Inicia sessió 
Registra't
La casa de Vila i Trabal, a la plaça de Sant Pere / Foto: Cugat Mèdia
Francesc Vila i Trabal, una figura històrica de Sant Cugat
Francesc Vila i Trabal, també conegut com a Xisco Bal -o Cesc o Xisco, el Bal-, va néixer a Sant Cugat el 1894 a Can Trabal, a la plaça de Sant Pere. Era un apassionat de la música i tocava instruments com el piano o l'orgue. Tot i això, professionalment era agent d'assegurances. Va dedicar la seva vida a cuidar dels béns de la ciutat, tan materials, com el Monestir, com simbòlics.Una de les seves grans labors va ser mantenir viva la flama del ball tradicional santcugatenc 'Paga-li Joan'. Durant els anys més difícils del segle passat es va dedicar a buscar parelles perquè es continués fent, tot i les adversitats. A més, cuidava la música, ben característica d'aquest esdeveniment, contractant les cobles.
Tot i morir el 1981, el seu llegat arriba fins avui. Cada any, el seguici de la Festa Major fa una ofrena davant la casa de Xisco Bal en el seu honor i tota la gent que participa en el 'Paga-li, Joan' ho fa gràcies a l'empenta que va tenir per mantenir-lo viu.
Abans de la guerra acompanyava els que venien de fora a visitar el Monestir i els explicava tot el que sabia sobre el Claustre. Es podia passar hores parlant dels capitells esculpits per l'arquitecte Arnau Cadell. Durant el transcurs de la Guerra Civil, Vila i Trabal va ser una figura clau per a la conservació del patrimoni de Sant Cugat i va protegir molts objectes de valor guardant-los al Monestir.
Després del 1939 va convertir-se en organista a l'Església i el mestre de cerimònies per excel·lència de Sant Cugat. A totes les festes de la ciutat "s'hi podia veure el Bal darrere", ha comentat a Cugat Mèdia l'historiador (i veí de Xisco Bal) Domènec Miquel. De fet, els rectors el consultaven per quin "color d'ornaments" havien de posar a les festes. "Tots aquests aspectes protocol·laris els tenia molt clar", explica Miquel.
Domènec Miquel
Per les festes, per tot, sempre hi havia el Bal al darrere. De manera que era molt divertit, perquè fins i tot els rectors li consultaven: escolta, en aquesta festa, quin color d’ornaments hem de posar? Tots aquests aspectes més protocolaris els tenia molt clar.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.