Gairebé 9 de cada 10 dones afectades pel càncer de mama sobreviuen
El 19 d'octubre se celebra el dia mundial contra el càncer de mama
Caminada amb motiu del dia mundial contra el càncer de mama el 2023 / Foto: Ajuntament
Societat
Publicat el 19/octubre per Aina Ruiz
La por, el buit i la confusió són els primers pensaments que venen al cap d'una persona a qui li han diagnosticat un càncer. Així, entre les quatre parets d'un consultori, comença un camí ple d'interrogants. El càncer de mama és el més freqüent i el que causa més morts entre la població femenina del territori. Tot i que la gran majoria que el pateixen són dones, els homes també en poden tenir. El 2023 es van diagnosticar al voltant de 5.337 nous càncers de mama a Catalunya, segons les dades del Departament de Salut, dada que representa el 28,7% dels tumors diagnosticats en dones. Ara bé, es tracta també d'un dels tumors amb millor pronòstic: gairebé 9 de cada 10 dones sobreviuen.
Aquest dissabte, 19 d'octubre, es commemora el Dia Mundial contra el Càncer de Mama. Tant la detecció com el tractament i el seguiment han variat molt en les últimes dècades, amb tractaments cada cop menys agressius. El coordinador de la Unitat de Mama de Mútua Terrassa, el Dr. Israel Barco, explica que "els efectes secundaris del tractament són menys invasius i dolorosos" i que molts són "temporals".
Tanmateix, tal com explica la presidenta de l'AECC a Sant Cugat, Alberta Fornesa, a qui li van diagnosticar càncer de mama fa 10 anys, no és una notícia fàcil de digerir i assegura que, quan li ho van dir, va sentir per primera vegada que es podia morir. Ara bé, les altes probabilitats de supervivència són quelcom reconfortant per a aquelles persones que acaben de ser diagnosticades.
Associacions
Entitats com l'Oncolliga i l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) juguen un paper clau per als pacients en l'acompanyament i l'atenció. Des de l'AECC tenen molt clar l'objectiu: arribar al 2030 amb un 70% de supervivència al càncer, tal com detalla Fornesa. En una línia similar, el Dr. Barco assegura que "la tolerància als tractaments és més bona amb la gent que té un bon suport emocional". Enguany, tot i que no organitzin la tradicional caminada, comptaran amb una paradeta a la plaça Quatre Cantons el dissabte.
La Fundació Oncolliga és una de les altres entitats sense ànim de lucre que hi ha a Sant Cugat i que ofereix atenció psicosocial a persones amb càncer i als seus familiars, amb l'objectiu de millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida.
Ara bé, un cop obtingut el diagnòstic positiu conforme ja no tenen càncer, el camí encara continua. La fatiga, el dolor i el deteriorament cognitiu passen a formar part del dia a dia de més de la meitat de les persones supervivents. I així mateix, ho fan les associacions que continuen sent un pilar fonamental, també a posteriori.
Símptomes i factors de risc
Actualment, hi ha dues vies de diagnòstic del càncer. Per una banda, la gent asimptomàtica que acudeix a una mamografia i aquesta posa de manifest que hi ha alguna alteració digna d'estudi. I per una altra, la gent simptomàtica que detecta alguna cosa al pit que abans no hi era.
Pel que fa als factors de risc, el Dr. Barco assenyala que són bastant similars als dels altres càncers, sent l'edat el principal agreujant juntament amb el fet de ser dona. Concretament, la forquilla de risc s'emmarca entre els 50 i els 70 anys principalment, tot i que les autoritats sanitàries estan estudiant augmentar-la tant per sobre com per sota. Tot i això, el 70% dels càncers de mamà estan vinculats amb les hormones sensibles, és a dir, estan relacionades amb l'exposició hormonal de la dona com seria la menstruació. La genètica és un dels altres factors a tenir en compte, tot i que tres de cada quatre casos no estan relacionats amb els antecedents, segons apunta el doctor.
Tractament
En referència als tractaments, actualment n'hi ha tres: la cirurgia, la quimioteràpia i la radioteràpia. Pel que fa a la cirurgia, cada cop s'opta menys per l'amputació i és més restringida, és a dir, s'extreu només la zona tumoral i un o dos ganglis de l'aixella si és possible segons explica el Dr. Barco. Així, és "menys agressiva i deixant menys seqüeles".
En relació amb la quimioteràpia, explica que no és necessària sempre, ja que hi ha certs tumors que ja en tenen prou amb la monoteràpia. Així, els tumors més agressius serien els que tenen més probabilitat de necessitar la quimioteràpia. Finalment, la radioteràpia, complementa la cirurgia en l'abordatge local del càncer.
Seqüeles
El cas més greu és el dels pacients a qui se'ls hi ha provocat un buidament axil·lar. Aquests, segons explica el Dr. Barco, tenen una probabilitat d'entre un 25 i 30% de probabilitats de fer un limfoedema, és a dir, una inflamació dels ganglis provocada per un cúmul de líquid. Tanmateix, assegura que hi ha tècniques de rehabilitació per millorar-ho i es tracta d'una pràctica cada vegada més limitada.
La preocupació perquè algun familiar pugui tenir càncer és una de les principals inquietuds que tenen les persones que han superat el càncer. Tant és així que tres de cada quatre reconeixen tenir por que algú de la seva família pugui tenir càncer, segons els resultats de l'estudi 'Necessitats i qualitat de vida en supervivents de càncer de mama', realitzat per l'Observatori del Càncer, i dos de cada tres dones enquestades tenen por d'una recaiguda. En aquest sentit, el doctor Barco assenyala que aquesta probabilitat és baixa, sobretot en els tumors més agressius. En aquells amb un pronòstic més bo la probabilitat de recaiguda és d'entre un 5 i un 10% i se sol produir 15 o 20 anys després. Tot i això, quan aquesta es produeix el doctor assegura que sol ser "petita" i "extirpable".
DECLARACIONS
Dr Israel Barco
Un cop han fet els tractaments dient que s'esperaven que els efectes secundaris fossin molt més "durs" per dir-ho així. La quimioteràpia actual ha canviat molt respecte als 20 i 30 anys i molts dels que se sotmeten a quimioteràpia se sorprenen que l'han tolerat molt millor del que pensaven.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Alberta Fornesa
L'objectiu de l'Associació actualment, que s'està treballant molt és aconseguir un 70% de supervivència l'any 2030. Això es fa a través de la investigació oncològica, per això fem tot el tema de la recaptació i sobretot continuar investigant en els càncers que tinguin una taxa de supervivència molt baixa.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Alberta Fornesa
Primer et fan totes les proves per verificar que no està bé. Però quan un metge et diu que tens càncer, és la primera vegada que vaig sentir que em podia morir. Durant la malaltia i el procés de curació hi ha molts alts i baixos, perquè no es passa prou bé.