Inicia sessió 
Registra't
Què hi ha de cert, en la llegenda?
L'any 1871, l'alcalde Salvador Castanyer es va plantejar la necessitat, per primera vegada, de col·locar enllumenat públic a Sant Cugat. Fins llavors, ningú s'ho havia plantejat, ja que tot i tenir prop de 2.500 habitants, l'estil de vida del veïnat era molt rural. Qui hagués fet servir l'enllumenat eren els pagesos quan sortien, de matinada, cap al camp i en sortir del nucli necessitaven la seva pròpia llanterna. Per això mateix, com que ja portaven la seva pròpia llanterna, no s'havia considerat necessari.Tal com narra l'historiador santcugatenc Domènech Miquel a l'article 'De teies a bombetes. Evolució de l'enllumenat públic a Sant Cugat del Vallès 1' a la revista 'Gausac', el 29 de juliol de 1895 l'Ajuntament va decidir que havia d'haver-hi un ofici de fanaler, a banda del sereno. I aquí és on apareix el nom de Muxinach. I és que Joan Muxinach va ser qui va guanyar l'oferta, ja que era la més beneficiosa per al municipi. Muxinach encendria els fanals de Sant Cugat per 4,88 pessetes al dia; o el que és el mateix, 1.781 pessetes l'any.
En el mateix article, Domènech Miquel fa referència a Ramon Musella, que va ser el fuster encarregat de fer les escales perquè Joan Muxinach pogués encendre els fanals.
I és així com pren forma la llegenda del Muxinach, gràcies a dos santcugatencs que a finals del segle XIX van portar la llum a Sant Cugat.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.