Judith Colell: 'L'1 d'octubre és una data crucial per a Catalunya, potser tant com l'Onze de Setembre'

La directora santcugatenca Judith Colell assegura que l'1 d'octubre és una data 'crucial' per Catalunya i que serà recordada 'tant com l'11 de setembre'. Colell ha codirigit amb Joan Giralt el documental 'Alçades', una crònica de la mobilització per al referèndum de l'1-O a Sant Cugat. Cugat.cat ha parlat amb els dos responsables del film, que s'estrenarà el proper divendres 28 projectat en una pantalla gegant al parc de Ramon Barnils i també es distribuirà físicament en DVD.

Escolta-ho

Judith, com vas rebre l'encàrrec de la plataforma 'Sant Cugat 1 d'octubre'?
Judith: Em van trucar al juliol i m'ho van proposar. Em van dir que tenien molt material de Cugat.cat i estaven demanant que la gent enviés tots els vídeos que havien gravat aquell dia als diferents col·legis. Volien fer un documental d'una durada d'entre 25 i 30 minuts per passar-lo al primer aniversari del referèndum.

Per què vas decidir codirigir-lo?
Judith: El Joan ha estat alumne meu a Blanquerna al grau de Comunicació Audiovisual. Quan m'ho van encarregar vaig pensar que jo no sóc documentalista, sóc més especialista en ficció. I a més també ho vaig fer per manca de temps, perquè ara porto la direcció del grau. De seguida em va venir al cap ell, que feia dos anys em va aturar pel passadís i em va dir que volia fer documentals. Després vaig veure un parell de curtmetratges documentals que va fer que eren fantàstics, boníssims, com també el seu treball final de grau. A mi sempre m'havia sorprès molt sent una persona que encara estudia la seva professionalitat i la qualitat i el criteri que tenien els documentals. El vaig trucar i vaig tenir la sort que em va dir que sí.

El documental és amb imatges cedides per mitjans i també de la gent. Us havíeu trobat mai amb un treball així, haver de muntar una pel·lícula amb imatges que no heu enregistrat vosaltres?
Judith: Jo no ho havia fet mai.

Joan: Jo tampoc, i ha estat un repte.

Judith: I n'hi havia moltíssimes, hores i hores d'imatges, tant dels mitjans locals com de la gent que clar, algunes tenen molta qualitat i d'altres menys.

Joan: Però jo crec que és la gràcia. Estem fent un documental que vol reflectir el poder popular que es va veure aquells dies, si està gravat per la gent, millor impossible.

Com vau viure el referèndum d'aquell dia? Aquí a Sant Cugat va ser una mica diferent que a altres punts de Catalunya.
Judith: Jo vaig estar on em toca votar, al Casal Torreblanca des de la nit anterior, però va ser bastant tranquil. Només va haver-hi un moment de certa tensió quan al matí hi havia rumors que venia la Guàrdia Civil i sabíem què estava passant a Barcelona. Però ho vaig viure amb una certa tranquil·litat. És un col·legi electoral relativament petit i estàvem tots ben organitzats, anàvem i veníem perquè es tractava de no deixar-ho mai sol. Entenc quan veig les imatges que encara avui em fan mal, em puja l'adrenalina i em poso de molt mala llet. Però reconec que aquí, en no haver-hi cap incident, es va viure com dia bastant festiu i tots estàvem molt contents. Ens anàvem trobant amb la gent del barri, els veïns i va ser un moment molt màgic. I a la nit també, quan vam tancar i vam acompanyar les urnes amb els vots ja emesos a l'Ajuntament, van ser moments molt bonics.

Joan: Jo crec que és precisament una de les gràcies d'aquest documental, que reivindica aquest 1 d'octubre no tan mediàtic. La primera imatge que et ve és la dels cops de la policia, però també hem de reivindicar que en molts casos es va poder votar, en la majoria, com aquí Sant Cugat o al meu poble, a la Garriga. Posem en valor que l'1 d'octubre no només van ser les imatges de violència per televisió.

En quin punt està el muntatge, teniu el resultat final?
Judith: Acabat i entregat.

Joan: Totalment acabat, s'estan començant a fer els DVD que s'han de repartir.

És diferent el resultat final amb el que us havíeu plantejat abans de començar a muntar?
Judith: Jo sabia el que volia i de fet volíem el mateix, va ser molt fàcil codirigir. Als dos ens agraden el mateix tipus de documentals i pel fet de treballar amb imatges que no eren nostres la idea era fer una crònica d'allò que havia passat aquell dia.

