Sant Cugat, la llar per a una vintena de menors en acollida
17 famílies del municipi donen acolliment a infants i joves tutelats en situació de desemparament
Imatge d'arxiu / Foto: ACN
SocietatPublicat el 2/feb/23 per Anna González
L'acollida en famílies alienes és una de les opcions per als milers d'infants i joves tutelats per la Generalitat. Famílies de Sant Cugat acullen 20 d'aquests menors, que per situacions de desemparament no poden estar amb els seus parents. En concret, hi ha 17 famílies del municipi que acullen vuit infants de manera permanent, 10 de manera temporal i dos per urgència. Per acollir cal rebre una formació i superar un procés d'idoneïtat.
La meitat dels infants i adolescents que estan acollits en famílies de Sant Cugat estan en règim simple, és a dir, amb l'objectiu de retornar al seu entorn familiar abans de dos anys. La resta són acolliments permanents, que estan a l'espera d'acordar si el desemparament serà definitiu, o d'urgència, quan encara s'està fent l'estudi sobre la situació de l'infant, que en aquest cas és menor dels sis anys.
En tots els casos, l'objectiu és garantir l'estabilitat dels menors, com ha explicat a Cugat Mèdia el director de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA), Josep Maria Forné. "Cal que hi hagi un acolliment que permeti el desenvolupament emocional, personal i psicològic de l'infant", concreta Forné.
Procés per ser família acollidora
Per acollir un menor com a família aliena, cal sol·licitar informació, rebre una formació i passar un procés d'idoneïtat. La Generalitat rep unes 50 sol·licituds mensuals d'informació. Les famílies que hi col·laboren reben uns 400 euros mensuals per infant, a més dels complements segons cada cas que arriben entre els 750 i 1.500 euros.Tot i la vessant econòmica, el director de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA), Josep Maria Forné, assegura que la gran majoria de famílies hi col·laboren per "solidaritat", "generositat" i "compromís social" cap a aquests menors que poden ser joves migrants, sense referents familiars o que estan en una situació de desemparament dels seus tutors legals.
"La família acollidora no és una família adoptant. Ha d'haver una relació amb la família biològica, ja que l'objectiu és que hi hagi un retorn. S'està fent un acompanyament mentre la família biològica s'està reparant. És un compromís de solidaritat i generositat molt extraordinari", explica Forné.
A banda dels acolliments d'urgència, simples o permanents, les famílies alienes també poden oferir unitats convivencials d'acció educativa, dirigits a menors amb necessitats educatives especials, o l'acolliment de cap de setmana i vacances.
A Catalunya, el 50% dels menors tutelats està en centres d'acollida -uns 5.000-, mentre que un miler està amb famílies alienes i uns 1.600 amb famílies extenses, és a dir, amb algun altre familiar. Al Vallès Occidental, hi ha 128 infants acollits en 113 famílies alienes.
DECLARACIONS
Josep Maria Forné
Sempre és amb la idea de l'estabilitat. L'infant no està puntualment amb la família, sinó que cal que hi hagi un acolliment que permeti el desenvolupament emocional, personal i psicològic de l'infant.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Josep Maria Forné
La família acollidora no és una família adoptant. Ha d'haver una relació amb la família biològica, ja que l'objectiu és que hi hagi un retorn. S'està fent un acompanyament mentre la família biològica s'està reparant. És un compromís de solidaritat i generositat molt extraordinari.
Your browser doesn’t support HTML5 audio