Segurament tot això és la suma del canvi climàtic, la manca de gestió i l'aparició de noves plagues i malures. L'anomenat canvi global, vaja. Així que ja ens hi podem anar acostumant. Tanmateix, fa molta més ràbia i pena quan la pèrdua és fruit directe de la intervenció humana. Per ignorància, per inconsciència o per mala llet, que deia el poeta.
És el cas de la figuera que hi havia davant el tanatori de Mira-sol. La setmana passada, com cada any, vam seguir el ritual, tornant de vacances, d'acostar-nos-hi per collir unes quantes figues, de les més dolces que es trobaven a la contrada. Em va costar convèncer-me que aquella figuera tan descomunal i popular havia desaparegut. Semblava màgia. Un home passejava amunt i avall (sempre es coincidia amb algú més, hi havia figues per a tothom) igual d'estupefacte i desconcertat que jo.
Finalment, vaig acceptar la desaparició i vaig concloure que havia estat per l'arranjament de la nova tanca que FGC havia instal·lat al llarg de la via entre l'Hospital General i Mira-sol. La mateixa obra, imagino, que han acabat d'executar aquests dies entre Valldoreix i Sant Cugat, i que, de moment, ha deixat tota la vora del camí plena d'arbres i arbustos tallats, ferralla i restes diverses. Imagino que ho retiraran en breu per reduir els efectes de la destrossa. Si no és així, l'Ajuntament dirà alguna cosa, suposo, per recuperar el paisatge amable de les vores del camí.
En qualsevol cas, em pregunto si costa tant tenir una mica més de cura quan s'actua sobre el territori. Calia de debò tallar la immensa figuera de Mira-sol per instal·lar la nova tanca? Cal eliminar sistemàticament la vegetació al llarg de les vies, que ajuda a integrar-les en el paisatge? Avui parlem del ferrocarril, però aquestes qüestions serien aplicables a qualsevol intervenció de construcció o manteniment d'edificacions i infraestructures.
Ja m'imagino que tot es fa a preu fet, adjudicacions i execucions ràpides, subcontractes, etc. Però això no hauria de ser incompatible amb una major sensibilitat quan realitzem actuacions sobre el nostre entorn. Pot semblar ingenu i ensucrat, però aquesta vegetació ens aporta la verdor que admirem i ens relaxa, el perfum que olorem i els fruits que assaborim en el nostre dia a dia. D'això se'n diu qualitat de vida. I no n'anem sobrats, precisament.
CARLES CASTELL PUIG
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.