Fins sempre, Pere
La directora de Cugat Mèdia, Mònica Lablanca, amb Pere Pahissa / Foto: Cugat Mèdia
Cartes de la directoraPublicat el 1/feb/21 per Mònica Lablanca
Fa uns dies vam donar l'últim adéu al nostre company Pere Pahissa. I no he pogut evitar emocionar-me quan, els meus companys de Cugat Mèdia m'han enviat una foto on sortim ell i jo junts, el dia del seu comiat de la ràdio. Fa més de deu anys que es va jubilar.
Recordo com un dia va entrar al meu despatx i em va dir: "Mònica, ja saps que d'aquí a poc em jubilo..."
"I com ho vius, el fet que ja arribi aquest moment, Pere?", li vaig preguntar (els que em coneixeu ja sabeu de l'interès que tinc en aprofundir en els sentiments de les persones i com afronten les diferents situacions de la vida). No va dubtar en la seva resposta: "Tinc ganes de recuperar els caps de setmana i dedicar-li més temps a la meva dona". I al cap d'una estona, va tornar i em va dir: "Això si, no deixaré de col·laborar amb els programes que faig, eh? El 'Roda d'Amics', les sarsueles, les sardanes..."
I va arribar el dia de la jubilació i em va tocar a mi, com a directora, recordar tota la trajectòria i dedicació del Pere a Ràdio Sant Cugat en un dinar homenatge on no va faltar ningú. El Pere era una persona que havia aconseguit ser estimat per tothom, una persona afable amb un somriure immens i a qui ningú podia negar-li res. I així va ser com van sorgir iniciatives que són un referent a la ciutat.
Recordo amb especial estima el 'Primer Santcugatenc de l'Any', un acte ple de tendresa on, des de la ràdio, el Pere va aconseguir la complicitat de comerços, empreses i negocis de la ciutat per homenatjar el primer nen o nena de l'any que naixia a la nostra ciutat.
Quan la iniciativa va arribar als 18 anys, vaig demanar-li al Pere, ja jubilat, que igualment assistís a l'acte. Tenia molt clar que ell també es mereixia un reconeixement, i es va emocionar quan vaig recordar que ell era l'ànima d'aquell acte tan maco que cada any fèiem a la ciutat. El Pere, amb tota humilitat i timidesa, es va aixecar i, amb els ulls plorosos per l'emoció i amb un fil de veu, va explicar, amb la mateixa il·lusió del primer dia, com va sorgir aquella magnífica iniciativa.
Gràcies, Pere, pel teu somriure, per les estones compartides, per la teva dedicació a la ràdio, a la ciutat, i pel teu tracte amb els altres, sincer i amè.
Segur que amb el Fabri seguireu divertint-vos igual que ho fèieu a casa vostra, Ràdio Sant Cugat.