Sant Medir: Gràcia i Sant Cugat, dues tradicions diferents unides pel mateix sant

Sant Medir és una celebració que uneix el barri de Gràcia de Barcelona i Sant Cugat. Aquesta festivitat comuna es repeteix cada 3 de març i es fa visible al Camp del Miracle davant l'ermita de Sant Medir, on els santcugatencs i els graciencs compateixen tradició en forma d'aplec. Tot i així, a banda d'aquest moment compartit, l'origen i la mateixa celebració són molt diferents per als dos territoris.

A Sant Cugat, l'origen de l'homenatge a Sant Medir prové de la mateixa llegenda. La història explica que Sant Medir era un pagès que habitava a la serra de Collserola, en particular a la vall de Gausac, a l'esplanada on actualment hi ha l'ermita. Diu la llegenda que l'any 303, enmig de la persecució dels cristians sota ordres de l'emperador Dioclecià, el bisbe Sever de Barcelona fugia de la ciutat i quan passava per Sant Cugat va topar amb el pagès Medir, que estava sembrant faves.

El bisbe li va explicar el motiu pel qual s'amagava i, decidit a morir abans que renunciar a la fe cristiana, li va demanar que digués la veritat si algú preguntava per ell. Un cop va marxar, les faves van començar a créixer de manera miraculosa. Poc després, els perseguidors van trobar-se amb el pagès Medir, que els va explicar la veritat: Sever havia passat per allà feia una estona mentre ell sembrava faves. Els homes es van pensar que se'n mofava i que protegia el bisbe. Per això, van capturar tant a Medir com a Sever, els van empresonar i martiritzar fins que van morir.

Així, el nom de Sant Medir prové d'aquesta llegenda barcelonina que data del segle VII, quan es decideix convertir Sant Sever en el patró de la diòcesi de Barcelona, però, com aquest bisbe no va existir mai, s'inventen una història.

De fet, la celebració a Barcelona té un origen ben diferent. Es va iniciar per la promesa d'un forner anomenat Josep Vidal i Granés, qui va prometre al sant fer una peregrinació en el seu dia, el 3 de març, des del local que tenia a Gran de Gràcia número 111 fins a Sant Cugat, si atenia a la seva pregària, com explicava Josep Maria Contel, del Taller d'Història de Gràcia Centre d'Estudis, a Betevé. Vidal va complir la seva promesa i va anar fins a l'ermita de Sant Cugat muntat en una euga. Quan va arribar, de nou, a Gràcia, i possiblement acompanyat de més persones, va fer sonar un sac de gemecs i va repartir llaminadures entre la canalla que trobava al seu pas. Davant l'èxit de la peregrinació, Vidal va repetir l'experiència any rere any, cada cop acompanyat de més gent. Finalment, va fundar la primera colla de Sant Medir, amb bandera inclosa.

És per això que a Barcelona, la festa de Sant Medir surt del número 111 de Gran de Gràcia i les diferents colles recorren els carrers del barri llançant caramels. A Sant Cugat, però, la celebració es concentra a la mateixa ermita en un aplec que acaba unint peregrins de les dues bandes de Collserola.