Cugat Mèdia parla amb diferents experts sobre la legislació vigent i l'acompanyament a les víctimes
Un paraigua amb l'arc de Sant Martí en una manifestació LGTBI / Foto: ACN
Societat
Publicat el 18/jul/21 per Sara Bella
Mentre que les agressions homòfobes aquest any han crescut un 25%, segons dades de l'Observatori contra l'Homofòbia, al codi penal encara no existeix cap delicte ni cap tipificació relacionada directament amb la LGTBI-fòbia. És per això que quan algú pateix una agressió homòfoba acostuma a fer una denúncia per un delicte de lesions. Posteriorment, l'acusació ha de demostrar que la motivació de l'agressor ha estat efectivament l'homofòbia, per poder aplicar l'agreujant genèric d'odi, com podria ser el cas del noi agredit durant la Festa Major de Sant Cugat. Cugat Mèdia en parla amb tres experts.
El president de l'Observatori contra l'Homofòbia, Eugeni Rodríguez, considera que, tot i que l'agreujant genèric d'odi podria ser una eina útil, no és efectiva, perquè "la motivació sempre és qüestionada". Segons Rodríguez, "els indicadors d'homofòbia són fàcils de veure, però a vegades sembla que es vulgui mirar cap a un altre costat. Es frivolitza molt la violència cap a les persones LGTBI+". Rodríguez critica que es posi en dubte que sigui homòfoba una agressió "fins i tot si et diuen 'maricón de merda'", i recomana "formació" als jutges, policies i mossos perquè coneguin d'una forma "més rigorosa" el col·lectiu.
Per la seva banda, el president de la Secció de Dret Penal del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Miguel Capuz, recorda que "sempre és un problema de prova". Així doncs, per demostrar un delicte, és recomanable aportar alguna prova visual o d'àudio (fotos, vídeos, gravacions...), així com la declaració d'un testimoni. Paral·lelament, Capuz reconeix que "el codi penal sempre va per darrere de la realitat social".
Penes variables en funció de la gravetat Capuz explica les condemnes per delictes de lesions amb l'agreujant d'odi van des de multes de 12 a 24 mesos i fins a penes de presó d'un a tres anys. Si la lesió és lleu, és a dir, no requereix tractament mèdic, la pena és de multa. Si és una lesió greu, en canvi, la pena pot ser de tres mesos a tres anys de presó, o de sis a dotze mesos de multa. A més, quan s'afegeix l'agreujant de delicte d'odi, s'imposa la pena en el que s'anomena 'la meitat superior', la qual cosa podria suposar uns 20 mesos de presó.
Tot i això, més enllà de la condemna, Eugeni Rodríguez considera que "és important que hi hagi una reparació de la víctima". Una reparació que, segons explica, ha de passar perquè l'agressor demani perdó, que la víctima no se senti recriminada ni qüestionada i que es compleixi tot el que s'hagi pactat.
Suport i acompanyament La tècnica del Servei d'Atenció LGTBI+ de Sant Cugat (SAI), Cynthia Rubio, explica que "en el cas d'una agressió homòfoba, des del SAI acompanyem emocionalment i socialment a la persona amb tot el que necessiti". Rubio anima tothom qui es trobi en una situació així a adreçar-se al SAI, ubicat a la Casa Mònaco, presencialment o telefònicament, al 93 565 70 00.
Des de l'Observatori contra l'Homofòbia també s'ofereix aquest acompanyament jurídic i psicosocial. "L'Observatori neix amb la voluntat que la víctima d'una agressió LGTBI-fòbica trobi, des del primer moment, un acompanyament còmplice i proper, en el qual no es qüestionin els fets", explica Rodríguez.
DECLARACIONS
Cynthia Rubio
Però des del SAI, el que fem és acompanyar emocionalment i socialment a la persona, per tot el que necessiti. Si l'hem de posar en contacte amb serveis especialitzats, si necessita un contacte amb persones del col·lectiu, etc. Acompanyem la persona emocionalment en aquests moments.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Miguel Capuz
Si jo pego algú o li robo, i li dic 'maricón, lesbiana, trans', o el que sigui, si manifesto aquestes expressions, l'acusació podrà dir que el delicte s'ha realitzat per aquest motiu. Però és un problema de prova, tingueu-ho clar.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Eugeni Rodríguez
Es frivolitza molt amb el tema de la violència a les persones LGTBI+. I jo crec que si hi ha hagut una cosa bona, és que el col·lectiu s'ha empoderat. Ha sortit i aquesta vegada Ha dit no, diguem les coses pel seu nom. "Samuel no murió, lo asesinaron".