La fiscalia recorre al TSJC l'absolució dels 12 CDR, entre ells dos santcugatencs que es van encadenar al Palau de Justícia

La fiscalia ha recorregut la sentència de l'Audiència de Barcelona del 20 de febrer passat que va absoldre 12 CDR, entre ells dos santcugatencs, per encadenar-se a les escales del Palau de Justícia de Barcelona el 23 de febrer de 2018. La fiscal considera que la decisió del tribunal és 'arbitrària' i que la valoració de la prova feta pel tribunal és 'irracional i parcial'. La fiscalia demanava penes de fins a dos anys i mig de presó per desordres públics, resistència greu i desobediència.

En el recurs, que haurà de resoldre la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la fiscalia torna a demanar la condemna de les 12 persones que van ser absoltes i, en cas que el tribunal no ho estimi, que s'anul·li la sentència. Com que creu que el tribunal que va fer el judici no és imparcial, demana que es torni a jutjar els 12 acusats amb uns altres magistrats.

L'Audiència va emmarcar la protesta en la llibertat d'expressió i considera que la resposta a l'actuació dels Mossos d'Esquadra per desallotjar-los va ser resistència passiva no violenta que no pot ser castigada per l'ordenament jurídic. Els magistrats remarcaven que no va resultar acreditat cap mena de dany a les persones o a les coses per part dels manifestants, ni tan sols el forjat de ferro de les portes del Palau de Justícia. Afegeixen que ningú va patir cap lesió, ni els Mossos d'Esquadra que els treien de les escales ni tampoc cap ciutadà. Els testimonis i les imatges visionades, diuen, confirmen l'absència de violència.

El tribunal també rebutjava que s'alterés la pau pública, perquè 'no es va impedir el normal desenvolupament de la convivència ciutadana, sinó que només es van ocasionar molèsties als usuaris de la via en la mesura que es va tallar el trànsit per part de la Guàrdia Urbana'. Al seu parer, resultaria 'absolutament desproporcionat' acudir a la via penal per a la sanció dels fets jutjats.

De fet, l'Audiència remarca que l'entrada a l'edifici judicial es va restablir a les 9:05 hores, just quan començava el servei d'atenció al públic, no impedint-hi l'accés als funcionaris, que van poder entrar per les portes laterals perquè aquestes no estaven bloquejades pels manifestants. Tampoc es van suspendre judicis o actuacions judicials per la conducta dels acusats.

Els CDR, continuava, 'van fer gala, i no en tots els casos, d'una considerable obstinació a ser deslligats, però sense donar cops als agents'. A més, 'no s'ha acreditat com cal l'existència d'un mandat exprés, concret i terminant per part dels agents cap als acusats perquè es deslliguessin i abandonessin el lloc que ocupaven'. 'La conducta contumaç d'algun dels acusats no passa més enllà d'una falta de respecte i consideració deguda als agents, dificultant la seva funció i no mostrant-se col·laboradors', concloïa la sentència absolutòria.

Des d'Alerta Solidària, que porta la defensa, asseguren que el recurs del ministeri fiscal és 'un nou intent desesperat de criminalització de qualsevol expressió de dissidència política que demostra que ni el canvi en el govern espanyol ni en la Fiscalia General de l'Estat suposen cap canvi real del tarannà repressiu i autoritari de l'Estat espanyol'.