Jiménez (CPA): 'Els socis han aguantat i hem tingut molt poques baixes, això et dona força per continuar'

El Centro Popular Andaluz (CPA) es prepara per celebrar el Dia d'Andalusia amb un format adaptat a la pandèmia. El cartell de les 37es Jornades Commemoratives del Dia d'Andalusia a Catalunya a Sant Cugat, organitzades per la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC), es va presentar a Sant Cugat. El president del CPA, Miquel Jiménez, ha explicat en una entrevista a Cugat Mèdia que, encara que s' hagin de reinventar, organitzaran algun acte a la ciutat per commemorar les seves arrels andaluses. Jiménez també s'ha mostrat agraït pel suport que ha rebut el CPA per part dels socis i sòcies, un gest que 'dona forces per continuar' i espera poder celebrar un retrobament aviat i tornar a fer 'el que sempre han fet: cultura i alegria'.

Escolta-ho

Què va significar poder acollir la presentació del cartell de les 37es Jornades Commemoratives del Dia d'Andalusia a Catalunya a Sant Cugat?
Va ser molt important. Al CPA portem uns anys en què volem ampliar la nostra presència en l'àmbit federatiu. Vam apostar per la Fèria d'Abril, jo soc membre de la junta executiva de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC)i penso que fer aquestes coses és la manera de visibilitzar que som un servei important.

Com s'adaptarà el cartell d'aquests jornades a la situació sanitària actual?
Tot és presencial via streaming, que ha arribat per quedar-se. La fita que ens hem marcat tots és continuar tenint presència encara que sigui d'aquesta manera i, sobretot, garantir la salut dels nostres i la gent que col·labora. Els centres andalusos son la col·laboració de la gent i els actes es fan amb molta gent, això és incompatible amb la situació actual. Per això, l'acceptem per via telemàtica, de moment, i suposem que encara ens queda temps en què haurem de combinar actes telemàtics i presencials, no ens queda un altre.

Malgrat que aquest any totes les entitats de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC) comparteixen programació, teniu pensat fer alguna activitat pel vostre compte a Sant Cugat?
Com a junta, ens hem marcat que alguna cosa hem de fer. Vam estar esperant a veure si hi havia algun canvi per poder fer una trobada que seria posar un punt zero. Portem un any sense fer cap activitat amb els socis, com la Cruz de Mayo o la caseta. Volem fer un retrobament, però tot apunta que no podrem i haurem de continuar fent actuacions que es puguin veure pel nostre canal de YouTube. Ens haurem de reinventar, però alguna cosa farem segur.

Que es trobarà més a faltar d'edicions anteriors?
Parlo en primera persona, però jo tinc ganes de poder veure els meus socis i mirar-los als ulls, perquè portem un any. Quan fem el 'potaje' és com un dinar familiar. Les actuacions imagino que es podrien fer telemàticament. Seria el 'potaje', aquest dinar de germanor que hem fet cada any i és la part que trobaré més a faltar.

Fent una mirada més global, com s'està vivint des del CPA la pandèmia tenint en compte que teniu bar, teatre, escola... i les restriccions us han afectat per totes bandes.
Els més grans a mi m'han ensenyat que hem de saber portar les coses, no ens agrada plorar sortint als mitjans de comunicació demanant. El bar no paga amb normalitat el lloguer des de fa un any, no podem fer classes i hem mantingut la professora fent classes telemàtiques, però si ja no és fàcil ballar sevillanes de manera presencial, imagina't a través d'una càmera. Ha de ser molt complicat.

Tinc la gran sort que els socis han aguantat i hem tingut molt poques baixes, això et dona força per continuar. Les despeses del centre no han baixat i s'ha de continuar mantenint. Està sent molt dur, gràcies a Déu vam tenir la sort de fer uns concerts de Nadal com a promotors i ens han ajudat a respirar una mica, però ho mirem amb preocupació. Avui, ser una entitat en un edifici tan gran com el que tenim és molt feixuc.

Creus que, avui dia, el CPA continua viu gràcies a la comunitat i als socis i sòcies?
Sí, totalment. Gràcies als socis i que, durant la pandèmia, hem tingut altes. Hi ha gent que et dona suport, al final això no és una qüestió de banderes, sinó de cultura i convivència. Si ara aguantem és gràcies a aquest suport i et dona força a continuar. Tenim la sort que fa 44 anys, uns senyors es van posar d'acord i van decidir muntar l'associació per la qual van comprar un local. Tenir una entitat amb patrimoni també dona garantia de futur. Hi ha entitats germanes que estan en lloguers i, ara mateix, no es poden mantenir i, fins i tot, alguna ja ha tancat. Tinc la sort de dir que, amb els socis i l'ajuda de Nadal, tinc esperances de poder aguantar.

Com encareu els pròxims mesos?
Ho encarem amb positivisme. Tinc ganes que, quan puguem, fer algun tipus d'actuació al teatre i m'agradaria recuperar les classes al més aviat possible. I si ho podem fer cap a l'estiu, les coses aniran molt bé. Ho miro amb positivisme i veig amb més por el final de la pandèmia, després vindrà la postpandèmia i ja veurem com sortirà, però tinc ganes. Fa falta que ens retrobem i puguem fer el que sempre hem fet, cultura i alegria, que és el que manté aquesta entitat.