Pablo Milanés: 'Encara no estic de retirada, em queda molta música per fer'

El cantautor Pablo Milanés exhaureix entrades per al concert de dissabte que ve 29 de febrer al Teatre Auditori. Després de més de cinc dècades dedicant-se a la música, el cubà ofereix al públic la gira 'Esencia', on recopila els temes més destacats de la seva trajectòria, com 'Yolanda' o 'Ya ves'. Tot plegat amb un format íntim i, de nou, amb la guitarra a la mà.

Escolta-ho

Què significa per a tu aquesta gira?
Tinc aproximadament 56 discos gravats en tota la meva carrera i quan treus un el que fas és promocionar-lo i passejar-lo pel món però el que he fet en aquest cas és trencar la rutina. He fet una recopilació; en aquest repertori que he seleccionat està, en part, l'essència de la meva obra.

Què comporta per a un artista preparar un concert d'aquest tipus?
El primer, una nostàlgia extraordinària perquè he inclòs cançons inclús dels anys 60, quan vaig començar a compondre. Penso que ha sigut una descàrrega emocional molt gran. El públic trobarà un Pablo molt més complet que si hagués vingut a escoltar el darrer disc.

Quin format de concert trobarà el públic?
Porto dues amigues meves que toquen piano i violoncel i jo he incorporat, que feia anys que no ho feia, la guitarra. Sona molt dolç, molt íntim i inclús amb les cançons amb més ritme i sons cubans. Crec que a la gent li agradarà molt.

Són més de cinc dècades de carrera musical. En aquesta vida, què t'ha donat la música?
Jo crec que tot. Si a aquestes altures encara insisteixo a cantar és perquè la música per a mi és gran part de tot. Tinc els meus fills, la meva dona, amics, però la música té una part important en el meu món.

En quin punt et trobes? Estas de retirada?
No, no. Quan tenia vora els cinquanta pensava que ja em retiraria, però em vaig equivocar absolutament. Penso que qui estima i executa l'art i veu la reacció del públic, veu tal màgia que un no pot renunciar a això. A l'escenari reneixo, sóc una altra persona. No puc rebutjar això.

Eres una de les veus de la cançó protesta. Creus que falten más cançons de contingut polític?
No, es fa de tot, però no sé si s'escolta o si els mitjans se'n fan ressò. Sempre hi ha gent que canta i canta allò que viu, com els trobadors antics. És una tradició medieval que encara existeix.

Què et queda per fer?
Moltes coses! La música folklòrica de molts països, per exemple. Jo he experimentat amb jazz, amb la cancionística cubana, estatunidenca, brasilera, però he perdut oportunitats i feines que encara vull fer, per exemple la música mexicana. Hi ha una riquesa al món que encara no ha sigut explotada i els estudiosos encara podem fer-ho.