Lluís Hosta: 'La crisi de l'habitatge no es resoldrà sense un pacte d'estat i accions decidides'

L'arquitecte i urbanista proposa que l'Estat construeixi 30.000 habitatges assequibles l'any i regular els lloguers temporals i turístics

Lluís Hosta, membre del Comitè de Persones Expertes de l'Associació Espanyola de Gestors Públics d'Habitatge i Sòl / Foto: Cugat Mèdia

Societat

Publicat avui, a les 06:00 per Alba Triadó

L'accés a l'habitatge és la principal preocupació dels catalans per primera vegada des del 2007, segons el tercer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del 2024. Segons l'enquesta, les dificultats per trobar una llar són el primer problema de totes les franges d'edat de menys de 64 anys. En especial, però, ho és per a un 36% dels catalans entre els 25 i els 34 anys. Tant és així que milers de persones es van manifestar aquest novembre a Barcelona per reclamar mesures contra l'encariment del lloguer i per defensar el dret a l'habitatge. Un dret que reivindiquen també des d'entitats com l'Associació Espanyola de Gestors Públics d'Habitatge i Sòl (AVS), de la qual n'és membre l'arquitecte, urbanista i exgerent de Promusa, Lluís Hosta, que adverteix que 'el mercat ha primat el benefici econòmic per sobre del dret social'.

Escolta-ho


Solucions estructurals i pacte d'estat

En una entrevista al magazín 'Faves comptades', Hosta proposa dues línies d'actuació principals per abordar la crisi:

Construcció d'habitatge protegit
Segons les estimacions de l'AVS, per garantir el dret a l'habitatge caldria que cada any es construïssin a l'Estat espanyol 20.000 habitatges de lloguer protegit, amb uns preus d'entre 400 i 600 euros al mes, i 10.000 habitatges socials, destinats en persones en situació de vulnerabilitat. "L'única manera per aconseguir-ho és amb un pacte d'estat", assegura. El comitè d'experts calcula que si durant 15 anys es construïssin aquests 30.000 habitatges cada any, es podria revertir la crisi habitacional.

Recuperació d'habitatges per a ús residencial permanent
Hosta insisteix en la necessitat de recuperar els habitatges existents per a l'ús residencial permanent. Això passa, segons l'arquitecte i urbanista, per regular les llicències d'habitatge turístic, controlar el lloguer temporal i d'habitacions. "No pot ser que si llogues un pis per habitacions, guanyis el triple que si el llogues sencer", alerta Hosta. A aquestes regulacions, també hi afegeix la de desincentivar l'ús d'habitatges per usos no residencials, com les oficines o els consultoris. En aquesta línia, l'exgerent de Promusa també fa una crida a habilitar els pisos buits.

Promoció de protecció oficial per a la gent gran del carrer Francesc Moragas / Foto: Ajuntament (Localpress)


Divisió d'habitatges unifamiliars

Segons l'AVS el nombre de persones que habiten un habitatge ha disminuït radicalment, situant-se en pràcticament la meitat de la ràtio que era habitual als anys setanta. "Quan es van fer les primeres lleis del sòl, la mitjana d'habitants per habitatge eren quatre persones i ara són 2,5", apunta Hosta.

És per això que actualment es necessita gairebé el doble d'habitatges per al mateix nombre d'habitants. Per abordar aquesta situació, s'està posant sobre la taula un canvi de la normativa urbanística que permeti la subdivisió d'habitatges unifamiliars. Una alternativa que es podria dur a terme a Sant Cugat en barris com Mira-sol o la Floresta, i també a Valldoreix.

Hosta veu amb bons ulls aquesta l'opció i ho argumenta amb tres raons. La primera és que l'augment d'oferta faria baixar els preus. La segona, que la majoria d'habitatges unifamiliars tenen unes dimensions que permet fer una divisió i crear més habitatge sense augmentar l'edificabilitat i, en últim lloc, que es podria generar habitatge sense generar més ocupació de sòl. Aquesta solució, apunta, també es traduiria en una densificació d'aquests barris.

Tot i que la solució a la crisi habitacional no té una solució fàcil ni ràpida, la recepta d'Hosta és abordar-la sense demora amb un gran pacte per l'habitatge que impliqui els partits polítics, el tercer sector i les promotores.