Àngels Ribé: 'L'art conceptual t'ofereix una gran llibertat per fer el que vulguis amb la teva idea'

Art i Sant Cugat són dues paraules que estan lligades i és gràcies a artistes com l'Àngels Ribé, recentment guardonada amb la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria. Una trajectòria que va iniciar a finals dels anys seixanta i que l'ha portat a exposar en importants galeries i museus d'arreu del món i posar en relleu el paper de la dona en el món de l'art. Tot i això, l'artista santcugatenca prefereix viure el present, on no para de crear obres noves.

Escolta-ho

En primer lloc, enhorabona de nou per aquest guardó. Un bon reconeixement, no?
Sí, quan ho vaig saber em vaig sentir molt sorpresa i molt agraïda.

La teva obra comença a finals dels anys 60.
Sí en aquell moment estava vivint a París. Vaig anar allà per estudiar sociologia. Però, va arribar el mes de maig. La meva facultat, que era la Sorbona, va ser la primera que es va ocupar, les classes van acabar i vaig començar a fer una cosa que sempre havia volgut fer, que era fer ceràmica. A partir d'aquí vaig començar a fer escultura amb el fang i ja vaig posar-me a fer escultura i instal·lacions i exposicions d'una manera molt natural.

És per això que decideixes fer aquest art conceptual?
Per una part diria que sí. El fet que jo no havia passat mai per cap facultat abans, això em va facilitar molt connectar ràpidament amb una manera de fer que ja era la meva manera natural d'expressar-me amb l'art conceptual. Un art amb una grandíssima llibertat per fer el que vulguis amb la teva idea. Però, també, és molt difícil, ja que com no hi ha límits, no hi ha parets. Hi ha un gran buit d'entrada.

Com és el teu procés de creació?
Molt intuïtiu. Utilitzo molt aquest concepte tan indescriptible que és la intuïció, però al mateix temps, si només fos això, només seria expresar-se. Aleshores després intervenen molts altres factors, com és el raciocini, el fet de pensar i veure des de fora, per esbrinar realment què és el que estàs dient, si el que estàs dient val la pena dir-ho, si té sentit per a tu i si és massa senzill i molt clar.

Però tampoc ha de ser tan pla, perquè tothom pugui interpretar-ho ràpidament. Perquè no només hi ha una explicació d'aquella exposició, sinó que cada persona pugui trobar realment les seves explicacions, que se la faci pròpia. La meva explicació no és l'única que val, la de cada una de les diferents persones que observen aquella peça també compta.

Has comentat que dins de l'art conceptual hi ha un munt de possibilitats. Tu has treballat, pràcticament, amb totes: materials, formes d'expressar. Et quedaries amb alguna en concret?
Doncs se'm fa molt difícil de contestar aquesta pregunta perquè depèn del que tu vulguis expressar. El que priva aquí és el concepte, no la tècnica.

Hi ha idees que només es poden expressar d'una determinada manera: amb una escultura, amb un objecte, amb una instal·lació, amb una performance. Cada concepte necessita una forma específica perquè puguis arribar amb més perfecció. Tot i que la perfecció és un ideal, perquè mai s'assoleix, cosa que està molt bé, perquè si no, tot seria com molt pla.

Tot el que has après ho has fet de forma autodidàctica o un cop ja et vas introduir en aquest món, sí que vas començar a formar-te?
En l'àmbit tècnic, no he necessitat aprendre moltes coses. Jo confio molt en les persones que estan allà ajudant, que són les tècniques. Si he de daurar una peça, no ho intento fer jo, perquè aprendre a fer-ho em portaria molts anys. Si jo vull una peça en concret, vaig allà on m'ho fan de la manera que jo vull exactament. La meva formació és de pensament, no de tècnica. Però aquest fet no impedeix a cap artista conceptual fer la seva obra.

Ho dèiem abans, la teva trajectòria està plenament consolidada i això t'ha fet portar la teva obra a galeries i museus d'arreu del món, com Nova York, Chicago, Sao Paulo, Madrid, Barcelona. Et quedaries amb alguna en concret? Per a tu, arribar a tants espais importants, què significa?
D'entrada, tot és molt relatiu. A mi, el que m'interessa és el present, anar treballant, passar-m'ho bé descobrint coses, fent exposicions i fent obra. Per tant, més exactament igual.

Una carrera que ha servit per posar en relleu el paper de la dona del món de l'art.
Això és molt compartit amb moltes altres companyes. És a dir, no depèn de nosaltres, depèn de què la societat, per sort, ha anat evolucionant i obrint portes. Ens ha costat molt entrar-hi, perquè les portes estaven molt tancades. Però això, jo crec que ha canviat molt i avui dia hi ha moltíssimes artistes, molt bones i que fa una feina excel·lent.

Durant un temps, les teves obres les signaves com A.Ribé.
Va ser el començament de tot, al començament dels anys setanta. Però va ser durant poc temps. Pensa que sortíem del mes de maig, en què va haver-hi, realment, una revolució en molts nivells, sobretot de costums. Quan em vaig adonar de la situació d'injustícia que hi havia, em va donar una mena de rebel·lia, de signar sense posar el meu nom de pila perquè no sabessin si era una dona. Però va durar poc, perquè vaig veure que era absurd, ja que si jo treballava, la gent sabria que jo era una dona. Vaig preferir afrontar el fet que jo era una dona i lluitava amb el meu nom de dona.

Ens has dit que prefereixes viure el present. Parlem de l'última exposició que has fet a Sant Cugat que porta per títol 'Pas Mal'.
Sí, aquesta exposició encara està oberta i es pot visitar fins al dia 5 de febrer. És una instal·lació, la qual el comissariat l'ha fet David Armengol i sota l'auspici de Can Maristany, que fa una feina excel·lent. Aprofito per felicitar l'Ajuntament que fomenta aquestes pràctiques obertes i capdavanteres

Aquesta exposició són peces noves. Està molt basada en el meu present de vida a Sant Cugat, els meus recorreguts pels entorns naturals de Collserola, envaïts per la ciutat. És la meva vida, realment posada allà. És molt diferent de tot el que he fet abans, tot i que cada cop és molt diferent, perquè un va vivint i va canviant. Per tant, el producte que fas, també és diferent, evidentment. És una instal·lació en què hi ha música, hi ha natura, hi ha activitat energètica constant i l'entorn de Sant Cugat.

També trobem un element curiós, que és un tren de joguina que va donant voltes.
Exacte. És aquesta energia que he comentat abans. És un tren en miniatura. Està fet a escala i és preciós. Dona voltes sense parar, amb el seu soroll, representa aquesta energia que comença i no acaba mai.

Què més tens preparat?
Estic preparant una nova instal·lació a França. Una exposició petita, amb pocs recursos, però molt atractiva.

Hi ha data per aquesta nova exposició?
Sí, serà al maig d'aquest any. Queda molt poc.