Catalunya és on hi ha més escoles concertades que cobren quotes, i on són més elevades, segons Esade
La FAPEL carrega contra l'informe de l'escola de negocis i reivindica que el problema és l'infrafinançament
Imtage de la façana de l'escola Thau / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 12/maig per Acn - Biel Ibáñez
La pràctica totalitat dels centres educatius concertats de Catalunya cobren quotes a les famílies, independentment del nivell de finançament, i són les més elevades de l'estat, segons un informe d'EsadeEcPol que analitza la situació a Catalunya, Madrid, País Valencià, País Basc i Andalusia. Tot i això, l'estudi conclou que a Catalunya hi ha un sistema dual de centres: un 52% cobra per compensar una situació d'infrafinançament -que se situa per sota de 200 euros per alumne i any- i entre un 25% i un 33% ho fa per obtenir nivells de distinció o benefici econòmic -un 15% a l'Estat-. En resposta, la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL) va emetre un comunicat en el qual carrega contra l'informe d'Esade sobre la concertada i reivindica que el problema és l'infrafinançament per culpa de l'incompliment de l'administració de garantir una educació gratuïta.
La quota mitjana que paguen les famílies a Catalunya a l'escola concertada és de 1.696 euros, tenint en compte una definició que inclou allò que es paga per l'escolarització, donacions i ampliació d'horaris però també un marge associat als preus del menjador escolar. Aquest preu però no inclou aquells alumnes que no paguen. Per darrere de Catalunya hi ha Madrid (1.156 euros de quota mitjana), País Basc (959 euros), País Valencià (597) i Andalusia (453). La mitjana a l'estat espanyol és de 936 euros.
L'anàlisi reconeix que a Catalunya la meitat dels centres concertats estan infrafinançats, però apunta que un 33% estan sobrefinançats. Per això, parla de sistema dual, on el 80% dels centres concertats estan en els extrems de la distribució del finançament. Només hi ha un 15% de centres que no està infrafinançat i que cobra quotes per ampliar els seus serveis no concertats per l'administració pública, quan a l'estat representen gairebé el 30%.
Una de les conclusions de l'informe és que la mida del centre és un dels factors que determina les quotes: a centres més grans quotes més elevades. Tot i això, a Catalunya aquesta relació és més dèbil, ja que són el 94% els centres que cobren aquestes quotes, la pràctica totalitat.
La resposta de FAPEL
La Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL) considera que la majoria de les afirmacions de l'informe d'EsadeEcPol sobre l'escola concertada són "esbiaixades".
Denuncien l'infrafinançament dels centres concertats i, en conseqüència, que l'administració no compleix l'obligació del dret a una educació gratuïta. El president de FAPEL, Josep Manuel Prats, ha explicat a Cugat Mèdia que els efectes de l'infrafinançament recauen en el fet que en les escoles concertades hi ha menys professors i amb sous menors que en les públiques. També els centres han d'assumir més despeses generals com el manteniment de les infraestructures, ja que l'administració hi destina molt poca quantitat.
A Sant Cugat hi ha actualment 16 centres públics, 8 concertats i 6 privats. La situació a la ciutat és el reflex que a la resta de Catalunya, segons Prats: "Les escoles concertades (de Sant Cugat) necessiten un finançament "extra" per part de les famílies perquè l'administració no paga el que ha de pagar".
DECLARACIONS
Josep Manuel Prats, president de FAPEL
A Sant Cugat hi ha una oferta molt diversa i molt variada, i que està ben distribuïda en el territori. Jo penso que el problema continua sent el mateix. Les escoles concertades necessiten un finançament "extra" per part de les famílies perquè l'Administració no paga el que hauria, que és la gratuïtat de l'educació.