Una nova sentència anul·la l'acord de protecció de Torre Negra, però reitera que mereix ser sòl no urbanitzable
La sentència arriba a la mateixa conclusió que l'anterior resolució del TSJC, del febrer passat
UrbanismePublicat el 2/abr/09 per Miquel Herrada
Una nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tornat a declarar nul l'acord de la Generalitat del 2003 que va permetre la protecció integral de Torre Negra. La resolució, que estima parcialment les demandes de l'Associació de Propietaris de Torre Negra, deixa clar, però, que el sector reuneix totes les condicions necessàries per ser declarat sòl no urbanitzable. És la mateixa conclusió a què ja havia arribat el tribunal al febrer en resposta a una demanda del principal propietari del sector, el grup Núñez i Navarro.
L'única diferència entre les dues resolucions és que la primera sentència, dictada el 16 de febrer, responia a una demanda del propietari majoritari, mentre que aquesta, dictada quinze dies més tard, respon al recurs de l'Associació de Propietaris de Torre Negra, que agrupa els propietaris minoritaris.
La Sala del Contenciós Administratiu torna a donar la raó als demandants assegurant que Torre Negra 'no té uns valors excepcionals' que obliguin a declarar el sector com a no urbanitzable de protecció especial, la qualificació que va promoure l'Ajuntament quan va impulsar, a partir de 1998, la modificació del Pla General Metropolità (PGM) a la zona. Per aquest motiu, i perquè la modificació del PGM no concretava el traçat de la Ronda Sud sinó que oferia fins a sis alternatives, el tribunal anul·la l'acord de la Generalitat del 2003 que va posar fi al procés de protecció.
En canvi, i per evitar 'males interpretacions' de la sentència, el tribunal deixa clar que el problema és la qualificació urbanística escollida, sòl no urbanitzable de protecció especial, però afirma explícitament la potestat de l'administració per protegir el sector declarant-lo sòl no urbanitzable ordinari. En concret, la sentència reitera que 'existeixen totes les raons per protegir Torre Negra de la seva transformació urbanística' i rebutjar les pretensions urbanitzadores, per més que es tracti d'una urbanització 'harmoniosa i integrada'.
La sentència del TSJC es pot recórrer al Tribunal Suprem, com van fer les parts demandades -l'Ajuntament i la Generalitat- en l'anterior sentència.