Un investigador santcugatenc, entre els descobridors de dos nous planetes potencialment habitables
Ignasi Ribas és director de l'Institut de Ciències de l'Espai, una de les institucions que ha participat al descobriment, i investigador del CSIC
Ignasi Ribas / Foto: Cugat Mèdia
SocietatPublicat el 9/jul/19 per Albert Prat
A 12,5 anys llum de nosaltres, que en tecnologia actual equival a 150.000 anys de viatge, dos planetes orbiten al voltant de l'Estrella de Teegarden, un astre deu vegades més petit que el Sol. Fins aquest any ningú coneixia la seva existència, però el projecte CARMENES, impulsat per diversos instituts espanyols i alemanys els ha pogut identificar per primera vegada. De planetes se'n descobreixen molts, però aquests tenen una particularitat, entren en el selecte club de planetes potencialment habitables, format per una vintena de membres. 'El Pou', la secció de ciència i tecnologia que Cugat.cat produeix per a la Xarxa, n'ha parlat amb un dels responsables de la troballa, el santcugatenc Ignasi Ribas.
Escolta-ho
El director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, una institució formada per diverses universitats amb el suport de la Generalitat, ha tingut una implicació directa en la projecció i funcionament de l'instrument que ha detectat Teegarden b i Teegarden c, uns noms poc poètics però cenyits a l'habitual nomenclatura de les troballes espacials. CARMENES és l'acrònim, una mica forçat, això sí, de Calar Alto high-Resolution search for M dwarfs with Exoearths with Near-infrared and optical Échelle Spectrographs, un telescopi de tres metres i mig situat a Almería capaç de prendre mesures d'alta precisió i destinat precisament a catalogar planetes petits fins ara indetectables que puguin allotjar vida.
Ribas ha explicat en l'entrevista les característiques d'aquests planetes, dels quals de moment en sabem més aviat poc, però sí que són, en termes astronòmics, a prop. 'L'objectiu del projecte era trobar-ne d'habitables i en aquest cas és tot un èxit, perquè hem trobat una estrella molt, molt propera, que té planetes similars al nostre i que ho són', celebra Ribas.
Captura de pantalla d'una il·lustració artística de sistema Teegarden / Foto: Universitat de Göttingen. AMPLIA'L
Teegarden b i c orbiten al voltant d'una estrella més freda que el Sol, per tant, per complir amb els estàndards d'habitabilitat, han de girar més a prop. Els anys a Teegarden b i c duren entre cinc i 11 dies i els científics calculen que la temperatura de la superfície podria trobar-se entre els 0 i els 100 graus, un fet que permetria la presència d'aigua líquida.
'Cal diferenciar entre planetes potencialment habitables, habitables, que tenen aigua líquida, i habitats, on efectivament hi ha éssers vius', adverteix Ribas. De moment, encara no hi ha cap planeta que hagi superat el primer estadi. I queda encara més lluny imaginar una nau espacial tripulada trepitjant-ne la superfície, ja que la definició d'habitable no es basa ni en l'espècie humana ni tan sols en la vida a la terra. No sabem a quina temperatura està l'aigua ni tampoc si hi ha algun tipus d'atmosfera que pogués ser respirable. 'L'únic que podem fer ara és catalogar planetes on la nostra definició de vida, a partir del carboni, pugui ser possible', admet.