Manel Rodríguez: 'Hem reduït els robatoris en domicilis en un 67%'

El sotsinspector Manel Rodríguez va ser nomenat cap de la comissaria de Sant Cugat dels Mossos d'Esquadra, en substitució de Jordi Hosta, el 2018. Vingut de la comissaria de Rubí, en aquell moment situava com a principal eix d'actuació a la ciutat fer front als robatoris amb força a domicilis (que el 2017 van tocar sostre amb gairebé 700 denúncies registrades) i els furts. Després de més de 30 anys de servei i set anys al capdavant de la comissaria de Sant Cugat, Manel Rodríguez es jubila. En aquesta entrevista amb Cugat Mèdia, fa balanç de la seva trajectòria i del seu mandat a la ciutat.

Escolta-ho

Quins han estat els moments més significatius de la seva trajectòria al capdavant de la comissaria de Sant Cugat?
Jo diria que el propi aterratge a la comissaria. Ens hem de traslladar al 2017 quan cada tarda es produïen diversos robatoris en domicilis a diferents urbanitzacions. El balanç va resultar en més de 700 casos denunciats. La tensió entre veïns i dins el propi govern era latent. Aquesta ha estat la meva principal preocupació des del primer dia. Sempre he dit que els domicilis són el taló d'Aquil·les de Sant Cugat.

Vostè venia de Rubí. Com valora el canvi? És molt diferent treballar a Rubí o a Sant Cugat?
Sí. Són dues ciutats contigües, però molt diferents. El principal factor de dissonància és que a Rubí un 80 o 90% dels delictes els cometen persones que hi resideixen. Aquí, el 90% dels delictes estan comesos per persones que venen de fora de la ciutat. Jo sempre he dit que Sant Cugat no fabrica delinqüents.

Durant el seu mandat ha coincidit amb quatre alcaldes. Amb qui s'ha entès millor a l'hora d'establir els eixos de treball en matèria de seguretat?
He intentat estar sempre a disposició i servir. No tinc predilecció. Tinc molt present el record de la Carmela Fortuny. Potser perquè tots dos érem nous al càrrec i vam compartir la problemàtica de l'habitatge. A l'actual alcalde el veig súper motivat i súper treballador. Cada dia m'escriu per explicar-me alguna cosa que li han compartit. Em fa la sensació que es pren la seguretat molt seriosament i això m'agrada.

A Sant Cugat es produeixen 56 fets delictius per cada 1.000 habitants, que és una xifra molt per sota del 78 de mitjana a Catalunya. L'any passat va haver-hi un petit repunt del 4%, però les dades d'inici d'any són bones. Vostè sempre ha dit que Sant Cugat és una ciutat segura. Com definiria la situació actual?
Per determinar si un territori és segur o no s'han de donar dos ítems; l'estadística i la percepció de seguretat de la ciutadania. A data d'avui hem reduït un 30% els domicilis en comparativa amb el mateix període del 2023. Ara venen els mesos forts, perquè la disminució d'hores de llum és una condició més propicia per delinquir, però si es manté la tendència podríem tancar l'any a l'entorn dels 240 casos contra els 280 de l'any passat.

L'objectiu és arribar a xifres de 2007, quan va obrir la comissaria i hi havia menys grups organitzats. Estem en el camí. Les xifres pel que fa a la resta de delictes són molt baixes en comparació amb la mitjana nacional. La criminalitat ha anat baixant i això ha fet que a l'últim Observatori Sociològic Municipal el 80% dels enquestats responguessin que se sentien segurs a casa. I en el rànquing de preocupacions, l'estat de les voreres apareixia abans que la seguretat.

A Sant Cugat hi ha bandes organitzades?
Sí. Són grups que específicament tenen aquest delicte de robatori a domicili com a modus vivendi i que tenen un modus operandi concret. Tenim un grup que accedeix als domicilis mitjançant zones boscoses. En tenim d'altres que es dediquen a posar marcadors per saber si hi ha algú a l'interior de l'habitatge o que el visita amb freqüència. N'hi ha que trenquen el bombí perquè fan bec de lloro. D'altres entren per un finestral. Són grups, com a mínim de tres persones, que es reparteixen una sèrie de rols de vigilància, que actuen ràpidament en quatre o cinc minuts. Aquests són els que continuarem tenint aquest hivern. I són els que continuarem combatent mitjançant el POE Habitatge, que és un pla operatiu específic per pal·liar la situació dels domicilis, no només a Sant Cugat, sinó a tota Catalunya.

