Les dones representen el 13% dels carrers amb nom de persona de Sant Cugat
L'Ajuntament té la voluntat de corregir aquesta "gran diferència"
El 2018 es va aprovar el nom de placeta Joana Raspall, al costat de l'escola Joan Maragall / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 8/març per Sílvia González
Sant Cugat té més de 1.100 carrers i d'aquests, 278 tenen nom de persona. La presència de la dona es redueix al 13% d'aquests carrers davant el 87% dels que tenen noms masculins. És una desigualtat que l'Ajuntament reconeix, tot i les accions dels últims anys d'equilibrar la balança. El tinent d'alcaldia de Bon Govern, Jordi Puigneró, remarca que, a l'espera de disposar d'un reglament del nomenclàtor, la voluntat és corregir aquest desequilibri. Puigneró també deixa clar que tot i aquesta premissa, a Sant Cugat es continuaran posant noms masculins als carrers.
I és que, segons el titular de Bon Govern, en el futur hi haurà "situacions diverses o efemèrides" que faran necessari posar un nom masculí a una via de la ciutat. El fet que no apareguin nous carrers en breu fa que la feminització dels carrers "no sigui immediata", afegeix Puigneró.
També influeix en aquesta situació el fet que, a dia d'avui, l'Ajuntament no disposi d'un reglament que respongui a les necessitats actuals a l'hora de posar noms als carrers. Puigneró ha explicat que tenen pendent renovar els membres de la comissió tècnica del nomenclàtor perquè la majoria d'ells "s'han jubilat".
Un degoteig de noms insuficient
El 2004, l'Ajuntament va fer un intent de feminització dels noms dels carrers aprofitants els nous barris del Turó de Can Matas-carretera de Vallvidrera, Can Bellet, Can Canyameres, La Guinardera II i Volpalleres Oest. Va fer-ho amb destacades figures dels moviments associatius i socials de Sant Cugat.
La necessitat d'incrementar aquests noms, però, va agafar força el 2011, quan el ple s'hi comprometia amb una moció institucional a petició dels alumnes de l'INS Angeleta. El compromís era reduir a 70/30 la desproporció. 13 anys després la descompensació és de 87/13, tot i les modificacions fetes en prop d'un centenar de carrers entre el 2008 i 2018. Dels 91 canvis efectuats, només 16 vegades es va optar per posar el nom d'una dona.
El 2014, s'aprovava una trentena de denominacions noves i només una era femenina: els Jardins d'Anna Maria Murià. La situació es corregia el 2018 quan es posaven en un mateix any 8 noms femenins. Era el mateix any que el ple acordava per unanimitat constituir una nova comissió de Nomenclàtor que elaborés un reglament propi per decidir les denominacions. Ja no s'han posat més noms nous als carrers.
Ampliar les propostes ciutadanes
Posar noms als carrers no és fàcil, segons l'historiador local i membre del Grups d'Estudis Locals (GEL), Domènec Miquel. Un cop salvada la condició que hagin passat 5 anys de la mort de la persona, cal elevar la proposta a la Comissió de Nomenclàtor perquè faci un informe favorable. La proposta pot sorgir tant del mateix Ajuntament com de la societat civil. Un exemple és el Parc de les Dones de la Floresta, de la mà dels veïns del consell de barri.
També hi ha el factor ideològic. Segons Miquel, el GEL havia proposat en el passat noms rellevants de dones que van ser descartats en no haver-hi quòrum a nivell polític. A tots aquests debats, diu Miquel, cal afegir que "costa trobar dones que hagin tingut transcendència" a nivell local sense "molestar ningú". És aquí on l'historiador emplaça la societat civil a fer més propostes i no deixar-ho tot en mans dels polítics.
La visibilització de la dona als carrers, també als barris
Prop de la meitat dels carrers feminitzats estan concentrats al centre de la ciutat. Pel que fa als districtes, Mira-sol és el que més vies amb noms de dona reuneix, amb una desena, mentre que a les Planes i a la Floresta n'hi ha un parell. A Valldoreix n'hi han tres.
Aquest dimecres, a les 11h, l'institut FP Sant Cugat organitza una passejada per alguns carrers amb nom de dona en el marc de les activitats del 8-M. El mapa d'aquests carrers està disponible al Geoportal.
DECLARACIONS
Jordi Puigneró
També posarem noms d'homes, perquè hi haurà la necessitat. Però l'Ajuntament tindrà aquesta voluntat d'igualar al llarg del temps.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Domènec Miquel
Atenea era llavors l'única entitat feminista a la ciutat en aquella època i no va proposar cap nom. Jo vaig proposar-ne 8.