Els Mossos reclamen una sanció per a la tinenta d'alcaldia Llorente per participar en un intent d'aturar un desnonament
La proposta de sanció a Llorente és de 601 euros; a una altra activista li demanen nou mesos de presó
Un moment de la roda de premsa / Foto: Cugat Mèdia
PolíticaPublicat el 24/mar/23 per Sergio Morales
Dues persones que van participar en l'intent d'aturar el desnonament que va tenir lloc al número 22 del carrer de la Indústria el juny de l'any passat han rebut propostes de sanció per vulnerar la llei mordassa. Una d'elles és la tinenta d'alcaldia i regidora de la CUP-PC Lourdes Llorente, que va participar en la protesta i per a qui demanen una multa de 601 euros per una infracció administrativa greu per desobediència. L'altra persona denunciada és l'activista Berta Vidal, a qui se li demana una pena de presó de nou mesos per menysteniment de l'autoritat i intentar impedir l'entrada dels agents a l'immoble. Durant el desnonament es van efectuar una trentena d'identificacions, segons el Sindicat de Llogateres, cosa per la qual no descarten que arribin més propostes de sanció. Segons ha pogut saber Cugat Mèdia, els Mossos han efectuat més d'una quarantena de propostes de sanció vinculades a la protesta.
La regidora cupaire ha explicat per què va decidir quedar-se a la manifestació: "Pensava que la presència d'un polític podria frenar una mica els impulsos agressius". La tinenta d'alcaldia considera que els polítics no poden permetre "que els ciutadans siguin desallotjats d'aquesta manera". Per a Llorente demanen una sanció econòmica de 601 euros, ja que els Mossos han qualificat la infracció que li atribueixen com a greu (en aquesta valoració, les multes es mouen en una forquilla de 601 a 30.000 euors). "No és important els diners que em demanin, sinó la sistematització", ha apuntat.
La tinenta d'alcaldia Llorente durant el desnonament, el 21 de juny de 2022 / Foto: Cugat Mèdia
Pel que fa a la situació de Berta Vidal, ha assegurat que quan es va obrir la investigació, a l'octubre, l'acusaven d'agredir als agents amb un puntal d'obra. "Una acusació sense proves", ha criticat. En tot cas, ha explicat que aquest febrer la denúncia apuntava a un "menysteniment del principi d'autoritat i a intentar impedir l'entrada dels agents amb un puntal i barricades". Vidal ha subratllat que les persones que es trobaven a l'interior de l'immoble es van protegir "amb un matalàs".
Llorente i Vidal han posat la seva situació en mans de l'organització Alerta Solidària.
El llançament
El desnonament va tenir lloc el 21 de juny de 2022 i es va executar per requeriment judicial amb un ampli operatiu dels Mossos d'Esquadra, que van tallar l'accés a l'habitatge i hi van entrar a la força. La propietat reclamava l'immoble per impagament del lloguer (asseguraven que el deute era de 25.000 euros), mentre que la família afectada sol·licitava un acord per pagar el deute contret i per a un lloguer social, ja que tenien un informe de vulnerabilitat i no comptaven amb alternativa habitacional. La societat propietària assegurava no hi estaven obligats perquè legalment no eren considerats 'grans tenidors' en el moment de demanar el llançament el 2019.Era el segon cop que s'intentava el llançament i, en aquesta ocasió, sí que es va completar. Per intentar aturar-ho, el Sindicat de Llogateres va mobilitzar més d'una trentena de persones, entre les que hi havia la regidora Lourdes Llorente, que va ser una de les persones retirades per la força i identificades.
MIRA AQUÍ EL VÍDEO LA NOTÍCIA SOBRE EL DESNONAMENT
[Nota de l'editor: aquesta notícia s'ha actualitzat l'endemà de la seva publicació amb els detalls sobre l'import de la multa que els Mossos han imposat a la regidora Llorente.]