Toni Vilaseca, l'uròleg de Sant Cugat que treballa en un fàrmac innovador per al càncer de bufeta

El doctor santcugatenc Antoni Vilseca és uròleg a l'Hospital Clínic de Barcelona i professor associat de la Universitat de Barcelona (UB). El passat novembre va participar en la 16a edició de l'European Multidisciplinary Congress on Urological Cancers (EMUC), un congrés a Lisboa en què van assistir més de 1.500 persones de 75 països. Vilaseca va ser reconegut per la seva presentació d'un assaig en el qual ha participat el Clínic i que consisteix en el subministrament d'un fàrmac per tractar el càncer de bufeta. El fàrmac, que s'administra per primera vegada en humans, ha obtingut resultats 'impressionants'.

Escolta-ho

Quin reconeixement heu rebut?
És un premi a la millor presentació d'un congrés d'urooncologia fet per les tres associacions més importants que hi ha a Europa: l'Associació Europea d'Urologia, l'Associació Europea de Radioteràpia i l'Associació Europea d'Oncologia Mèdica. És un congrés dedicat a la malaltia oncològica genitourinària, a Lisboa.

En què consisteix l'assaig pel qual us han donat aquest reconeixement?
És un assaig fase 1. Significa que és la primera vegada que s'administra en humans. Es tracta d'un dispositiu que es posa dins de la bufeta. És un tractament que estem investigant per al càncer de bufet no múscul invasiu, i és dirigit a una certa mutació genètica que pateix entre el 50 i el 70% dels pacients que tenen aquesta malaltia.

Quina ha estat la resposta d'aquest fàrmac en les persones?
L'objectiu dels assajos no és determinar l'eficàcia del fàrmac, sinó determinar que sigui tolerable i que no tingui efectes adversos molt nocius per a les persones. Els resultats són molt bons. Per una banda, no té pràcticament toxicitat, simplement pot tenir algun efecte en l'àmbit local pel fet de tenir un dispositiu dins de la bufeta. En el cas dels resultats oncològics, són uns resultats impressionants. El 90% dels pacients estan responent al fàrmac, que és molt més del que podíem esperar.

Com actua el fàrmac en el pacient?
El que fem és col·locar el fàrmac dins d'un dispositiu, una espècie de plàstic que roman dins de la bufeta durant tres mesos. Durant aquests mesos, el dispositiu va alliberant el fàrmac, i així aconseguim tenir una dosi estable. Actua sobre el tumor de la bufeta, inhibint la progressió de les cèl·lules tumorals. En els malalts que tenen tumors més agressius, primer els operem retallant aquests tumors i després donant-los aquest tractament. En malalts amb tumors menys agressius, estem veient que el fàrmac és capaç inclús d'eliminar el tumor sense haver de passar pel quiròfan en més del 90% dels pacients.

No passar per quiròfan és positiu, entenc.
Evidentment. Evitar la cirurgia sempre és un benefici. Anar retallant trossos de la bufeta per l'aparició d'aquests tumors, a la llarga, pot desenvolupar una malaltia pròpia de la bufeta que impedeixi al malalt orinar perquè la té molt lesionada.

Davant de quin tipus de càncer ens trobem?
No és el càncer més freqüent, potser es troba en la cinquena o sisena posició. És un càncer que està molt relacionat amb l'hàbit tabàquic. La mortalitat no és gaire elevada, però sí que té molta tendència a tornar a aparèixer. El que estem intentant amb aquest fàrmac és evitar aquestes reaparicions dels tumors. El que sí que caracteritza el càncer de bufeta és que econòmicament és el que surt més car a la sanitat.

Això per què és?
Primer, perquè té tanta tendència a reaparèixer que els pacients necessiten molts controls. Segon, perquè els tractaments d'extirpar la bufeta comporta també de moltes visites per controlar el malalt. A part, tots els fàrmacs de fases més avançades són molt cars.

Actualment, com es tracta aquest tipus de càncer?
El que fem és extirpar-lo a través de la uretra. Primer estudiem els tumors al microscopi i després decidim quins són els tractaments que hem d'afegir. En alguns casos, introduïm també tractament dins de la bufeta. En altres, hem d'extirpar la bufeta de manera completa.

Quines implicacions té l'extirpació de la bufeta?
És una cirurgia important. El que fem és utilitzar algun tros d'intestí fent un orifici a la panxa. L'orina la va recollint una bossa. Tenir un forat a la panxa per on surt un tros d'intestí pel qual va sortint pipí de manera continuada té unes implicacions estètiques i psicològiques. També hi ha tot el seguiment que s'ha de fer del malalt per anar fent les cures.

Comentaves que l'assaig es troba en fase 1. Quines són les pròximes passes a seguir?
Hem de determinar quina és la millor dosi per donar als malalts per estudiar-ho. Després, hem d'ampliar el nombre de pacients que tractem fins a tenir un número suficient que ens permeti demostrar l'eficàcia del fàrmac. Això, evidentment, són anys. Probablement han de passar entre cinc i 10 anys per poder tenir els resultats d'aquests assajos.

Quantes persones han participat en aquest assaig?
Aproximadament unes 50 en tot el món.