Consells per afrontar l'inici a la vida d'institut

La pedagoga i formadora de l'entitat santcugatenca EdBuilding, Mireia Arnau, explica a Cugat Mèdia com encarar aquesta nova etapa

Un grup d'estudiants d'institut entrant a l'Angeleta Ferrer / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)

Societat

Publicat el 2/set/22 per Redacció

Acabar 6è de primària vol dir començar 1r d'ESO, i això suposa una transformació en el dia a dia dels joves, però també de les famílies. No només és un canvi d'etapa educativa, també és un moment de canvi maduratiu que cada jove fa més o menys ràpid. La pedagoga i formadora de l'entitat santcugatenca EdBuilding Mireia Arnau explica a Cugat Mèdia que el més important és poder parlar amb els infants i que aquests siguin protagonistes del canvi. Poder mantenir converses tranquil·les i encoratjar amb positivisme són les principals eines que tenen famílies i criatures.

Arnau comenta que els nens i nenes viuen aquest procés amb una "dualitat". Per una banda, se senten feliços i grans per deixar l'escola primària, però també, ho viuen amb molta incertesa perquè no saben com serà l'institut i què passarà amb els seus amics. Pel que fa a les famílies, també ho viuen amb incertesa, tot i que no són les mateixes que les dels infants. Segons Arnau, els pares i mares es preocupen per com s'adaptaran els seus fills, com els acolliran i si han triat el centre educatiu correcte. L'aspecte de les amistats dels infants "no ho tenen tan present".

Un altre aspecte important és la tria del centre educatiu. Cada escola té dos instituts adscrits, però a vegades, els infants van a un altre institut. Arnau comenta que en aquesta negociació ha de mantenir-se un equilibri entre què volen els infants i què volen els adults i que, en moltes ocasions, arribar a un nou centre "és una nova oportunitat", ja que els alumnes poden donar-se a conèixer per primer cop a nous companys, "reinventar-se" i fer noves amistats.

CONSELLS PER A LES FAMÍLIES
  • Estar presents: ser-hi i trobar l'equilibri entre estar-hi a sobre tot el dia i oblidar-se'n perquè ja s'han fet grans.
  • Estar atents: cada jove és diferent i necessita més o menys ajuda, però cal estar atent a qualsevol canvi d'estat d'ànim i/o de companyies i rutines, per exemple. També cal buscar espais perquè l'adolescent tingui un lloc per xerrar, compartir i comunicar-se.
  • Tranquil·litat: sovint el canvi costa més a les famílies que al mateix alumne. S'ha de transmetre un missatge de tranquil·litat, començant per mostrar confiança en el centre i el professorat.


  • CONSELLS PER A L'ALUMNAT
  • Viure-ho en primera persona: sovint no tenen tant neguit pel nivell de les classes, sinó pel que trobaran a l'institut, basant-se en històries i experiències que els han explicat. Hi ha molts mites i cadascú ho viu d'una manera diferent.
  • Encara que el canvi els faci por al principi, encarar-lo amb ganes, il·lusió i positivitat.
  • Mantenir o adquirir hàbits: l'ESO és una cursa de mitja distància que requereix constància, per això tenir hàbits de son, treball, alimentació, bones relacions i bon ús de xarxes socials.
  • Demanar ajuda quan es necessiti: el professorat, la família i els companys i companyes no estan tan allunyats com pot semblar.