està posant nous alumnes al sistema. Per dinàmiques pròpies del municipi, com expatriats que vénen temporalment, perquè és un lloc on moltes persones vénen de fora a viure. I ens trobem molts infants que arriben fora de període de preinscripcions i a vegades arriben germans a diferents nivells.
En el cas del Catalunya, històricament no omplim a P3 però els grups es van omplint a mesura que avancen els cursos. I tots els centres públics tenim un 'boom' de població a la primària. Això ha fet que quan aquest alumnat s'ha d'incorporar a secundària, s'hi afegeixin altres factors, com per exemple que hi hagi famílies que vénen d'altres llocs i van decidir mantenir l'escolaritat i ara la volen canviar, pel motiu que sigui.
Sí que hi ha necessitat de places. L'Arnau Cadell aquest any té un grup més, el Leonardo és un institut molt gran, per tant sí que hi ha una gran demanda.
A Mira-sol no hi ha opció a més de secundària pública.
Teníem l'Angeleta, que és el que ens queda més a prop. Però fa tres anys, les famílies de 6è ja van començar una demanda per canviar l'adscripció a l'Arnau Cadell. Perquè geogràficament, segons d'on vinguis, et queda molt més proper. Les adscripcions poden canviar perquè és un tema de planificació educativa.
El Leonardo estava dins la nostra zona i ara ha canviat. A més, també hi ha una certa dificultat en arribar-hi des de Mira-sol, ja que no és la mateixa línia d'FGC. Això implica un transbord o gestionar l'acompanyament.
Com ho fa una escola per adaptar-se i afegir grups?
D'entrada, d'un en un. L'any que ve tindrem 1r d'ESO, l'altre 2n i així successivament. Hem fet un treball al claustre, que és excepcional i està molt compromès, i hem fet un treball de reflexió, de preguntar-nos on som, qui som, qui volem ser i cap a on caminem. Una vegada tens això perfilat, és fàcil que puguis incorporar una secundària. En el nostre cas hi va haver un claustre on ens vam plantejar què volíem conservar en una secundària. Tenim clar que infantil és una etapa, primària és una altra i secundària una altra. Per tant, amb currículums i feina diferenciada darrere. Però sí que hi havia unes bondats que volíem que passessin de primària a secundària.
I ens vam preguntar com comencem amb un coordinador pedagògic. Una persona que ve de Secundària i que entra a formar part de l'equip directiu que tenim a Primària. Serà qui farà néixer aquest projecte i tenim la gran sort que passem a ser centre de nova creació i per tant el primer any podem demanar quatre persones. El segon quatre més i fins al quart any. Amb això volem perfilar aquestes places per tenir un 50% de la plantilla amb una idea determinada.
Al Catalunya hem prioritzat la diversitat i l'escola inclusiva i volem que ho sigui molt més. Hem iniciat un projecte plurilingüe i per tant volem professorat que pugui fer aprenentatge integrat en llengua estrangera. Això vol dir que les persones de secundària hauran de complir aquests perfils. Volem tenir professorat de Biologia, de Matemàtiques, de Geografia i Història que sigui capaç de desenvolupar un projecte en llengua anglesa. No vol dir que ho fem en anglès, però sí que treballarem un projecte plurilingüe. Per tant, allò que ara faig en català, ho puc fer en castellà o en anglès.
Què diferencia l'Escola Catalunya d'altres projectes?
És un Institut-Escola, per tant, està al marc d'una escola. Tindrem nou grups d'infantil i primària i quatre de secundària. Nosaltres fem tallers i volem continuar fent-ne, treballem per projectes i ho volem continuar fent a secundària. Lògicament no poden ser els mateixos, han d'anar lligats al currículum i per tant farem projectes d'àmbit que uneixin diverses matèries perquè les matemàtiques, per exemple, s'apliquen en altres assignatures. I treball competencial, també.
Serem un centre de dues línies, un institut petit. Això vol dir que l'alumnat no conviurà amb els de Batxillerat i els cicles formatius. Tot té els seus avantatges i inconvenients.
Hi haurà places lliures si no són alumnes del Catalunya?
En principi, passem de dos grups de 25 a dos grups de 30. Això vol dir que hi ha 10 places vacants que s'ordenaran per preinscripció habitual. A banda d'això, hi haurà famílies que marxaran pel motiu que sigui. No podem saber quants promocionarem, això no. Quan aquest alumnat faci matrícula s'alliberaran aquestes vacants. D'entrada, en sortiran 10, poden ser 15 o 20, no ho sabem. Les portes obertes són el 13 de març a les tres de la tarda.
Per què l'Escola Catalunya i no una altra per ser Institut-Escola?
Això és cosa d'Educació i de l'Ajuntament. El departament té la voluntat de promoure Instituts-Escola perquè és un format que funcioni i que garanteix el no abandonament. En centres de màxima complexitat hi ha una taxa gairebé zero a la secundària. És una molt bona opció pedagògica i organitzativa. Tenim un equip de govern que veu amb bons ulls aquesta proposta i que ja en campanya electoral ens van preguntar què ens semblava que ho posessin al programa electoral. En paral·lel, vam tenir un grup de famílies que van fer una consulta i nosaltres també ho vam preguntar al claustre. Per unanimitat, va dir que sí.
L'institut de referència proper ha canviat de zona i ja no n'hi ha cap. A més, el Catalunya havia tingut 7è i 8è d'EGB i l'edifici pot assumir-ho. No ens faran una part d'edifici nou el primer any, serà el segon. No té problemes pel que fa a patis, tampoc els menjadors. En el fons, el que va passar és que quan es va posar sobre la taula es va preguntar com estava el claustre i l'equip directiu.
I l'edifici? Estarà preparat quan toqui?
Per part nostra, confiança en el que ens ha dit el Departament. Estem treballant ja amb arquitectes. El Catalunya és un centre que permet un creixement fàcil i la idea és allargar aquest edifici, no fer una construcció nova. Només cal afegir-hi l'aulari. Estem treballant perquè puguem decidir sobre aquesta distribució perquè si fem vuit grups, vuit aules, caurem en un format de matèries tradicionals. Volem que l'edifici ens acompanyi en aquesta distribució. Tenim un edifici antic però amb aules molt grans i volem que també siguin molt grans i polivalents.
Haurem de reubicar espais el primer any perquè els estàvem fent servir però a partir del segon ja podrem tenir la part ampliada.