Reflexió: el paper dels mitjans i els nous reptes davant la crisi del coronavirus

Estem passant els primers dies confinats, amb teletreball i amb molta precaució des de la redacció. L’ànim decau sobretot perquè crec que ara comencem a intuir les conseqüències de tot plegat, tot i que segurament encara no ens fem una idea. Però davant d’aquesta situació els mitjans tenim una obligació, no decaure, i oferir força perquè entre tots ho superem. Estem en un estat d’alarma, de confinament, i vivint situacions inimaginables com que t’aturi un mosso d’esquadra i et demani el justificant per estar al carrer.

Tot això evidencia que vindran moment més complicats encara: companys/es, amics, familiars,... em truquen i m´expliquen que no podran sostenir per molt més temps el seu projecte, el seu negoci, el seu comerç, la seva il·lusió, que la situació és molt crítica. I tot just, com deia, és l’inici. La por dels psicòlegs no és aquests 15 dies inicials sinó les següents setmanes quan es preveu augmentin els casos de depressió, maltractaments i i situacions més extremes com possibles suïcidis...

Davant d’aquest fet, sempre he pensat que els mitjans tenim un obligació de servei públic: la d’informar i la d’estar al peu del canó, i fer-ho amb el màxim rigor possible, i fer que arribi al màxim de persones possibles, però més enllà d’aportar informació essencial i garantir el seu accés, tenim la possibilitat de contribuir fent alguna cosa més. Com? Insuflant força per superar les adversitats. Estem en un estat d’alarma que anirà a pitjor, i aquest fet inevitablement em fa reflexionar sobre el nostra paper de transmissió d’informació a la societat: vull omplir el Cugat Mèdia d’informació útil per combatre el coronavirus però també de continguts optimistes, on posem l’accent a totes aquelles iniciatives solidàries, voluntàries i que neixen del cor per ajudar als altres, iniciatives creatives, divertides,... no hi ha dubte que hi ha molt de talent per prendre’s en humor una situació tan difícil, que ens arrenquen un somriure en un moment de desànim.

Donem una imatge que, a més d’informar, insuflem aquests ànims positius, posem l’accent en iniciatives admirables que estan portant a terme molts santcugatencs per ajudar, per sumar, per compartir, amb una generositat que honora, de manera desinteressada, amb la única voluntat d’aportar allò que saben per ajudar als altres, perquè només fent-nos confiança i ajudant-nos entre tots sortirem endavant. I quan ho aconseguim, ens preguntarem, i nosaltres, els mitjans, com hem contribuït a superar aquesta crisi? Quin paper hem adoptat davant l’adversitat? Des del Cugat Mèdia no volem, no podem, ser derrotistes, deixem pas també a totes les coses bones que com a societat tenim i fent-les visibles. Omplim la graella de programes d’entreteniment, d’iniciatives solidàries, d’experiències que aporten esperança... tenim molt col·laboradors habituals que participen a la ràdio, que escriuen al diari, que graven vídeos, i en la mida del possible, amb eines de teletreball, volem fer tertúlies, programes, espais de compartir,... prenguem el pols als santcugatencs i mirem com a societat com està vivint aquesta situació... informem amb rigor i ètica del que està passant, però també, contribuïm a aportar el nostre granet de sorra per aixecar el cap i fer més sostenible aquesta crisi.

I d’aquesta idea surt la primera de moltes iniciatives que Cugat Mèdia està preparant. L’espai #joemquedoacasa que estrenem avui amb la voluntat de recopilar totes les activitats que els santcugatencs han ofert per les xarxes i a nivell digital. Una recopilació que pretén fer més fàcil l’accés i la difusió de totes elles.

Perquè és en els moments difícils on, més que mai, ha de fluir les bones iniciatives, fetes per bones persones. Com a mitjà públic volem mostrar-te les conseqüències del coronavirus, però també les conseqüències de viure en una gran societat.

MÒNICA LABLANCA és directora de Cugat Mèdia