Indignada amb els agents municipals de Sant Cugat


  • Comparteix:

Sóc una dona de 63 anys, veïna de Sant Quirze del Vallès. El dia 10, a les nou del vespre, quan passejava per Sant Cugat del Vallès, vaig trobar una dona gran que semblava desorientada i no trobava casa seva. Em va dir que havia sortit a fora i després de caminar una estona s'havia perdut. Sabia el nom del carrer on vivia però no sabia com arribar-hi. Vaig observar que portava un 'busca'. Però em va dir que vivia sola i no volia avisar el seu fill perquè residia a Tarragona.

Atès que la dona es contradeia, no va quedar clar si ella vivia a Valldoreix o a Mirasol; en qualsevol cas, quedava força lluny d’on érem, per la qual cosa vaig optar per trucar al 012 i d’allà em van derivar a la Policia Municipal de Sant Cugat. Vaig esperar que arribessin els agents, es fessin càrrec de la senyora en qüestió i l’acompanyessin a casa o fessin allò que creguessin oportú. Amb això, va venir el meu fill que viu a Sant Cugat i els tres vam esperar que arribessin els agents.

Però quina va ser la nostra sorpresa quan, després d’assabentar-se de la situació, ens van dir que ells no podien acompanyar l’esmentada senyora ni fer-se’n càrrec d’ella perquè portaven un cotxe de detenció, amb vidres separadors, i no podien assumir la responsabilitat del que pogués passar-li. Van suggerir que aviséssim un taxi o bé que l’acompanyéssim nosaltres mateixos. No podia creure el que estava passant! Vaig optar en aquell moment per demanar al meu fill que l’acompanyés en el seu cotxe i assumís aquesta responsabilitat. Tanmateix, vaig pregar llavors als policies que ja que no la volien portar, almenys, ells que coneixien bé aquell indret, ens hi guiessin per a facilitar-nos les coses. Però ben lluny d’això, ens varen indicar simplement la zona aproximada i se’n van anar. El fet és que el meu fill va portar la senyora a casa seva, operació que no li va resultar gens fàcil perquè era un lloc ple de cases unifamiliars i a ella li va costar força identificar la seva llar.

Escric aquesta carta envaïda encara per una gran indignació; no puc entendre que els agents municipals no assumissin la responsabilitat que els pertocava i acabessin encomanant-la a la bona voluntat d’un ciutadà. En fi, creia altrament que estaven al servei del veïnat.

Tinc 63 anys i gaudeixo de bona salut. Vull creure que si algun dia em succeeix el mateix que la senyora d’aquella la nit, els protocols d’actuació dels agents municipals ja hagin canviat i no resti a mercè de la bona voluntat d’algun veí de torn.

NATIVIDAD SORIANO



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.