Maria Creixell: 'No interessa destinar recursos per acollir persones no blanques'
La membre de la Coordinadora Obrint Fronteres ha analitzat les dificultats amb les quals es troben les persones migrades per accedir a drets bàsics
Maria Creixell durant la ponència / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 11/jul/23 per Pau Vázquez
La comunicadora i membre de la Coordinadora Obrint Fronteres, Maria Creixell, ha analitzat les dificultats amb què es troben les persones migrades per accedir a drets bàsics, començant per la inscripció al padró municipal. Segons Creixell, l'aplicació arbitrària de les normatives que regeixen aquest tràmit condueixen a una major exposició a l'exclusió social a aquestes persones perquè 'no interessa destinar recursos per acollir a persones no blanques'. La ponent ho ha dit en una conferència aquest dimarts en el marc de la 38a edició del Curs d'Estiu de la Unipau.
Creixell ha posat el focus en el procés d'inscriure's en el padró municipal, el registre on consten els veïns i veïnes d'un municipi. Per fer-ho, la persona ha d'acreditar que hi viu amb documents com el DNI, un títol de propietat o un contracte de lloguer. Aquest tràmit, que és obligatori, és "molt fàcil" per a les persones "blanques i amb privilegis", ha assegurat la ponent. En canvi, les persones migrades han de viure "una cursa d'obstacles" per poder inscriure's al padró.
Els ajuntaments estan obligats a facilitar aquest tràmit a les persones que ho sol·licitin, però la realitat és que hi ha factors que ho dificulten. Aquesta manca de garanties provoca" l'aparició de màfies" que es lucren gràcies al fet que l'administració "no garanteix l'accés al padró". En aquest sentit, Creixell ha explicat que s'han detectat almenys 40 ajuntaments que no garanteixen el dret al padró, malgrat que existeixin eines legals per fer-ho. No poder accedir al padró té conseqüències com no poder accedir a l'ensenyament, a tenir targeta sanitària i a regularitzar la situació.
La conferenciant ha exposat diferents maneres d'aconseguir ser inscrit en el padró, però ha remarcat que aquest és només un primer pas cap a l'accés de drets bàsics. Creixell també ha denunciat el racisme que pateixen les persones migrades, a qui se'ls acusa de manera incongruent de "treure la feina als d'aquí" i, a la vegada, de "viure de les pagues de l'Estat".
Un dels punts analitzats al final de la conferència ha estat el tracte diferent que han rebut les persones provinents d'Ucraïna amb migrants de països com Mali i Sudan. "La guerra de Sudan no compta tant com la guerra d'Ucraïna", ha dit Creixell, que ha assegurat que quan aquests migrants arriben se'ls diu que "no hi ha places". "En canvi, veus que amb els ucraïnesos se'ls obren hotels i albergs que no s'estaven utilitzant", ha dit la ponent. La raó, segons Creixell, és que "no és la migració" que interessa a l'Estat, tot i que després "són les persones que cuiden a la gent gran" i "donen de menjar" a la població.
DECLARACIONS
Maria Creixell
Teníem a nois que venien de Mali i de Sudan, però la guerra de Sudan no interessa tant com la guerra d'Ucraïna. Quan arriben els diuen que no hi ha places.