Càritas Sant Cugat atén un 22% més de persones el 2023
El nombre de llars ateses per l'entitat durant el 2023 és 781 que representen 1.622 persones, un 80% derivades des de Serveis Socials
El mossèn Emili Marlés, rector de la Parròquia de Sant Pere d'Octavià, durant la presentació de la memòria de Càritas 2023 / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 1/maig per Mar Castro
Càritas Sant Cugat afronta un 2024 amb molta incertesa després d'haver tancat el 2023 amb un augment del 22% de les persones ateses respecte al 2022. L'entitat va atendre l'any passat 781 llars, el que representa 1.622 persones, un 80% de les quals són derivades des dels Serveis Socials de l'Ajuntament. L'augment de persones nouvingudes en situacions més vulnerables i l'encariment dels preus en general (aliments, habitatge, etc.), que empobreixen cada cop més les famílies, són els motius que apunten des de Càritas com les principals causes d'aquest increment de la pobresa a Sant Cugat.
"Hi ha hagut una onada d'immigració nova que ha vingut a Sant Cugat i això també es nota", apunta mossèn Emili Marlés, rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià. I és que el 51% de les persones ateses estan en situació irregular, enfront del 24% de les persones amb nacionalitats estrangeres en regularització i el 25% de nacionalitat espanyola. Una dada, aquesta darrera, que Marlés també ha destacat. "En l'àmbit econòmic la societat cada cop ho nota més i ara hi ha persones que estaven bé que comencen a trobar-se en situacions de dificultats", ha dit. A més, el 46% són persones a l'atur, el 30% són persones sense activitat econòmica (jubilades, pensionistes, estudiants i mestresses de la llar), el 15% estan en actiu en economia submergida i un 9% té feina regularitzada.
Càritas alerta de la precarització dels perfils, amb un agreujament de les condicions d'habitatge, entre d'altres. Per això, i davant la retallada de les ajudes europees, que fins ara eren d'uns 100.000 anuals, l'entitat crida la ciutadania a col·laborar-hi.
Les dades per serveis
El servei de Càritas amb més usuaris és el rebost. Durant el 2023, l'entitat ha entregat 220.919 quilos d'aliments en 7.947 lots que els usuaris -1.622 persones i 781 famílies- reben de manera quinzenal. Aquests aliments provenen de les compres de l'entitat; del Banc d'Aliments; de recaptes a supermercats, escoles i empreses; d'excedents de botigues i forns de pa; de particulars, i de l'Hort solidari.
D'altra banda, el menjador social ha atès 43 usuaris, 32 homes i set dones; els mateixos que té el servei de dutxes i bugaderia, amb una diferència, però de 39 homes i quatre dones. Tots dos han baixat dos usuaris el darrer any.
Càritas compta també amb un pis per a homes amb cinc persones ateses, un més que el 2022; i un altre per a dones, que es va posar en marxa el gener de 2023 amb tres dones amb fills, el que representa un total de 6 persones ateses.
L'entitat també ha donat cobertura al reforç escolar (14 alumnes de Secundària, 3 més que el 2022), a classes de conversa (34 persones, 19 més que el 2022), a assessorament laboral (210 persones, 12 més que el 2022) i a la formació amb el curs d'atenció domiciliària (61 persones, 25 més que el 2022), entre d'altres. Se suma la campanya 'Un nen, una joguina' que ha beneficiat de nou 271 infants.
Dades econòmiques
El pressupost de Càritas el 2023 ha estat de 712.399 euros. La majoria -601.190 euros- provenen de fonts privades i destaquen els 234.230 euros que suma el valor dels aliments que els han donat per repartir. A més, hi ha 125.569 euros que s'han obtingut a través de donatius de particulars, empreses i fundacions; 114.042 euros que reben de Càritas Diocesana de Terrassa; 82.765 euros que responen a subscriptors; 40.814 de donatius en efectiu a través de la caixeta vermella de l'església; i 3.770 euros de l'aportació que fan els participants del pis compartir. Pel que fa als recursos públics que reben, un total de 111.207 euros, 92.000 euros són de la subvenció que atorga l'Ajuntament de Sant Cugat; 18.506 euros respon al valor de les joguines que els hi han donat per repartir i 701 euros de donatius per comprar altres joguines.
Més enllà del gran gruix de diners (234.230 euros) que suma el valor dels aliments que els han donat per repartir, Càritas ha destinat (de total del pressupost de 712.399) 165.974 euros a comprar altres aliments, 114.042 euros a pagar salaris i seguretat social dels seus treballadors, 30.480 euros a pagar despeses de subministrament de locals, 24.714 euros a pagar el lloguer del local del Recer i 24.930 euros per pagar les despeses del pis compartit, entre d'altres.
Un futur incert
A partir d'aquest any 2024 Càritas deixarà de rebre les ajudes de la Unió Europea (al voltant de 100.000 euros anuals) que servien per comprar aliments. Aquesta subvenció europea es vehicularà a través de l'Ajuntament en format de targetes moneder (un total de 200.000 euros) que no es podran gastar, però, en el recer de Càritas i que el consistori estudiarà com gestionar-ho, ja que han de respondre a requisits i criteris molt concrets.
Davant aquesta situació, que Càritas ja preveia, l'entitat es compromet a continuar garantint les ajudes alimentàries bàsiques a través de recursos propis i l'augment de subscripcions a la campanya 800x10 (actualment amb gairebé 500 inscrits). Amb tot, Càritas està en converses amb el consistori per trobar el millor mecanisme per continuar col·laborant estretament. "Nosaltres volem continuar donant el mateix lot, i per això fem una crida a l'Ajuntament, i ja ho estem parlant, perquè ens ajudin, perquè recordem que el 80% de les persones que atenem ens venen derivades des de l'Ajuntament", ha dit el mossèn.
Marlés ha avançat que "amb aquesta situació i amb el nostre propi coixí potser podem aguantar dos anys, però nosaltres no tenim recursos il·limitats i si passem dos o tres anys més així se'ns fa insostenible" i ha recordat que en el darrer any han hagut de destinar més de 160.000 euros en comprar aliments, quan el 2021 se'n van destinar poc més de 50.000 euros, per exemple.
DECLARACIONS
Mossèn Emili Marlés
Hi ha hagut una onada d'immigració nova que ha vingut a Sant Cugat i això també es nota (a les dades) i a nivell econòmic la societat ho va notant i ara hi ha persones que estaven bé comencen a trobar-se en situacions de dificultats. De fet un 25% de les persones ateses tenen nacionlitat espanyola, una dada que també ha augmentat.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Mossèn Emili Marlés
Potser podem aguantar dos anys amb aquesta situació i amb el nostre propi coixí, però nosaltres no tenim recursos ilimitats i si passem dos o tres anys més així se'ns fa insostenible. Nosaltres volem continuar donant el mateix lot. Fem una crida a l'Ajuntament i ja ho estem parlant perquè ens ajudin, perquè recordem que el 80% de les persones que atenem ens venen derivades des de l'Ajuntament.