Jordi Parés: 'Hem de dir a la gent que no passa res si fem servir aigua reutilitzada per al consum'

L'enginyer industrial expert en energies renovables Jordi Parés ha fet una anàlisi dels recursos hídrics i l'ús que en fem a la xerrada 'L'aigua. Una matèria singular i essencial per la vida'. Parés ha atès Cugat.cat amb qui ha parlat de la necessitat de 'canviar el pensament' i anar cap a un ús de l'aigua més sostenible. Per a Parés, ara per ara, s'està fent una acció 'absurda' en alguns casos, pel que fa la reutilització de l'aigua.

Escolta-ho

Quin és l'estat de salut de les energies renovables al nostre territori? I, en concret, la de l'aigua?
Els recursos hídrics, a tot arreu, no només aquí, estan cada vegada pitjor per l'acció de l'home. És a dir, l'embrutem molt i la cuidem poc. A mida que la població creix és cada vegada més complicat tenir-ne cura. Des del 1985, aproximadament hi hagut un moviment impulsat per la Generalitat i que ha tingut un cert ressò i ha aconseguit que la gent prengui consciència sobre la importància de l'aigua i que s'ha de retornar la qualitat d'aquesta. Tot i això, encara hi ha molt a fer. La nostra situació no és la pitjor però tenim la responsabilitat i el deure de deixar a les generacions futures un planeta que sigui, com a mínim, com nosaltres l'hem rebut.

Una de les qüestions que exposes a la conferència és si 'l'aigua és un recurs inesgotable', i la realitat amb la qual ens trobem ens diu que sí és així?
Efectivament, l'aigua és inesgotable, tenim suficient aigua al planeta per donar vida a 10.000 milions d'habitants. Ara bé, una cosa és que hi hagi molta aigua i l'altre és que aquesta aigua estigui disponible. L'aigua de mar, per exemple, no està disponible. El que ha fet l'home al llarg d'aquests anys és fer-la malbé. La quantitat d'aigua que hi ha al món és molta però, sobretot, no varia, no n'hi ha més ni menys que al principi de la humanitat. Què passa ara? Doncs que està més bruta i s'ha de treballar molt més per aconseguir que aquesta mateixa aigua sigui potable.

Un altre qüestió que posa a debat és 'com la tracta l'home quan en fa ús?' Creiem que l'aigua no s'ha d'acabar mai? En fem un ús irresponsable?
Sí, en fem un ús força irresponsable. L'aigua que se'n diu 'de boca', és a dir, la que bevem, fem servir per cuinar o rentar-nos les dents és una petitíssima part de l'aigua la qual disposem en proporció la quantitat d'aigua que es considera potable al planeta. Què passa? Entenc jo que hi hagut un ús 'irresponsable' en el sentit que, cosa que sobrava, cosa que anava a parar al riu. Ara resulta que l'aigua de riu no es pot fer servir directament per tant s'ha de treballar, i molt, per potabilitzar-la. Un altre fet és que no tota l'aigua que fem servir caldria que tingués la qualitat d'aigua potable. Es podrien fer moltes coses amb aigua no tan neta com ara netejar, refrigerar... I, en canvi, agafem aigua neta per regar el jardí. És una absurditat.

I quines polítiques es poden implementar per fer una millor gestió d'aquest recurs?
Per posar un exemple, Barcelona llença al mar aigua potable amb un cabal d'uns 15 metres cúbics per segon. Aconseguir que aquesta aigua sigui una altra vegada potable? No cal, amb un 5% d'aquesta aigua n'hi ha prou. Ara, si que es pot fer servir per regar, netejar... moltíssimes altres coses. Què podríem fer? Reciclar aquesta aigua i recuperar el seu valor enllocs de llençar-la al mar i després intentar dessalar-la. És una despesa econòmica i energètica molt gran. Crec que s'ha de canviar la mentalitat de la gent, i dir-los que no passa res si es reutilitza aigua que, per exemple, ha passat pel vàter. Tècnicament es pot fer i l'aigua seria perfectament pel consum humà.

La gestió pública de l'aigua és una qüestió que els municipis han posat sobre la taula, a mesura que s'anaven acabant les concessions com a Sant Cugat. La gestió pública de l'aigua és sempre la més responsable?
Com a representant de l'Àrea Metropolitana de Barcelona al Consell d'Administració d'Aigües de Barcelona crec que en aquests moments el subministre d'aigua metropolitana està funcionant molt bé. Sigui qui sigui el propietari de fer funcionar la xarxa d'abastiment ha d'aconseguir que es doni la mateixa qualitat i servei a l'usuari final. Ara, sobre això, l'aigua és un bé de primera necessitat i al meu entendre un dret bàsic, que algú hi faci negoci em molesta. Crec que podria haver maneres mixtes o bé pactades en forma de concessions molt més vigilades per l'administració pública que podrien donar menys negoci als privats i mantenir la mateixa qualitat pel ciutadà.