Poc a poc es va substituir la presència militar al carrer per la por i la coacció si pensaves diferent dels que manaven. Com a exemples viscuts diré que en xerrades públiques; com les que es fan a la Casa de Cultura, a la seu del Club Muntanyenc i l'Ateneu; a la taula dels conferenciants i presentadors sempre seia a un extrem una persona (home) totalment desconeguda pels assistents, àdhuc pels organitzadors. Era el 'delegat governatiu', un policia secreta que tenia facultat per interrompre l'acte si la xerrada o el col.loqui derivaven cap on ell no volia, o demanar la identificació a algú si la pregunta que havia fet no li plaïa. He sigut testimoni. Així la gent ja sabíem que no podíem desviar-nos de la ortodòxia dels que manaven.
Vingué la mort del dictador Franco i tingué lloc la transacció entre els que volien canviar moltes coses i els que volien canviar unes altres de forma que tot seguís més o menys igual, però, amb un vernís democràtic. S'anomenà la 'Transición'. Aquí manaren els diners: la patronal encapçalada per Carles Ferrer Salat, els pressupostos per les Forces Armades i 'otras hierbas'.
I arribem al dia d'avui on qui mana ho fa amb els vots, i per majoria absoluta (a Espanya). I ho fa mantenint ben actualitzada la frase subratllada abans. Fan i desfan segons la seva conveniència tant el poder judicial (tot ell ben centralitzat, encara que aquí alguns jutges s'expressin en català, de cap a peus); el poder legislatiu, majoria absoluta al Congrés, dictant decrets i normes segons la seva exclusiva conveniència, com el poder executiu, que junts ens mouen a comportar-nos mansament. No oblidem que Adolf Hitler fracassà en voler accedir al poder mitjançant un cop d'estat amb el general Luddendorf i que l'assolí presentant-se a unes eleccions. Evidentment la violència desfermada a Alemanya pel Partit Nazi no te res a veure amb la pràctica del PP espanyol. Són altres temps i Europa més propera.
Donat que a Catalunya no es donen les circumstàncies de la resta d'Espanya i que els nostres mals ens vénen econòmica, social i judicialment de la part de Ponent, crec que el millor que podem fer es allunyar-nos mitjançant la independència, entenent que una frontera amb Espanya separarà un poder judicial, un poder legislatiu i un poder executiu ben diferents. Ens cal un avantprojecte (sols esbós) d'això per presentar-nos davant el referèndum d'independència.
Roger Caballé
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.