Resposta a Carles Mayol


  • Comparteix:

Diumenge passat vaig tenir l'honor de ser testimoni de l'espectacle 'El fin es nuestro' a càrrec de la companyia La Garra d'Adam Rieau, igual que Carles Mayol. L'endemà vaig llegir la seva crítica a la columna que escriu setmanalment a cugat.cat. Però vaig quedar decepcionada. No perquè la crítica estigués malament escrita, al contrari. Sinó perquè la vaig trobar farcida de tòpics per parlar d'un espectacle on l'únic que no hi havia era això, tòpics.

La Garra d'Adam Rieau és un grup de gent d'entre 18 i 40 anys, tots santcugatencs. No sabria ben bé com definir-los. Companyia de teatre? D'art? De dansa? Circ? En tot cas, són un conjunt de gairebé vint joves que des del setembre passat s'han estat reunint amb un únic propòsit: crear un espectacle artístic multidisciplinar on totes les arts hi tinguéssin cabuda. No tenien ni han tingut res per suportar aquest projecte. Cap mena de suport econòmic, ni mitjans, ni gairebé local on trobar-se. I malgrat això han creat un espectacle digne de grans sales i grans festivals de carrer. Les gairebé cent persones que hi van assistir us ho podrian corroborar.

I han creat un espectacle que es diu, ni més ni menys que 'El fin es nuestro'. Un espectacle que explica la història d'una companyia de circ en decadència que s'enfronta a l'anunci de la fi del món. Ni més ni menys, el que vivim actualment. Tots i cada un dels membres de la companyia d'Adam Rieau són joves amb carreres, amb títols, amb ganes de treballar, amb capacitat per fer-ho i amb molta molta creativitat. I malgrat això, pocs d'ells treballen o treballen en la seva àrea. La crisi, que li diuen. I què han fet, aquests joves, davant la fi del món (com a mínim laboral)? Crear un gran espectacle, innovador en tots els sentits, hipermultidisciplinar, sorprenent, però sobretot ple de talent. I tot això amb pressupost zero, suport públic i privat nul i cap mena de mitjà tècnic per dur-lo a terme. I si la única cosa que se li pot retreure a l'espectacle són fallos en el so, jo em trec el barret. Sobretot tenint en compte que aquest so anava a càrrec d'un jove santcugatenc que potser acaba de fer els 18 anys, que va buscar absolutament tot l'equip i que es va ocupar de sonoritzar i controlar un espectacle d'una hora i mitja de durada, amb vuit mil micròfons inal·làmbrics, amb guió, tirant vídeos, tirant músiques, i tot a l'aire lliure, amb l'electricitat d'un petit generador i amb més de 4 altaveus de sortida. Res, per un noi que tot just comença. Jo el felicito.

La Garra d'Adam Rieau crec que han donat una lliçó a tothom en tots els aspectes. Poca gent confia tant en el que fa i hi posa tantes ganes davant les adversitats. Poca gent ho fa tot amb res. Només desitjo que segueixin amb aquestes ganes de crear malgrat tot, de comunicar, de moure's i de dir coses. I tandebó a poc a poc acabin per arribar, com a mínim, a tots els santcugatencs.

Perquè, davant de totes les males notícies que sentim a diari, d'aquesta crisi i de la fi del món, la fi és seva. Felicitats.

LETÍCIA MARTÍN



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.