
Infants de l'escola La Mirada durant el primer dia de l'escola / Foto: Cugat Mèdia
La història de La Mirada no és una història bonica, de fet, és una història ben trista. Tots els ratolins d'aquesta història veuen tot un reguitzell de "coses" com quelcom ben diferent. Uns veuen un parc equipat a Volpelleres on d'altres hi veuen un bosc, altres ratolins veuen molestos mòduls prefabricats on d'altres hi veuen les aules on hi estan educant els seus fills, uns veuen tanques que barren el pas on altres hi veuen quitxalla jugant al pati, uns senten sorolls insofribles que cal denunciar, quan d'altres senten riures i xiscles feliços d'infants, uns somien que algun dia l'escola podrà anar sota les ombres dels pins i envoltada de natura i d'altres creuen que cal fer tot el possible per a que vagi a qualsevol lloc menys allí, uns creuen que aquesta escola és imprescindible per al barri i d'altres preferirien que desaparegués per sempre.
Mentre tots els ratolins cecs defensen la seva postura, no apareix per enlloc cap ratolí blanc que es miri les coses de banda a banda, de dalt a baix i d'extrem a extrem per tal d'obtenir la veritat de tot plegat. Mentre ratolins de tots colors es barallen, els ratolins blancs es dediquen a estudiar quins ratolins han de defensar per tal d'aconseguir més vots.
CARLES CASTILLO és membre de SOS La Mirada
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.