Mor Montserrat Batlle, figura del teatre local

La santcugatenca, Montserrat Batlle, ha mort aquest divendres després d'una llarga malaltia. Batlle va estar estretament vinculada al món del teatre local juntament amb el seu marit Joan Fàbregas. Amics i familiars li donaran l'últim adéu aquest diumenge a les 10:00 del matí al Monestir de Sant Cugat.

La directora teatral Dolors Vilarasau dedica aquestes paraules a Montserrat Batlle

MONTSERRAT BATLLE: LA INTEL·LIGÈNCIA TEATRAL
In Memoriam

Va arribar a Sant Cugat l'any 60 de bracet del seu marit Joan Fàbregas i de la mà del director l'Ernest Naté, amic de la família. Provenien de Gràcia, on hi havia una llarga tradició de teatre d'afeccionats: havien fet obres al Teatre Orquídia, a L'Afició Teatral i amb l'Agrupació Montserrat . Una obra a la setmana , tres assaigs, coverol per l'apuntador i representació el diumenge. Així ho havien fet fins aleshores, i es van instal·lar a Sant Cugat per amor al teatre i ho van fer prop de l'estació al carrer d'Alfonso Sala en el primer bloc de pisos que es va construir al poble i que encara avui és el domicili familiar.

A Sant Cugat hi havia una incipient, però creixent afecció pel teatre plasmada en el grup de la parròquia anomenat Agrupació Teatral Maragall. La Montserrat -veni, vidi, vincit- va arribar, va convèncer i de seguida es va guanyar l'admiració i el respecte pels seus companys d'escenari. Allí varen establir amistats que perdurarien al llarg de tota la vida: amb els Tortosa, amb el Pere Pahisa, amb el Naté i la Montserrat Capellera, amb en Joan Llamas i la Dolors Gabernet.

La dona que va enamorar i admirar Joan Fàbregas era menuda, amb una cintureta de nina, i guapa i elegant, però sobretot era una dona de caràcter i intel·ligent. Va ser una grandíssima actriu. Tenia una manera d'interpretar gens afectada, amb una veu greu i ben timbrada i aplicava a les seves interpretacions la intel·ligència emocional i el rigor que la caracteritzaven com a persona. Les anècdotes que corrien sobre la profunditat de les seves interpretacions i la concentració que practicava eren constants. Serveixi a tall d'exemple com ella, una dona que personalment era molt escrupulosa, interpretant el personatge d'una indigent que es menjava una salsitxa, aquesta li va caure al terra de l'escenari que estava ple de pols, i ella la va recollir de terra la va eixugar amb els parracs de roba que portava i se la va cruspir com si res.

Va intervenir en obres com 'El Tartuf', 'Farsa camí del cel', 'L'Hipotecari d'Olot', 'Cuando las nubes cambian de nariz', Van fer una parella memorable amb en Joan Llamas a 'Figuretes de vidre'. En algunes ocasions havien fet parella artística amb el seu marit, però no era el més freqüent , perquè mentre ella donava un paper de dama protagonista, el Joan, veu greu, orelles, nas i mans prominents donava més aviat el perfil d'un actor característic.

La seva relació amb el teatre santcugatenc va ser breu, però de les que deixen petjada. Per allò que ens passa a les dones, quan va arribar el Lluís va anar deixant la interpretació per ocupar-se del fill, de la família i de la casa i va anar cedint l'espai públic al seu marit.

Jo que per una qüestió generacional no havia pogut gaudir gaire de les seves interpretacions vaig tenir el privilegi de poder-la recuperar anys després en un dels personatges d'Històries de Sant Cugat' que van inaugurar el Teatre-Auditori l'any 1993.

La Montse va morir aquest cap de setmana, però ja feia temps que ens havia anat deixant a poc a poc. Serveixin aquestes línies per recuperar la seva memòria. Aquesta memòria que havia anat perdent progressivament. Nosaltres no t'oblidarem, Montserrat, perquè ens has deixat el perfum dels teus personatges.

Dolors Vilarasau