Inicia sessió 
Registra't
Em sembla veure dos tipus de reaccions en front d'aquesta injustícia. Una ve emparada per un raonament i un 'sentiment' nacionalistes basats en la convicció de que catalans i espanyols som diferents per història, nosaltres hem estat independents i ens volen arrabassar tot tret d'identitat... També per una diferent configuració social i reacció davant la industrialització, del modernisme, etc. Totes aquestes diferències queden ben reflectides en els resultats electorals comparatius d'aquí amb la resta del Estat espanyol. Aquesta via independentista la podríem anomenar nacionalisme o via nacionalista, història, llengua, ideari i composició socials.......
Veig, però, un altre camí que també porta al independentisme sense passar pel nacionalisme. En aquest cas els motius son predominantment les injustícies socials, el maligne repartiment de la riquesa i la perversa manipulació política de les tres vessants de l'Estat de Dret: judicial, legislatiu i executiu i que per tant cal començar de bell nou a construir una altra societat que sembla que no pot ser més que una Catalunya Estat propi que fugi d'aquesta Espanya nacionalsocialista (pel PP ultranacionalista i pel PSOE que es fa dir socialista sense ser-ho) on tots combreguen les mateixes 'sagrades formes' amb relació a Catalunya.
Val a dir que tant una via com l'altra estan carregades de sentiments. Com exemple, el independentisme nacionalista beu i veu molt en la història oblidant que com diu l'historiador Xavier Escura (1) 'la història es una crònica d'emocions disfressades de raons'. També l'independentisme 'social' està carregat de sentiments. Aquests hi son presents sempre.
Crec que és l'hora de fer junts el mateix camí cap a la independència assenyalant i comprometent uns mínims socioeconòmics i nacionalistes que ens assenyalin clarament la línia de partença de la Nova Catalunya. Primer junts cap al primer objectiu: deslliurar-nos del feixisme ( feixisme= el que mana te sempre la raó), espanyol i esdevenir un país normal propi de l'Europa del segle XXI.
El que es determinant, però, a parer d'experts, i que jo faig meu, és que s'ha arribat al punt que o aconseguim la independència o Madrid ens està demostrant que exigeix la nostra rendició incondicional com en els temps de Franco amb mètodes i tècniques mes 'moderns'.
(1)
'La història indignada dels catalans'
Roger Caballé
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.