El 2023 es va registrar un augment del 46% en robatoris a l'interior de vehicles que va portar a l'activació d'un operatiu especial amb drons i agents de paisà. Aquests macrooperatius funcionen realment?
Doncs així ha estat. Teníem dos grups molt actius a Sant Cugat, que cada dia venien a fer entre set i vuit cotxes. Després d'implementar aquest dispositiu i fer unes quantes detencions, les xifres van caure en picat.

Pel que fa als robatoris violents en espais públics, el 2023 vam observar una disminució significativa del 33%, passant de 101 a 68 casos. La violència no és habitual a Sant Cugat però genera molta inseguretat.
Té raó i, de fet, vam tenir una època on vam patir aquesta mena de robatoris. De manera general es tractava d'autors joves, majoritàriament menors d'edat, que robaven a joves de Sant Cugat de menys edat. Això passava en parcs, en zones més solitàries; es produïen empentes o amenaces i els delinqüents s'emportaven un patinet, un mòbil o diners. No han estat robatoris amb una violència extrema, amb ús d'arma blanca, però sempre hi hem dedicat hores perquè la llibertat i la seguretat de les persones en una via pública ha de ser prioritària.

Les ciberestafes són un altre fet delictiu a l'alça. Estan preparats els Mossos per a aquest canvi a la manera de delinquir?
És el delicte que, des que tenim codi penal, ha crescut de manera més fulgurant i ràpida. Mai un delicte havia tingut aquesta trajectòria! Són delictes complexes des de la punt de vista de l'actuació policial. Es produeixen dins de l'àmbit privat, els autors, per norma general, no estan al nostre país, els servidors estan a Tailàndia, Singapur... això afegeix una dificultat més gran a l'hora de perseguir-los. El que sí que hem hagut de fer i continuem fent és fer prevenció. Mossos, veient la realitat d'aquest delicte i la poca possibilitat d'actuació, n'ha creat una divisió, on hi ha tècnics d'informàtica, especialistes, per tal de poder fer una cerca i actuació molt més activa.

Si parlem d'ocupacions, des del punt de vista policial, és veritat que hi ha hagut desnonaments molt durs amb intervenció judicial de Mossos. El més recent, al carrer de la Indústria. Aquest tipus d'actuacions genera dilemes dins del cos?
No pot generar cap dilema. La policia té una inscripció a jutges, fiscals i tribunals molt interioritzada. Ens devem al govern de la Generalitat i a la Conselleria d'Interior, amb una vinculació directa amb la judicatura. Estàs interpel·lat al Codi Penal en cas d'incompliment. Per tant, no ens genera dubte. Hem de seguir les instruccions judicials. I, personalment, jo estic d'acord amb el fet que una propietat que ha estat usurpada se li ha de retornar al seu legítim propietari.

Ara bé, una altra cosa és la sensibilitat personal a què haguem de fer fora una família que no té recursos. Evidentment no ens agrada. Qualsevol persona es pot trobar en una situació així. No som immunes. És dur veure una família amb nens petits agafar bosses i maletes i marxar i veure'ls plorar i en algun cas no tenen ni temps d'agafar les seves coses. És molt dur, però al final no tens més opció. Has triat una professió en la qual la primera norma és fer complir la llei.

Un dels conflictes pendents de resolució a la ciutat és la creixent tensió a la plaça d'en Coll. Els veïns alerten que la convivència està al límit. Com es pot resoldre aquesta situació?
El problema de la plaça d'en Coll és transversal. Cal una resolució conjunta per part de l'Ajuntament, la policia i els Serveis Socials.

El fet que hi hagi el Gilgal i Serveis Socials ha propiciat l'arribada de persones en situació de vulnerabilitat. Són persones que, en alguns casos, abusen de l'alcohol o les drogues i després tenen baralles. Quan s'han produït fets delictius s'ha actuat. Hi ha un dispositiu (anomenat Endoll) de presència compartida entre la Policia Local i Mossos. Hi continuarem sent.

Ara que deixa el cos, potser li podem fer aquesta pregunta: creu que les cúpules policials estan massa polititzades i estan lluny del que passa sobre el terreny?
És una pregunta complicada. És possible que a nivell de cúpula policial passi, però jo em moc a les trinxeres, al territori. I no tinc cap pressió política, ni indicació política, ni ningú em diu què és el que he de fer, perquè al final ens devem a la llei.

