Maria Rosa Sala (Servei de Vigilància Epidemiològica): 'La setmana de l'1 al 8 de març de 2020 va ser horrorosa'

Aquest 14 de març fa tres anys que l'Estat espanyol va ordenar el confinament de la població a casa seva per la pandèmia de Covid-19. Aquells tres mesos, que passaran a la història, van ser seguits de dos anys llargs de vida 'normal' amb restriccions, mascareta a tot arreu i vacunacions massives. Maria Rosa Sala, cap del Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública del Vallès, ubicat a Sant Cugat, concretament al CAP Can Mates, repassa per a Cugat Mèdia com està la pandèmia avui i com recorda aquells dies previs al 14 de març de 2020.

Escolta-ho

CONSULTA LES XIFRES DELS TRES ANYS DE PANDÈMIA

Socialment, la pandèmia de Covid-19 ja s'ha acabat, però per a vosaltres també?
Nosaltres continuem vigilant què està passant. No ho fem amb la mateixa intensitat que abans perquè òbviament hi ha menys malalts, però es continuen mirant els que van a urgències. Com que no hi ha tants malalts ja no treballem només amb Covid com va arribar a passar. Ara estem vigilant també altres malalties que també cal vigilar-les, però sempre amb un ull posat a la Covid, si hi ha brots i si apareixen noves variants.

Veient les dades, encara es detecten casos cada dia, també hi ha morts. Com que vam estar tants mesos mirant la RT, quina és la RT avui al Vallès?
Hi ha pocs malalts i pocs greus. Ara estem diagnosticant uns 200 casos per setmana sumant el Vallès Occidental i Oriental, i la RT, la taxa de reproducció és 1, i es manté des de fa setmanes. Una RT d'1 quan hi ha tan pocs casos, no ens preocupa gens.

Ha acabat passant allò que no volien sanitaris i els experts, que és la gripalització de la Covid-19?
A banda de la paraula, que no m'agrada gens, el que s'entén per gripalització d'aquesta pandèmia no es pot fer encara. I d'altra, banda, dir que la Covid és com una grip és menystenir la grip també, i la grip també és important. Ja abans, quan hi havia un brot de grip en una residència de gent gran, per exemple, ja preníem mesures per aïllar els malalts. L'epidèmia de grip ve cada any i dura entre octubre i març, i això amb la Covid encara no està demostrat que passi. I amb les vacunes igual, amb la grip sabem que varia sovint i que cal vacunar-se cada any, però amb la Covid tampoc ho sabem.

La pandèmia no s'haurà acabat fins que ho digui l'Organització Mundial de la Salut, oi? Què ha de passar perquè la donin per acabada?
L'OMS ha de fer aquest pas mirant les dades globals de tots els continents. Hi ha països que encara tenen molts casos i a la Xina no sabem molt bé què hi passa, no hi ha dades fiables. L'OMS ha d'estar-ne molt segur i són molt cauts. A Occident, socialment, la sensació és que ja ha passat i és una malaltia amb la qual hi convivim.

Tirem enrere tres anys. Des del Servei de Vigilància, la Torre de guaita de la Covid, com ho vam anomenar a Cugat Mèdia, segur que vau veure el que ens venia a sobre molt abans que el 14 de març de 2020. Com recordes aquells dies previs?
Jo i un company, el César Arias, estàvem de guàrdia la setmana de l'1 de març i llavors hi havia casos, però no se li donava molta importància. La definició de malalt era si havies vingut de la Xina o tenies pulmonia i venies d'Itàlia. Aquella setmana de l'1 al 8 de març va ser horrorosa. Cada et trucaven per malalts que havien d'entrar a l'UCI, només es feien proves en un hospital. Recordo haver-los dit als companys que 'd'això hi haurà un abans i un després de la Covid'. I a partir d'aquí va arribar la superonada.

Ningú estava preparat per una pandèmia com aquella, però era una possibilitat que contemplàveu que podria passar algun dia a Catalunya? Dins els plans de crisi del Govern hi havia alguna situació similar prevista?
Sí, quan hi va haver la pandèmia de la grip A el 2009 es van fer uns plans, es va preveure com augmentarien les urgències i les UCI. Ara bé, quan va aparèixer la Covid a la Xina, al gener i febrer ja es van començar a fer protocols aquí, però es pensava que tots serien casos de pulmonies. Però el que va passar va ser tan explosiu, que els plans es van haver de fer sobre la marxa.

Aquests tres anys de pandèmia han estat caracteritzats per dos conceptes: les onades i les variants. A nivell de mortalitat, és evident que no hi ha cap onada comparable amb la primera, amb més de 2.700 només al Vallès, però per a vosaltres, pel nombre de casos, la pitjor va ser la sisena, la de la variant òmicron?
Sí, i a tot el món. La variant òmicron era molt transmissible i es va col·lapsar tot. La primera també va ser molt important, clar. Hi va haver un moment que amb els nostres recursos no podíem amb els números i ja només comptàvem morts. Després ja se'ns va dotar de personal, es van fer aplicacions informàtiques i tothom es va anar adaptant. Amb l'òmicron també vam perdre el compte dels casos, però ja no hi va haver tant morts. Aquí la vacuna es va veure que funcionava, va ser un canvi radical.

La ciutat de Sant Cugat no ha sigut una excepció dins del Vallès Occidental en general, ha seguit la mateixa tendència, però sí que hi va haver un moment, el juny de 2021, en què els joves de Sant Cugat van tenir un pic de contagis per sobre la mitjana. Recordes aquell moment? N'hi va haver d'altres?
A Sant Cugat, pel tipus de població i les feines que tenen, hi ha molta gent que viatja i hi ha hagut diversos fenòmens com aquests. Al principi de la pandèmia, dels primers casos detectats al Vallès vivien a Sant Cugat i havien estat a Itàlia o bé tenien contacte amb italians que havien vingut aquí. I amb alguna altra variant, dels primers casos que vam detectar també era gent de Sant Cugat que havia viatjat. I el que va passar el juny de 2021, també va estar relacionat amb els viatges, de molts estudiants que havien anat de fi curs a Menorca i altres llocs. Els viatges, per la Covid i per altres malalties, és un factor que es té en compte.

Al principi deies que per sort ara podeu tornar a vigilar també altres malalties epidemiològiques. Quines són les que tenia ara en el punt de mira?
Al mig de la pandèmia vam tenir la verola del mico, que ens va espantar, però després s'ha frenat gràcies a la vacuna. I les que vigilem ara amb preocupació és la sarna i les malalties de transmissió sexual. Feina mai ens en falta.

DECLARACIONS

Maria Rosa Sala

Aquella setmana de l'1 al 8 de març va ser horrorosa. Cada et trucaven per malalts que havien d'entrar a l'UCI, només es feien proves en un hospital. Recordo haver-los dit als companys que 'd'això hi haurà un abans i un després de la Covid'

Your browser doesn’t support HTML5 audio