Isabel Ibáñez: 'El meu fill no volia morir, només volia deixar de patir'
Cugat Mèdia parla amb una psiquiatra de l'HUMT i amb una supervivent del suïcidi sobre un dels tabús de la nostra societat
Societat
Publicat el 9/des/21 per Sara Bella
Cada quatre segons es registra al món una mort per suïcidi, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). En el cas de la població catalana de 16 a 35 anys, el suïcidi és la primera causa de mort. Són unes xifres molt altes, sobretot per un problema del qual se'n parla tan poc. De fet, molts experts comencen a apuntar la importància de trencar el tabú del suïcidi com a mesura de prevenció. Cugat Mèdia n'ha parlat amb la psiquiatra del Servei de Salut Mental de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT), la doctora Menchu Natividad, i amb Isabel Ibáñez, mare de l'Àlex, un adolescent que va morir per suïcidi fa 17 anys.
Segons la doctora Natividad, algunes malalties mentals, com les depressions o altres trastorns afectius, són la principal causa de suïcidi, però també clarifica que, a l'hora de passar a l'acte, hi ha un factor important d'impulsivitat. Pel que explica, també existeix el que s'anomena 'suïcidi balanç', segons el qual una persona fa una valoració racional sobre si li val la pena viure, en funció del patiment físic o emocional al qual se sent sotmesa. En qualsevol cas, la doctora conclou que "el principal factor de risc per al suïcidi és haver tingut una temptativa prèvia".
Respecte a tot això, la doctora també recalca que "tenir idees de suïcidi, a més de ser inherent a moltes malalties com un símptoma més, també és una resposta digna i vàlida en l'ésser humà que pateix". És per això que anima a qualsevol persona que estigui experimentant aquests sentiments a dirigir-se al seu metge de capçalera per trobar una solució.
La gestió del dol en una mort per suïcidi Un supervivent és qualsevol persona que es veu afectada de forma negativa i significativa per la mort per suïcidi d'una altra persona. Com a supervivent del suïcidi, Isabel Ibáñez posa èmfasi en la importància de trobar un espai segur on poder parlar de l'experiència viscuda. "Jo crec que el dol per suïcidi és dels més complicats que pot haver-hi, perquè sempre et preguntes per què ho va fer", comenta Ibáñez. Amb la voluntat d'aconseguir que el seu testimoni pogués ajudar a infants i famílies, un grup de pares i mares que havien patit la pèrdua d'un fill per suïcidi, entre els quals, Ibáñez, van formar els grups de suport de 'Després del suïcidi- Associació de supervivents'.
Segons els experts, parlar sobre el suïcidi ajuda a trencar tabús i a rebaixar l'estigmatització, la qual cosa facilita enormement l'acompanyament i la prevenció del suïcidi. "Jo vaig trigar uns quatre o cinc anys a dir la paraula suïcidi. No podia dir-la. Em generava molta culpabilitat", lamenta Ibáñez. Ara, en canvi, en pot parlar i té clar que qualsevol persona que hagi passat per això "té dret a ser feliç, a somriure i a no sentir-se culpable", afirma. "Encara que hagin passat 17 anys, espero que el meu testimoni pugui ajudar", confessa.
El dol per suïcidi és un dels més complicats que hi pot haver, perquè sempre et queda la pregunta de per què ho va fer.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Menchu Natividad
És inherent a l'ésser humà desesperar-se en un context de patiment. I, per tant, és digne demanar ajuda a professionals que els puguin ajudar a gestionar aquestes idees que apareixen en un context no patològic.