Del Pi Gros al Pi d'en Xandri, la història de l'icònic arbre de Sant Cugat
La taula rodona organitzada per l'Ajuntament ha repassat els 250 anys d'història del símbol santcugatenc
El Club Muntanyenc Sant Cugat ha acollit la taula rodona "Pi d’en Xandri: passat, present i futur" / Foto: Ajuntament
Societat
Publicat el 6/juny per Aina Ruiz
De ser una referència geogràfica a convertir-se en l'emblema de la ciutat. Són molts els canvis que ha patit el Pi d'en Xandri al llarg dels anys i tots ells s'han posat de manifest aquest dimecres a la taula rodona 'Pi d'en Xandri: passat, present i futur'. Nascut el 1774 l'icònic símbol de Sant Cugat ha sobreviscut forts temporals, períodes de sequera o el conegut atac del 1997 entre d'altres. Moderada pel periodista santcugatenc, Jofre Llombart i organitzada per l'Ajuntament, la xerrada ha tingut lloc a la sala d'actes del Club Muntanyenc de Sant Cugat i ha tingut una assistència d'una trentena de persones.
L'acte, en el marc de "l'Any Xandri" ha comptat amb la presència de l'alcalde, Josep Maria Vallès, el cinquè tinent d'alcaldia, Jordi Puigneró, la regidora d'Educació, Carme Ardid, i la regidora de Drets Socials, Gemma Aristoy. Ha destacat l'absència d'un dels participants de la taula, l'exalcalde, Joan Aymerich (1987-1999), per motius de salut.
L'origen de tot plegat
Fa 250 anys, entremig de conreus de vinyes, se solia plantar pins per regenerar el sòl. Segons ha explicat l'excap del Servei de Parcs i Jardins de l'Ajuntament, Jordi Torrijos, aquests es deixaven créixer al voltant de 40 anys, però en trobar-se a l'inici de la propietat, el terratinent va decidir mantenir-lo com una fita. Una datació que s'ha conegut gràcies a un estudi a partir dels anells de l'arbre. Ara bé, en aquella època no tenia el simbolisme ni la importància que té actualment, sinó que era conegut com el Pi Gros i servia com a referència per ubicar-se.
Interessos urbanístics vs mobilització ciutadana
L'any 1976 el terreny era considerat com a sòl urbanitzable programat, es podia construir en funció de la voluntat del propietari segons ha explicat l'arquitecte de l'Ajuntament, Josep Tarragó. Un fet però, que va canviar el 1988 quan es va reclassificar i aquesta decisió va passar a ser també de l'Ajuntament. En aquest escenari es va produir una divisió entre el principal propietari que tenia el 60% d'aquests terrenys, Núñez i Navarro, disposat a urbanitzar-los, i la ciutadania, que optava per preservar-los.
Tal com ha explicat, l'antic membre el Grup de Natura del CMSC i de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies, Lluís Llerena, el 1994 va ser un moment clau "per prendre consciència". De fet, la creació de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra va provocar que l'Ajuntament s'acabés decantant per conservar el Pi d'en Xandri. Fet que també ha corroborat el biòleg i naturalista de la secció de natura del CMSC, Carles Castell.
Un any després, l'octubre del 1995, es declarava com a arbre d'interès local i al desembre del mateix any era declarat com a arbre d'interès comarcal. Enguany, el passat mes de març el ple va aprovar per unanimitat demanar a la Generalitat que el Pi d'en Xandri sigui declarat Arbre Monumental de Catalunya. Ara, acaba de superar la primera fase perquè s'acabi consolidant com a tal.
Un temporal i un atac
El 1962 arran d'un fort temporal que va deixar caure una nevada històrica es trencava una branca de l'arbre. Unes condicions meteorològiques adverses que al llarg dels anys s'han anat repetint en diferents formats com va ser el cas dels temporals ciclònics el 2009 i que han deixat seqüeles en el pi.
Però la principal afectació que ha patit el Pi d'en Xandri es va produir el 1997. Era la matinada del 2 de febrer quan un pagès va sentir una motoserra talant segons ha explicat l'historiador i propietari del terreny on hi ha el Pi d'en Xandri, Domènec Miquel. El resultat van ser tres talls que van deixar l'arbre en un estat molt dèbil.
Posant llum a la foscor
Des d'aleshores són moltes les cures i el manteniment que s'han fet amb l'objectiu de preservar-lo i tot apunta que de moment continua creixent tot i fer-ho molt lentament. De normal, els pins poden viure entre 400 i 450 anys en bones condicions, així que el Pi d'en Xandri tot just es troba a la meitat de la seva vida. Ara bé, segons ha detallat Torrijos, amb el canvi climàtic ben present, caldrà "estar molt a sobre i vetllar" per tal de preservar-lo.
Pel que fa als autors de la tragèdia del 1997 la investigació policial no va arribar enlloc. I tot i que les hipòtesis i els rumors són infinits oficialment encara es manté la incògnita: Qui va intentar talar el Pi d'en Xandri?
DECLARACIONS
Jordi Torrijos
Ha passat períodes de sequera en el passat, però ara la temperatura és molt alta. Cal vigilar.