Com valora l'acord per derogar la llei de seguretat ciutadana, la popularment coneguda com a llei mordassa?
És una decisió política i, per tant, l'hem de respectar. Si finalment és així, ens adaptarem al que hi hagi. El legislador és savi i aplica les lleis que, democràticament, han de ser vigents per la societat.

Quin ha estat el millor o el pitjor moment des que va arribar a la comissaria de Sant Cugat o fins i tot com a policia en la seva trajectòria de més de 30 anys?
Hi ha dos moments que mai els oblidaré. El primer va ser l'època a partir de l'1 d'octubre del 2017. Vam treballar amb molta tensió, vèiem lleis i confrontacions i administracions diferents i teníem, potser, no tota la informació. La voluntat popular, la societat, el que uns demanaven, el que altres demanaven i ens vèiem al mig d'aquest entrepà.

Els anys posteriors (aniversaris de la sentència, manifestacions de Pablo Hasél, etc.) van ser un període que no cal que li digui que, des del punt de vista policial, va ser molt dur, amb afectacions a persones policies, però amb afectacions familiars, d'amistat. Després, la repressió.

l final el que es va fer públic és que molts polítics van ser imputats o detinguts, però no ha sortit a la llum que molts comandaments de l'escala intermitja, que van fer els brífings, que van donar instruccions aquell dia, aquella matinada, a les 5 o a les 6 de la matinada, estan imputats. Encara tenim companys que han de passar el procés judicial. La imputació del nostre cap com a facilitador d'una rebel·lió, d'una sedició en la que podia estar 25 anys a la presó... allò va ser va ser frapant!

L'altre moment dur, per les contradiccions que va suposar, va ser l'estat d'alarma que es va haver d'implantar amb motiu de la Covid. Pensi que tota la vida i la formació que tinc acadèmica i policial es basa en vetllar pels drets fonamentals de les persones. És una època d'ostracisme i de dictadura. Mai m'hagués imaginat que hauríem de denunciar a una persona pel fet de passejar lliurement pel carrer, perquè passejava el gos en una franja horària on estava prohibit sortir al carrer. Mai m'hagués imaginat que en aquella situació tan crítica, el que hauria de fer era sancionar-los econòmicament. O per anar a comprar el pa, o fora del seu cercle territorial de l'habitatge. Allò ens va impactar molt, haver de fer torns i treballar des de casa, perquè el que policialment volíem evitar era el contagi de tota la comissaria, perquè és un servei públic. Va ser una situació apocalíptica, com de pel·lícula.

Marxa amb la sensació d'haver aconseguit els objectius que es va marcar quan va arribar? Quins reptes queden pendents per al seu successor?
Partint de la base que la meva arribada va estar motivada per la situació dels robatoris en domicilis, i hem passat de 700 a 250, (una reducció del 67%!), doncs li diria que sí, missió complerta. Acabada? No. Pensem que cada any hi ha 240, 280 famílies que pateixen un robatori al lloc més sagrat, més íntim que pot existir, que és una llar. Nosaltres, jo mateix, no hem caigut en l'autocomplaença. Aquest camí es va iniciar i encara continua. El meu successor s'haurà de posar les piles perquè això continuï baixant.

Hi ha algun nom sobre la taula?
No, la veritat és que jo tinc molt clar que la persona que vingui haurà tingut un bagatge i una experiència en altres destinacions que el facin totalment apte per ocupar aquest càrrec.

Quins són els seus plans de futur? Té alguna afició que tingui ganes de dedicar-li temps?
Aquests dies estic pensant que dilluns, quan em llevi, després de 42 anys de servei, no sonarà el despertador, no tindré cap obligació de ser enlloc. Encara estic pensant com afrontaré el dilluns. És possible que agafi el cotxe i em planti a comissaria. Ja els he dit que em deixin entrar. La veritat és que tinc l'alegria de poder jubilar-me amb un bon estat de salut. D'aficions en tinc moltes. Posar els peus en remull a la platja i llegir un llibre em produeix una satisfacció indescriptible. M'agrada restaurar mobles antics, el cinema, viatjar, gaudir de la família i dels petits plaers de la vida.

DECLARACIONS

Manel Rodríguez

Partint de la base que la meva arribada va estar motivada per la situació dels robatoris en domicilis, i hem passat de 700 a 250, (una reducció del 67%!), doncs li diria que sí, missió complerta

Your browser doesn’t support HTML5 audio