Va en cadira de rodes i, gràcies a una adaptació del reglament, ha pogut jugar els seus primers partits de bàsquet amb el seu equip del Collserola
Societat
Publicat el 20/mai/22 per Clara Bardají
En Santi té 11 anys, va en cadira de rodes i fa un any que juga a bàsquet a l'escola Collserola. Aquest mes ha pogut debutar amb el seu equip en competició regular en dos partits de bàsquet escolar en què s'ha fet una adaptació del reglament pactada amb els equips contraris. En Santi és jugador d'edat alevina, però ha participat en el partit de benjamins després d'haver estat treballant durant molts mesos amb el suport d'un entrenador particular de bàsquet amb cadira de rodes. En Santi pensava que aquest moment 'no arribaria mai', però Cugat Mèdia ha pogut acompanyar-lo en un dels partits per veure com el seu desig es feia realitat.
Han sigut molts mesos de molt treball i constància, ja que a més d'aprendre el reglament del joc adaptat, ha hagut de familiaritzar-se amb la cadira de rodes esportiva, cedida per l'Ajuntament. Ha estat entrenant amb un entrenador particular de bàsquet amb cadira de rodes, en Fernando Valderrama, un jugador en actiu en aquesta modalitat. Aquest entrenador s'ha pagat a través dels ajuts de ciutadania. "Al principi no estava motivat", explica Valderrama, ja que sentia que el seu nivell era "molt inferior" al de la resta de companys. Ara, "cada vegada que agafa una pilota de bàsquet, la seva cara és felicitat".
Tot plegat ha estat possible gràcies al programa que s'ha organitzat a través de l'OMET i que fomenta un dels valors més importants en l'esport, la inclusió. L'entrenador de l'equip benjamí, Oriol Hermosilla, ha remarcat que la resta de l'equip ha entès que era una "situació especial" i que el Santi "no és diferent d'ells", però "té un joc adaptat". Els ha permès deixar "de banda la competitivitat" i poder compartir una estona de lleure i per "aprendre a jugar a bàsquet tots junts". Des de l'OMET, s'ha fet un treball de conscienciació tant a jugadors i jugadores de l'equip i rivals, com als seus equips tècnics. Els dos partits amb el reglament adaptat, s'han jugat al PAV3 de la Rambla del Celler el 7 i el 14 de maig.
Des dels entrenaments fins als partits, la mare del Santi, la Yudit Yance, l'ha acompanyat en tot moment per compartir amb ell un dia tan especial. "És un precedent i esperem que sempre sigui així", explica Yance. Pel que fa al futur del Santi, la seva mare està convençuda en què "queden molts anys més", no sap si serà en bàsquet o en un altre esport, però el Santi "no té límits" i sap que serà capaç d'aconseguir tot el que es proposi.
Tot el treball que ha fet el Santi durant aquests mesos ha valgut la pena. Recorda que, en el primer partit que va poder jugar, "es va emocionar molt". Ara, té una cosa clara, i és que espera impacient que arribin "molts partits més".
DECLARACIONS
Santi Portilla
Una mica més alleujat perquè vaig sentir que aquell moment no arribaria mai, però em va agradar molt, em vaig emocionar molt i ho vaig donar tot en el partit.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Fernando Valderrama
Jo li pregunto i ell em diu que abans no tenia cap motivació perquè es veia en un nivell molt inferior als meus companys. Ara, cada vegada que agafa una pilota de bàsquet, la seva cara és felicitat.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Oriol Hermosilla
Entenen que és una situació diferent i una mica especial, tot i que el Santi no és diferent d'ells, però té un joc adaptat. Els hi va molt bé per deixar de banda la competitivitat per tenir una estona més de lleure, de joc i d'aprendre, tots junts, a jugar a bàsquet.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Yudit Yance
Això és un precedent i esperem que sempre sigui així. És una igualtat d'oportunitats que s'ha de donar sempre. Ens queden molts anys més, ell està més que motivat i no té límits.