Cal Crispín: 100 anys del primer estanc de Sant Cugat
Teresa María Giménez, Georgina Giménez i Núria Segarra són la quarta generació que porta el negoci
Societat
Publicat el 1/mar/23 per Sergi Crusells
Cal Crispín celebra aquest any el seu centenari amb l'orgull de ser el primer estanc de Sant Cugat. Fundat el 1923, aquest local situat al carrer de Santiago Rusiñol ha vist com ha evolucionat la ciutat, però també el producte. Tot i que l'estanc es va fundar fa 100 anys, en aquell local abans ja hi havia un negoci de carboneria, que va canviar quan van rebre la llicència d'estanc. Actualment, la botiga està regentada per les germanes Teresa María Giménez i Georgina Giménez, besnetes del fundador de l'estanc, i la seva cunyada, Núria Sagarra. Totes tres van agafar les regnes del local fa 30 anys després de tota una vida lligada a l'estanc.
Les germanes Giménez recorden moltes històries de la seva vida a l'estanc, ja que durant molts anys la casa familiar estava allà mateix. També recorden converses a casa del seu besavi Pere Caldés, el fundador de l'estanc, encara que mai han sabut la història de com va aconseguir la llicència d'estanc, perquè ell era músic i tocava en una cobla. A més, "era molt complicat que donessin llicències d'estanc, i normalment les donaven a dones vídues", recorden.
Tabac i espardenyes
A la primera botiga de Cal Crispín no només es venia tabac, sinó que també hi havia productes de regal i sobretot espardenyes, un producte que va ajudar molt la família en temps de postguerra, ja que els servia per intercanviar-les per menjar.
Amb els anys, i després de la mort del besavi Caldés, va agafar el relleu la seva filla, Francisqueta Caldés. A partir d'ella, totes generacions que han regentat el negoci sempre han estat dones. L'àvia va portar el negoci juntament amb el seu marit, Paco Auladells, però l'àvia sempre ha estat molt present a l'estanc. Quan es va jubilar la 'iaia vella', tal com li deien les seves netes, es passava el dia a l'estanc asseguda en una cadira vigilant que tot anés en ordre i que no hi hagués cap problema. La iaia segueix encara present a l'estanc de Cal Crispín amb una figura de fusta que la recorda.
Amb la jubilació de l'àvia, l'estanc va passar a mans de la tercera generació de Cal Crispín, la mare de les dues germanes que regenten l'estanc. Fins al 1993, quan la Teresa Maria Giménez, la Georgina Giménez, juntament amb la seva cunyada, Núria Segarra, van agafar les regnes de l'estanc, i així segueixen 30 anys després.
Banderes de tots els colors polítics
Amb 100 anys, el negoci ha patit molts canvis. Un dels que més recorden són les banderes d'Espanya que penjaven on ara està el logotip de l'estanc. I és que en aquest espai s'han viscut els diferents canvis polítics que hi ha hagut a l'Estat en aquest segle: la bandera republicana, la franquista i la de la transició. Aquestes banderes durant molts anys van estar guardades a casa, però es van fer malbé en un accident.
Un altre canvi important va ser la vianantització del carrer de Santiago Rusiñol. Al principi no hi estaven gaire d'acord, ja que creien que els perjudicaria, però amb el pas del temps han vist com realment els ha beneficiat perquè ara hi passa molta gent a peu.
Preguntades per si hi haurà cinquena generació de Cal Crispín, responen que no ho creuen, ja que tots els fills tenen les carreres orientades en altres direccions.
DECLARACIONS
Núria Segarra
Tot i que anys enrere el tipus de tabac era molt diferent. Perquè no hi havia tantes marques com hi ha ara, ni tant tabac de cargolar, si no que eren petaques de tabac per fer-se