Joan: La idea era fer-ho amb format observacional, sense entrevistes ni res. Només les imatges que relaten la crònica. Ha anat molt bé, ho vam tenir clar des del principi i hem tirat cap endavant.

Judith: Hi ha imatges molt maques de la gent.

Joan: Hi ha moments potents. I una de les dificultats era que són imatges molt saltejades, perquè són d'hores diferents. I poder lligar-ho i enllaçar-ho amb un relat correcte era un dels reptes. I per mi ho hem aconseguit, està molt fluït.

Judith: És possible que alguns dels protagonistes quan ho vegin pensin que allò no va passar en aquesta hora, perquè en alguns casos teníem les hores quan s'havia gravat però en molts no.

Joan: Però sí que vam intentar ser fidels. Més o menys la idea del que va passar aquell dia hi és.

Per tant us heu basat en un relat cronològic de la història
Joan: Sí, i incloent els dies previs, perquè l'1 d'octubre no només va ser el mateix diumenge, sinó que té tanta importància el fet de votar com el de preservar als col·legis dos dies abans.

Us heu plantejat altres punts de vista, tenint en compte que va ser un referèndum invalidat pel Tribunal Constitucional (TC) i hi havia gent en contra?
Judith: Tampoc teníem imatges de gent contrària. Va haver-hi un tant per cent de gent que va votar que no. Hi ha una imatge preciosa, que a mi m'agrada moltíssim, de la noia que s'havia quedat sense veu i llegeix els resultats. La gent aplaudeix amb els 'sí' i també amb els 'no', i a mi em sembla que això està bé, perquè evidentment no tothom va votar que sí.

Joan: També es veu com arriben els Mossos i tot aquest batibull de 'ens han prohibit el referèndum, ara què fem' està plasmat. Òbviament la gent que es va quedar a casa no surt.

Quines dificultats vau tenir en la producció d'aquest documental? Suposo que el visionat de tantes imatges i la tria n'és una
Judith: La diferència dels materials en la qualitat i en la textura. I, evidentment, les hores i hores que hi havia d'imatges.

Joan: Enllaçar-ho tot i que tingués consistència, però jo crec que ho hem aconseguit. Vam identificar els punts importants d'aquell dia: l'arribada dels Mossos, la preservació dels col·legis, també els observadors internacionals que van venir. Vam fer un guió i després ordenar-ho.

Judith: I després buscar les imatges que corresponien i identificar les més emotives o interessants o ens lligaven millor.

Joan: Sempre sap greu destriar, però les imatges que hi ha són prou potents i reflecteixen prou bé el que va passar aquell dia.

Ja per acabar, quina rebuda espereu d'aquest documental i com preveieu que respondrà la ciutadania en general al primer aniversari de l'1-O amb un any de perspectiva?
Judith: Jo espero que el documental agradi molt. Hem intentat observar i explicar què va passar sense cap punt de vista nostre. Amb l'encàrrec ens van dir que volien explicar que aquell dia vam ser un poble i jo penso que sí que es veu amb la organització de la gent, com s'entenien. Això està molt clar i es veu en el documental. També la tolerància que hi va haver, no hi ha cap tipus d'enfrontament tot i que segur que hi va haver gent que va votar que no, en blanc o va ficar dins una foto de la seva tia. Hi havia un poble que estava allà per votar, per una cosa tan democràtica, lògica, legal i fantàstica com votar, que la gent s'expressi. Espero que a la gent li agradi.

Joan: Ho rebrà amb emoció. Jo sóc el primer que m'identificava amb les imatges i no sóc de Sant Cugat, sóc de la Garriga. I m'emocionava davant de la pantalla. Crec que és una cosa que vam fer col·lectivament tot el país i encara no hem paït les conseqüències. A partir d'aquí, repassar-ho un any després pot ajudar a això, tornar-ho a parlar i reflexionar-hi.

Judith: Jo crec que l'1 d'octubre és una data crucial en la història de Catalunya. Estarà allà pels segles dels segles i serà molt important, tant potser com l'11 de setembre. És un moment molt important pel poble català i penso que està molt bé la iniciativa de preservar les imatges que es poden anar perdent o dispersant amb els anys. Aquesta iniciativa de fer un recull de les imatges penso que s'hauria d'extendre a la resta de Catalunya.